"prèstec..."



"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)


a cops, com quasi be sempre, la vida ens sorpren...
fa tretze setmanes qua vaig fer aquesta foto, curiosament la vaig fer demanant prestada, d'aquí el títol de la entrada, la càmera d'un dels companys, una Canon 7D equipada amb un Sigma 150-500 mm...
ara estic valorant la compra d'una Canon 5D MarkII, per substituir la meva actual Olympus... 
tema del que ja vaig parlar en un altra "post"


---


avui he escrit el que segueix amb la idea de possar-hi una altra foto... però les coses van com van, i un comentari fet en la entrada d'ahir, m'ha donat la resposta a la foto que "calia" encapçalar la entrada d'avui...


---

15 de novembre,

i plou...

sóc a Tarragona per un tema de feina, actualització de vacunes,

sóc a la part alta, a tocar de la torre del Rei, guaitant la Mediterrània,

i plou...

voldria, m'agradaria, desitjaria ser en un altra lloc d’aquest mar tan nostre, 

potser per conegut, el cabo de Gata a Almeria, o a Agios Pavlos a Creta, 

tampoc m’importaria un altre mar, un altra costa, a poder ser ferèstega,

i plou...

el mar, la mar, colors intensos sota aquesta pluja esperada i desitjada,

han estat quasi be sis mesos sense ni una engruna d’aigua,

mig any sense sentir-la caure a sobre nostre, mullant-nos... i hi ha gent que es queixa,

i per sort ara...

segueix plovent!

"tretze setmanes..."



"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)



...
son les que han passat des del 13 d'agost
avui fa 13 setmanes que embarcàvem via Lisboa, cap a Dakar...
9 col·legues, amb una afecció comuna: la fotografia!

han passat tretze setmanes, avui tretze de l'onze...
sols ha esta un espai pel record, mentre segueixo fent "dissabte" dels meus arxius...
hi ha pendent una trobada comuna per tal de compartir, què vam "veure" els nostres ulls, i "capturat" les nostres càmeres...
la que penjo, aquest cop en blanc i negre, crec recordar que és la primera vegada que ho faig en aquest "format", ho he provat i m'ha agradat el resultat, és una de les que vaig fer el primer dia de viatge...
tot ens era "nou", tot ens era "estrany"...

al "kenwood" segueix sonant: Chet Baker, Madredeus, John Coltrane...

...
segueixo fent "dissabte"...
al cap segueixen donant voltes, projectes, tallers, equip fotogràfic...

"única..."

 Tradescantia silvestre (Dindefelou, Senegal)

...
troballa lluminosa dins l'ombrívol camí que menava al salt d'aigua de Dindefelou
delicada, però reclamant ser vista
va ser de les poques flors que vaig saber trobar
un bon amic ens va demanar que cerquéssim alguna orquídia en el nostre periple per terres del Senegal per al seu "currículum"i li féssim arribar foto i geoposicinament...
doncs be Jordi, jo no vaig saber-ne trobar cap, segur que n'hi havien, però no les vaig veure, aquesta sí!
t'he de dir que, tan bon punt la vaig veure, vaig pensar en la teva petició
no és una orquídia, be que ho saps, però els seus colors blau lluent, contrastats amb els verd fosc del sotabosc, em van captivar...

sols em cal cercar el seu nom
... gràcies a la aportació d'un lector del bloc, he pogut saber el seu nom: Tradescantia silvestre

"camins..."

transport (Ibel, Senegal)

