"hipotecats..."

"els diners són uns fems magnífics com adob,
lo dolent és que molts els prenen per collita"

Joseph Jaubert

Ja fa temps, en un racó d’una de les pàgines del diari el País, hi vaig veure un acudit signat pe en Roman 05 ©, fent referència a quelcom que tenia la seva conya si no ens imaginàvem el que havia d’arribar, que no ens ho imaginàvem!
Vaig tenir l’encert de retallar-lo i guardar-lo; i ara fa dos anys el vaig enganxar a la meva agenda, en recordar on era i estant en situació “d’hipotecat”, vaig voler donar-li una certa rellevància.
Com sia que la situació de crisi econòmica està desfermada i per molt que ens vulguin vendre un altra cosa, aquest cop crec que en tenim per temps, anys! diria jo.
Recupero doncs l’acudit, macabre, en tot cas, per tal de compartir-ho amb vosaltres i desdramatitzar una mica la situació.
Si més no, espero que en arribar a la meva jubilació, pugui alliberar-me definitivament del llast de la hipoteca, i poder gaudir del temps lliure amb un mínim de dignitat econòmica, i assolir allò que tant he desitjat... temps lliure per realitzar els meus somnis, i perquè no, tornar a estudiar a la facultat.
s@lut