dimarts, 26 d’agost de 2014

"50è aniversari..." (1964-2004)

...

s'acumulen els fets, i les troballes...
segueix el dia a dia i es recuperen al mateix temps antics moment i instants inoblidables... 
malgrat els anys passats!!!

abans de marxar de vacances, de manera quasi be accidental, em va arribar una informació que em comunicava que es complien 50 anys de la 1ª edició de les "Colònies dels Pares Escolapis J Turull"...

ens estem remuntant al 1964, per aquell temps, tot just feia 2 anys que havia aterrat al meu nou centre escolar, l'Escola Pia situada al carrer Balmes de Barcelona; fins el 1962 vaig ser alumne del "Grup Escolar Reis Catòlics", actualment s'anomena "CEIP els Llorers"...

dons be, recuperant el fil inicial, dir que tot just bans de marxar de vacances, em va arribar una adreça de correu electrònic, d'un col·laborador, antic alumne i posteriorment monitor, amb qui vaig contactar, per que sembla ser que es vol recuperar la memòria històrica de la "Casa" com en dèiem tots des de sempre...

aprofito haver recuperat una part, i adjunto tot seguit la "publicitat" que se'ns va donar per fer-la arribar als pares, el primer any; he de dir que vaig assistir al segon torn d'aquesta primera edició de 1964, del 21 de juliol fins al 10 d'agost...


publicitat de la 1ª estada de vacances a les "Colònies dels Pares Escolapis J Turull"



les Colònies dels Pares Escolapis a la vall de Pineta, van ser una d'aquelles VIVÈNCIES o regals que et dona la vida, i que són impagables...

els records aflueixen un darrere l'altra de manera torrencial, volen sortir tots a l'hora, tots són importants, o no! però volen ser recordats de manera individualitzada

recordo la marxa a primera hora del matí amb els autocars, aturada a les Basses d'Alpicat per esmorzar... 

desprès, un cop superada la població de l'Aínsa, la carretera, dir-li carretera és un afalag, la carretera dic, es convertia en un camí de terra d'ample senzill, i cada cop que els autocars arribaven a un dels nombrosos ponts, fets amb troncs de pi coberts amb terra doncs per aquells temps quan desgelava, sovint l'aigua se'ls enduia, i era la manera de refer-los sense massa despesa, ens feien baixar i un cop creuat l'autocar, hi creuàvem nosaltres... tota una aventura tot just abans d'iniciar les tres setmanes d'estada, o potser ja en formava part...

arribar a la "casa", reunir-nos a tots a la entrada, repartir-nos pels dormitoris que crec recordar eren de 6, o potser 8... conèixer nous companys amb els que conviuríem "una eternitat", doncs per aquell temps, marxar de casa ja era un fet poc habitual, fer-ho per un període proper a un mes... ufff!!!

vull recordar alguns, Laredo, Palomar, Volpini... també, i de manera molt especial, d'un dels "pares escolapis", del pare Paco (Martínez-Soria, sí! el fill de l'actor), amb el que encara mantinc contacte després d'un retrobament de manera "casual" ara fa més de 22 anys, però aquesta és una altra història! dir tan sols, que ara és el germà Francesc, i forma part de la congregació benedictina del Monestir de Poblet

a mitat de l'estada, els pares ens podien venir a veure, però no hem de perdre de vista que al 1964, el parc automovilístic era minso, i fer els més de 300 kilòmetres que separen Barcelona de la vall de Pineta, eren una veritable "aventura", que els meus pares van viure quan van voler venir-me a veure, per aquella època, el meu pare era posseïdor d'una OSSA 175 cc amb "side-car", amb la que van cobrir aquesta distància en prop de dos dies... pensar-hi ara em fa venir calfreds! si el meu pobre pare ho pogués viure... 

jocs de camp, menjador, convivència, excursions, aventures, bany a la capçalera del riu Cinca amb l'aigua tot just acabada de sortir de la gelera del fons de la vall... Espierba, balcó de Pineta, i pels més grans ascensió als Astazous...  

sí! s'acumulen els deures, dues terceres parts d'aquest anys ja han passat, hi ha encara força feina endarrerida, que s'amuntega a la del dia a dia, i a sobre, me'n donen de nova... tot plegat un veritable plaer, però, que no em deixa arribar a tot com m'agradaria...

en Andreu Vea, que és amb qui vaig contactar abans de les vacances pel tema de la entrada d'avui, sabent (li vaig dir jo mateix), que tinc negatius de la meva estada a la "casa" l'any de la inauguració, em va demanar quer li fes arribar... doncs be, aquesta, de moment, passa al davant de les que són en llista esperant ser "publicades"...

som-hi doncs, vaig a escanejar els negatius per tal de fer-los-hi arribar, i aprofitaré per mostrar-los també aquí...