de llunyanies i enyorances...

barranc dels Desferracavalls (mont Caro, ports de Beseït)

la vida, o potser caldria dir la existència...
Llunyania d'aquell dia de setembre del 2006 en el que vaig triar un nou lloc on desenvolupar la meva professió i al mateix temps dedicar-me de manera més fàcil a les dues coses que més m'agraden: la natura i la fotografia.
La natura: el Montsant em permet recórrer tot un seguit d'indrets meravellosos, sovint desconeguts i canviants segons l'època de l'any, permetent-me blasmar per mitjà de la meva segona passió:
La fotografia: gràcies a ella puc expressar cada cop més la meva visió interior i captar moments i detalls, amb els que mostrar si és possible sentiments i estats d'ànim
Enyorança d'aquells dies passats en que recorria de manera lleugera indrets aeris del "meu" Pirineu: Aneto, Posets, Mont Perdut, Balaitous, Perdiguero, Pica d'Estats... tots els grans cims de la serralada, be, algun ha quedat per fer: Maladeta...
Avui sols ha estat un petit assaig...
s@lut