dimarts, 3 de desembre de 2013

"somniar..."

...
tot i que l'encapçalament no s'adiu gaire a l'entrada, sí és perfecte pel que fa referència a la fotografia que l'il·lustra...



el darrer dissabte vaig ser a Girona per poder ser a dos esdeveniments importants... 
en ambdós ens reuníem un grup d'amics, diferents però...

en el primer, un grup d'amics ens trovàbem per celebrar, de nou, un dinar de germanor aprofitant que s'apropa el solstici d'hivern...

abans d'anar a dinar, vam fer un vol per la zona "vella" de Girona, al cap i la fi, el restaurant era ubicat al barri del call, així doncs sols calia fer una curta passejada des d'on vam deixar els cotxes...

en u dels carrers pel que vam passar, just darrera de l'Onyar, i entre el pont de Pedra i el pont de les "Peixateries velles", em va cridar la atenció en un primer moment, un escrit "blanc sobre negre", a sota d'un munt d'ampolles...

de més prop vaig veure que dins de cada ampolla hi havia una imatge i un nom, cada una d'una destinació diferent, com una mena de missatge dins d'una botella, de nàufrags urbanites...

cada un dels "missatges" volia poder ser, sub liminalment, el "shangri-la" dels que hi passàvem pel davant...


"viatjar és l'únic que compres que et fa més ric..." ("Jet-lag", Girona)


seguint el fil del que us deia, després de dinar i d'una bona sobretaula, un passeig per la catedral i els carrers del voltant, uns quants comerços més ens van cridar la atenció...

un d'ells de roba íntima femenina, lluïa models...
un altre que obria les portes, rescatava de l'emparedament, les voltes d'un vell claustre, i sota els peus, podíem observar el que havia estat un pou, i l'antic terra amb restes de ceràmica i d'altres, entre les que destacava una bala de canó de la guerra amb els francesos...

...
tocava reprendre el camí per tal d'arribar a l'hora al segon esdeveniment del dia, en aquest cas es tractava d'una festa d'aniversari...

50 anys d'un dels integrants de "l'Iñaki's team", van ser la excusa perfecte per retrobar-nos una part important del grup, i veure que el temps no passa enbades...

malgrat tot, vam poder recuperar part de les nostres històries, i fins hi tot, pensar en alguna sortida, però... que lluny queden aquella dies que es va formar un grup d'eixelebrats amb ganes de passar-ho be, tenint l'excusa perfecta per ver fotografies...  tempus fugit!





1 comentari:

Tony ha dit...

Que buena foto Ricard. Es un lujo poder reuniros y pasarlo bien entre camaradas.....Saludos de tu camarada de Alicante.