dimarts, 7 de juny del 2011

"primeres llums..."

midi d'Ossau (el Portalet, Osca)

primeres llums il·luminen les crestes somitals del Midi d'Ossau...

darrera d'aquesta imatge, idíl·lica, hi han sentiments retrobats,
sentiments de muntanyenc que mira enlaira i veu els "camins" recorreguts no fa gaire, encara recorda el darrer cop que, amb altres dos companys, Gil@ i Amàlia, va recórrer quasi be fins al cim del petit pic d'Ossau, el més punxegut dels dos; va recórrer dic, l'aresta Peyreget, recorregut elegant i valent, no pas massa difícil, per accedir a aquest cim dels Pirineus
el dia magnífic, no va ser el que va impedir fer cim, ni tan sols la tècnica, ni el cansament, a vegades hem de renunciar per ètica i per amistat...
aquest va ser el darrer "gran" recorregut d'alta muntanya que vaig realitzar, el cim, a escassos vuitanta metres de desnivell, va quedar per millor ocasió...
de moment no ha estat possible tornar-hi, i possiblement no hi torni, no vull dir segur, queda doncs com la darrera fita pendent...

des d'aleshores, ara fa tres anys, hi he tornat dos cops, aquests però no duia la motxilla amb cordes i piolet, aquests cops, duia uns altres estris: càmera de fotos, objectius i trespeus...

ara cerco una altra visió de la muntanya, de baix estant contemplo les belleses a ran de terra; de reüll però, segueixo mirant enlaira i recordo tants i tants moment viscuts, intensos i gravats a la memòria més interna del meu cervell, aquella que segur serà la darrera que perdi; la intensitat de les vivències i dels sentiments viscuts, el compartir amb companys jornades maratonianes d'alta muntanya, el seguir a fil d'aresta les grans fites dels gegants dels Pirineus, han deixat un solc inesborrable...

aquesta imatge sintetitza quasi be tot el que sento quan miro, veig, contemplo, els dos mons que més he estimat: les muntanyes, i la natura; encara sort que la fotografia em permet seguir gaudint d'ambdues; d'una banda puc recuperar i a l'hora gaudir, vells records de les incursions a les meves estimades muntanyes, i de l'altra em permet seguir-ne gaudint tan sols sigui en "terra ferma"...

gràcies Pirineus, gràcies pel que meu donat, he sigut i segueixo sent feliç podent recórrer les valls ara, tant com els cims abans, puc considerar-me un ésser afortunat...

s@lut!