típica imatge d'Àfrica...
persones caminant amb un fardell al cap,
per pistes de terra vermelles com la sang,
i un verd intens a les vores...
és un "leiv motiv" a qualsevol carretera, pista o camí,
tant se val si hi ha una població a prop o no,
després de les cames, les bicicletes o els "set places",
son els mitjans de transport escollits,
us asseguro que els set places et produeixen, si més no, una sensació de desassossec...
veure el que algun dia va ser una cotxe "familiar" amb dues fileres de seients darrera del conductor, que el menys que poden tenir son vint anys, no cal dir que les "inspeccions tècniques" no existeixen... dic que veure aquests vehicles, amb neumàtics quasi be llisos, fars "testimonials", interiors que poden ser producte d'aprenents d'una escola de bricolatge, cordes que serveixen de maneta per obrir les portes, vidres que es mantenen a lloc per una petita falca de fusta que cal retirar per que les finestretes s'obrin...
no vull saber com deu ser obrir el capó o mirar suspensions, direcció o frens...
doncs veure la perícia dels conductors al comandament, circular per pistes plenes de fang, en alguns llocs d'un pam de fondària, circular lliscant més que no pas rodar, és si més no per treure's el barret
vaig gaudir de la experiència per anar de Mako al campament de Badian, la distància no arribava als dos quilòmetres, però com experiència va ser única; i pensar que aquí, si no tenim una andròmina tipus 4x4, la major part de les vegades no ens atrevim a fer ni una recorregut de pista en relatiu bon estat...
us deixo una imatge capturada per una de les integrants del viatge, Jessè Alemany, a qui agraeixo que em permeti usar-la per documentar l'escrit

set places a la pista de Mako a Badian (foto: Jessè Alemany)

podeu observar el que us he dit respecte del mitjà de transport, 

també es segueixen confirmant que els colors del terra, i de la vegetació, són d'una intensitat impresionant...

val a dir que el fet d'anar-hi en la estació de les pluges va ajudar molt a aconseguir bona saturació de colors...

"Dindefelo... finalment aigua a dojo"

cascada de Dindefelo (Bandafasi, Senegal)

idíl·lic racó prop de Bandafasi, la capital del país Bassari...
el temps ens estava avisant de pluja, però ens va respectar tant a l'anada, prop d'una hora a peu, com a la tornada, tot i haver de menester les capelines una estona...
per arribar-hi, ens va caler un transport específic, un 4x4 ben "tronat" però que va fer el fet, malgrat sorolls indescriptibles de la transmissió
la mitat de nosaltres va anar a la doble cabina, però l'altra, entre els que m'hi trobava, vam preferir anar a la caixa on hi havia uns travessers a mena da banquetes, gaudint de l'aire i la llum dels cels d'Àfrica...
arribats al campament, peu a terra i camí fins al salt d'aigua de quasi be cent metres de caiguda; algunes s'hi van banyar, jo vaig preferir abstindrem, tot i que el lloc convidava a fer-ho...
unes quantes fotos, respirar la humitat i gaudir del bany d'una nombrosa mainada, ens va tenir entretinguts una bona estona; la pluja ens va fer arrencar i prendre el camí de retorn, però de moment sols va ser un petit xàfec...
de tornada al campament, on ens esperava el dinar, arròs amb pollastre i mango de postres, ben regat amb la sempre present "Gazelle"; tot seguit el 4x4 ens va dur de tornada cap a Kedougou, on ens esperava Babacar
ah! però ens la prometíem felices, la negror del cel que crèiem que ens respectaria, i a la que poc a poc ens hi vam anar endinsant, finalment va descarregar amb tota la seva intensitat, i malgrat el tendal que ens "aixoplugava", però que en tenir més forats que un filat, ens va deixar quasi be més xops que si haguéssim anat a l'aire lliure...
tot va acabar amb un bon tip de riure entre tots nosaltres, una tè calent per recuperar-nos, i una partida de "Mancala"*, entre Medoune Fall i Ramon...
la resta de la tarda fins al campament cooperant Badian, prop de Mako, ens va seguir acompanyant la pluja... som a Senegal i és l'època de pluges, és el que toca!

