"instant fugaç..."

serra de l'Argentera (Colldejou, Tarragona)

me'n he adonat que sovint estic capficat observant el mon, o com en aquest cas, un paisatge determinat, des d'una determinada posició...

observo, escorcollo, cerco referències, amb la idea de saber situar-me en un determinat lloc, dins del mapa virtual que hi ha dins del meu cap...

dic que, em sorprenc capficat amb la mirada dirigida cap a un determinat indret, oblidant-me, més del que voldria, d'allò que està succeint en les altres direccions de l'espai, del terreny, en aquest cas, del que hi ha a la meva esquena...

com dic, estava cercant una posició i un punt de vista per capturar una posta de sol amb unes bromes que, segur, s'interposarien ben aviat entre el meu objetiu i la mateixa posta...

per algun motiu que no recordo, em vaig girar en rodó, tan sols vaig tenir temps de fer una fotografia, la següent ja no te cas...

la llum, l'instant, el moment, és esmunyedis; o el tens, o l'has perdut!

la sessió va seguir amb altres fotografíes de molins i bromes entre la posta de sol que no va arribar a ser, i la meva càmera; però el record de la captura d'una estona abans va seguir al meu cap tota la vesprada...

després... després sols puc fer que pensar que a més del coneixement del territori i de la tècnica, de tenir certa habilitat i destresa amb el propi equip, de saber observar i "poseir" cert gust estètic... s'ha de tenir sort!

més sovint del que podem pensar, ens pasen situacions irrepetibles al nostre voltant, sense poder deixar-ne constància...

com va dir un reconegut fotògraf de "casa nostra", en Francesc Català Roca:

"les fotografies ja hi son (allà), nosaltres sols les capturem"

...

o senzillament, es fan fum!