diumenge, 31 d’agost del 2008

"tardor a muntanya"



Ahir, la muntanya estava preciosa;
la neu, el cel, els rierols,
les fondalades amb els boscos vestits de tardor...
tot era poesia, tot era vida...
és allà on em sento viu,
és allà on hi tinc el cau,
és allà on em sento protegit;
és allà on, en definitiva sóc,
allà, hi és la vida,
aquí, la supervivència...
si algun cop he entès la diferència entre el ser i el estar,
és ara que la hi veig clara.

Bardamina, tardor de 2004

de llunyanies i enyorances...

barranc dels Desferracavalls (mont Caro, ports de Beseït)

la vida, o potser caldria dir la existència...
Llunyania d'aquell dia de setembre del 2006 en el que vaig triar un nou lloc on desenvolupar la meva professió i al mateix temps dedicar-me de manera més fàcil a les dues coses que més m'agraden: la natura i la fotografia.
La natura: el Montsant em permet recórrer tot un seguit d'indrets meravellosos, sovint desconeguts i canviants segons l'època de l'any, permetent-me blasmar per mitjà de la meva segona passió:
La fotografia: gràcies a ella puc expressar cada cop més la meva visió interior i captar moments i detalls, amb els que mostrar si és possible sentiments i estats d'ànim
Enyorança d'aquells dies passats en que recorria de manera lleugera indrets aeris del "meu" Pirineu: Aneto, Posets, Mont Perdut, Balaitous, Perdiguero, Pica d'Estats... tots els grans cims de la serralada, be, algun ha quedat per fer: Maladeta...
Avui sols ha estat un petit assaig...
s@lut