Medoune Fall jugant Mancala* amb Ramon (Kedougou, Senegal)

*altrament anomenat: ayo, awari, bao, giuthi, lele, omweso, owari, tei, songo, kalaha... segons l'indret on el juguin
hi podeu jugar en línia a: http://s.helan.free.fr/awale/lejeu/jouer/awale.html

"viatge en el temps..."

dones rentant la roba al riu Gàmbia (Mako, Senegal)

el viatge em va anar duent de sorpresa en sorpresa,
cada cop tenia més clar que era una mena de "trasllat" en el temps,
en arribar a Mako, petita població al costat del riu Gàmbia,
les sensacions van anar en augment...
aquí, vaig veure les dones de l'ètnia Mandinga, majoritàriament,
tot i haver-hi: Wolof, Peul, Jola... rentar la roba a les aigües del riu, nenes i dones majoritàriament joves,
tot el que veia podia estar succeint de la mateixa manera fa cinquanta, cent... o fins hi tot centenars d'anys,
la única diferència seria les robes usades, i la presència dels "toubab"
...
els nens ens envolten i no cessen de demanar caramels, regals i alguns fins hi tot diners... repartim alguns sugus, i globus per jugar
malgrat intentar que intentem evitar donar-ne més d'un cop al mateix, la seva picardia quasi be sempre aconsegueix enredar-nos, i alguns se'n duen el premi doblat, amb el conseqüent aldarull per part dels que sols n'han obtingut un...
aquí ens va quedar a tots gravat en la memòria, la que vam batejar com "pelo pinxo", una nena amb una simpatia i picardia que ens va captivar... us la presento

"pelo pincho", nena Mandinga (Mako, Senegal)

"els protagonistes..."

 "the girls"

 Ramon G

 Núria B

Montse P "Montsita" 

Montse P i Gemma G 

 Jessè A

Jessè A 

Eva S 

Dori S 

Papa Demba "el guia" 

Belen S i Eva S 

Belen S i Papa Demba 

Babacar "xofer" i Papa Demba "guia"

ara fa uns dies, vaig tornar del Senegal
vuit dies intensos, amb vivències inoblidables...

aquest ha estat un viatge no pensat, i ni tan sols era al meu imaginari viatger
però una part del grup de fotografia del que formo part des de fa un any, va fer la proposta
vaig haver d'aconseguir permís de vacances a darrera hora un cop fets els quadrants, li he d'agrair a la meva cap
aquesta opció, d'alguna manera podia servir per refer-me de la frustració de no poder haver anat a Islàndia amb una altra part del grup fotogràfic de natura, els "Iñaki's team"...
be doncs, desprès de dues setmanes de la tornada, i de vuit dies conviscuts intensament amb els que podeu veure a les fotos, sols puc dir que tornaria a anar-hi un altra cop, on fos, amb tots ells
la experiència va ser enriquidora i plena de moments únics i irrepetibles, sobre tot als àpats, oi Núria?
fora bromes, el cert és que la experiència em va captivar, llac Rosa, langue de Babrbarie, Saint Louis, Lompoul, Touba, Tambacounda, Mako, Iwol, Bandafassi, cascada de Dindefelo, Kedougou, Kaolak, M'bour, i finalment Dakar...
la pluja dels darrers dos dies no ens van impedir gaudir d'un país acollidor (teranga) i amable, somriures a dojo malgrat la pobresa, que no fam ni brutícia...
la pluja sols ens va impedir d'anar a la illa de Goree... be, ja tenim una excusa per tornar-hi, i per conèixer la resta, la Casamance i algun altre indret

volia retre un petit "record" als meus companys de camí, ha estat un grup meravellós, que m'han donat força moments de joia i de bon rotllo, i certament en alguns moments les condicions no eren precisament "favorables", Ramon i Montse, recordeu la tornada de Dindefelo?
ens va caure tota la aigua del cel a sobre nostre i vam quedar ben banyats dins de la caixa del "4x4" amb un tendal que tenia més forats que un atuell de pesca, també hi anaven Jessè, Demba, Belen... tots ben xops com a pollastres!!!

Ricard R "papi" i Gemma R

fotografia realitzada per Jessè A

"somriures..."

alegria als rostres (Saint Louis, Senegal)

sempre amb un somrís a la boca,
alegria que arriba al cor,
malgrat la seva "pobresa",
tan se val si son nens o adults,
sols es veuen cares rialleres...

una de les "poques" fotos que guardaré d'aquest viatge,

tantes com n'hagués fet seguirien el mateix patró,

somriures i més somriures,

sols canviarien els rostres...

tan se val si son: wolof, fula, mandinka, jola, bedik, peul, bassari, maure, soninke...

a reu sempre el somrís a la cara, a vegades trencat per un plor en no rebre un present a temps, sugus i globus han estat omnipresents...

"intensitat..."

mercat diari (Saint Louis, Senegal)

és la primera paraula que acut a la meva ment quan recordo la visita a aquest mercat...

intensitat humana,

intensitat de colors,

intensitat d'elements,

per per sobre de tots...

intensitat d'olors!

totes les del mon hi eren presents, verdures, llegums, fruites, carn, peix...

però la peculiaritat era el nivell de concentració present, fins al punt que pituïtàries i pell en van quedar impregnades fins hi tot desprès d'arribar a casa una setmana més tard...

algú ho va anomenar pudor, potser sí, però no era aquesta la meva percepció, jo segueixo dient que percebia intensitat, molta intensitat!

"langue de barbarie..."

dança ritual a "Ocean & Savane" (Langue de Barbarie, Senegal)

aquesta va ser la primera experiència de dança ritual, en van venir més...

...

encara no m'havia refet de la contemplació del llac Rosa i els seus recolectors de sal, i de les dunes i platges, que des de la seva riba oest, son a tocar de l'Atlàntic, per on no fa massa anys es feia el darrer tram del famós ralli "París-Dakar"...

el primer dia de la nostra estada a aquest país, va ser un contrast continu

dunes, llac, sal, platges interminables, savanes, mangos, baobabs, nens i més nens... amb somriures d'orella a orella

al vespre, després de travesar el braç paral·lel a la costa que forma la desinbocadura del riu Senegal, donar-me un bany al oceà Atlàntic, més com a ritual que no pas per que les aigües fossin propícies degut a les corrents de fons i les onades presents, un sopar regat amb la omnipresent "la Gazelle", cervesa el·laborada a Dakar... va venir la sorpresa

tres senegalesos amb sengles "djembe", van preparar una dança ritual, acompanyada amb la

cerimònia dels tres tés, que segons ens van comptar, segueixen aquest ritme:

el primer, amarg com la mort...

el segon, dolç com la vida...

i el tercer, suau com l'amor...

topt seguit el que veieu a la foto, va fer sortir algunes de les noies i les va fer ballar, nosaltres tampoc ens vam escapolir, i ens va tocar seguir també els ritmes compassats dels timbals...

després, un somni reparador tenint de fons el so rítmic de les onades que bategaven prop nostre...

els mosquits de moment, no van fer acte de presència...

"flor de l'arbre del pa de mono..."

"adansonia digitata" o Baobab (Sant Louis, Senegal)

com a representant important de la natura del Senegal, he volgut que la flor del Baobab, que juntament amb la Ceiba i el Mango, son els arbres més representatius d'aquest país; he volgut, dic, que sigui la primera entrada al meu blog, referent a la meva estada d'una setmana a aquest país

"Demba & Baba"

Baba i Demba, xòfer i guia (un lloc del Senegal)

gràcies Demba per la teva dedicació i entrega, per intentar, i aconseguir que una colla de nou catalans, set noies i dos "nois", aconseguíssim saber del teu país i de les meravelles que s'hi amaguen, deixant-nos el regust i el desig d'una propera visita...

gràcies Babacar, per posar al nostre abast la teva sapiència i bones mans per dur-nos per les no sempre bones carreteres i pistes del teu país, sempre amb un somriure i mai cansat malgrat els molts kilòmetres recorreguts...

ambdós heu estat, segur, la aportació més gran per que la nostra estada al vostre país, hagi estat tota una experiència positiva i intensa per a tots nosaltres, donar-vos les gràcies per haver sabut suportar les nostres "bogeries" i interminables desigs d'aturar-nos a qualsevol lloc per tal de capturar: la cara d'algun nen o nena, els contrasts intensos dels mercats, especialment el de Sant Louis, la presència d'alguns monos del parc de Niokolo-Koba, fins i tot dels hipopòtams, per transmetre'ns el vostre coneixement del país i compartir-ho amb nosaltres...

és per tot això i moltes altres coses que queden al tinter i que ja formen part del meu bagatge personal, sols puc dir-vos:

Gràcies!