diumenge, 7 de setembre de 2008

"de granges i porcs"

explotació de porcs a l'Hostal Nou (Matasolana, Montsec)
Vull explicar-vos un compte, però cal saber que tot el que explico és cert, i ho he viscut en primera persona, dit això, podeu seguir.
En aquesta granja vaig exercir, en un moment de la meva vida força dur, com a granger...
La vagoneta del primer terme i els rails per la que es desplaça, els vaig construir amb les meves mans la setmana de sant Joan de l'any 1989, han passat quasi be 20 anys!
Hi vaig aprendre molt, sent com era i sóc: infermer; va ser dur, però no em va matar, i tal com diu el meu “amic”: “allò que no ens mata ens farà més forts”.
Hi vaig veure la que era la meva companya i ara segueix sent la meva amiga, ajudar-me a netejar aquesta cort amb un anell de brillants al dit que cada cop que el veia m'encegava, el que pot fer l'amor!
Han passat quasi 20 anys... els porcs no són els mateixos, ja n'han passat més de 50000 per aquesta granja, però la vagoneta i els rails segueixen sent-hi!
I del pinso? Què me'n dieu del pinso?
Cada dia hi avocava entre 2 i 3,5 tones; sí, llegiu be: entre 2000 i 3500 quilos de “p...”, perdó, volia dir pinso, en què estaria jo pensant. Fruit d'aquella època, van ser les meves lesions a ambdues espatlles de les que he estat intervingut el 2001 i 2003, ara el meu pols ja no és el que era, i sempre que puc cerco un lloc on recolzar la meva càmera i evitar com és el cas d'aquesta, un cert desenfoc per estar moguda.
Aquesta foto va ser feta el 02/04/2006 a les 12:31:34, feia poc més d'un mes que havia estrenat la meva flamant €-500; sempre que puc i soc prop de Vilanova de Meià, miro de passar per la "meva" granja i recrear-m'hi veient els garrins o els porcs, segons si son petits o prop de dur a l'escorxador, i veure que una feina que es va fer amb pocs mitjans però amb molta estimació pel que feia, encara ara serveix pel que va ser pensada.
L'amo de la granja encara ara està content, i m'ho agraeix, per allò que ell creia que no seria capaç de fer; he de dir que l'hi en demanaven més d'un milió de les antigues pessetes, de les de l'any 1989, per fer-li, el que jo li vaig fer li va costar seixanta mil!
Be companys, no valoreu la meva foto, de fet l'he penjada com a excusa per explicar-vos allò que la vida em va dur ara fa vint anys, i alguna cosa més!