 |
| font de la plaça de Tuixent entre cal Custodi i cal Fuster (Tuixent, Lleida) |
aquest diumenge em vaig permetre fer un recorregut pels que van ser fa uns anys, antics feus "familiars", llocs per on va discórrer la meva vida...
vam decidir anar a fotografiar el Pedraforca a l'hora blava, l'alba, aquella hora especial en el que la llum confereix al paisatge un relleu i uns volums que no es mostren en cap altra hora, tret de la que segueix a la posta de sol...
després ens vam dirigir, travessant el coll de Josa, cap a la vall de Tuixent-la Vansa; per la que actualment és una carretera enquitranada a la que hi llencen sal per evitar-hi el gel, i que encara no fa massa anys, potser uns vint-i-cinc, era de terra, i com els hiverns eren molt més crus i amb més neu, quedava tallada fins la primavera...
 |
| "cal Isidret", la casa de l'Enric i la Felisa (Tuixent, Lleida) |
a Tuixent hi vaig tenir algunes sorpreses; vaig retrobar-me amb vells coneguts, i vaig capturar algunes fotografies com la que encapçala l'escrit, o les que vaig fer a alguna de les cases mentre unes volves de neu començaven a caure, suaument al principi, i poc a poc es van fer més pelesses... ho podeu veure si amplieu la fotografia, als espai més foscos de la imatge
després, vam marxar per una altra de les quatre carreteres que surten del poble en cada un dels punts de la rosa dels vents, vers l'oest cap a Organyà, antigament també una pista de terra i grava i actualment asfaltada...
però a aquesta no hi llencen sal, així que em va tocar conduir amb delicadesa i suavitat, quasi be lliscant per sobre d'un gruix de tres a quatre centímetres de neu, fins al coll de la Trapa, on va deixar de barrufar i un sol tímid va tornar a fer-se present...
una jornada plena d'emocions, compartir records i llocs coneguts amb les companyes, i tornar amb un grapat de bones fotografies...
2 comentaris:
Un dia entranyable, varem tenir la gran sort de veure el Pedraforca amb tons entre daurats i vermellosos, il·luminat pels primers rajos del sol, contrastat per un cel blau... va començar a nevar... compartin records del passat recorrent diferents poblets...Truixent, tancant els ulls, imaginavem al nostre amic flirtejant amb la futura mare de les seves estupendes filles... Arribem a Organya, l'emoció es va duplicar... pels seus carrers, imaginem a una nena vivaç i graciosa anant a comprar a "Ca la Gracieta" botiga de queviures caracteristic per la seva olor a formatge casolà. Ricart va ser l'infermer, treball gratificant a un poble on els habitants són com una família.... Dia perfecte!!
el millor del dia, la vostra companyia
els records es van anar afilerant, i tenir-vos al costat va ser de molta ajuda
gràcies per comentar
Publica un comentari a l'entrada