doncs sí, el que son les coses, tal com molt be ens explica el poema del Joan Manuel*: en un racó, en un paper, en un calaix...
diumenge, en el decurs d'una conversa amb uns bons amics, a casa, vaig voler consultar un llibre, el "Dioscòrides renovado" del mestre Pius Font i Quer, vaig voler consultar dic, les propietats medicinals d'unes plantes; en l'obrir-lo, oh sorpresa! va aparèixer la fotografia que encapçala aquesta entrada...
i, volent saber si hi havia alguna referència, la trobo just al darrera: un petit escrit i una data: 18/06/1991; la data correspon al dia del bateig de Laia, la meva filla gran; curiosament i d'aquí el "joc", tot just aquest dissabte en farà 30 d'anys... del bateig vull dir; com podeu imaginar l'escrit queda entre ella i jo
... de cop, i sense esperar-ho; van anar passant en aquell moment pel meu davant, records, fets, i vivències; tots ells esperen a l'aguait, un descuit per aclaparar-nos amb la seva presència...
*
Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás de la puerta.
Te tienen tan a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando nadie nos ve.
JM Serrat "aquellas pequeñas cosas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada