"llums..."

 capvespre a la platja dels "flish" (Barrika, Biscaia)

darrerament em costa escriure...
em costa triar fotografies...
és com si una mena de mandra "vital" s'hagi arraulit en algun indret del meu ésser...
intento espolsar-me aquesta sensació de sobre, però el temps va passant...

tampoc vol dir que no faci res, no!
tot un seguit de projectes estan prenent forma,
potser tot plegat és un temps de coure-ls a foc suau... 
els guisats, sempre, necessiten temps, i anar fent xup, xup...

fins hi tot allò que em motiva, capturar instants lluminosos,
moments únics i irrepetibles, tots i cada un ho son,
certament els llocs, els moments, la estació de l'any... i també els ginys i les òptiques...
poden ser els mateixos, però els resultats finals mai ho son... hi ha els sentiments

ah! els sentiments... ufff!!!
com els "mesurem" els sentiments
sota quin paràmetre incloem a les dades "exif" de les nostres imatges...
avui, sense anar gaire lluny, he compartit una foto amb un amic que per motius personals complicats, ha marxat a viure a Cambotja...
com mesurem aquest valor afegit i el que reporta el record d'aquells moments...

estem vivint temps convulsos i complicats, 
la situació social, laboral, econòmica... és complicada, o ens ho volen fer creure,
n'hi ha que, com sempre, en sortirà enriquit i més "fort"... o potser no!
la realitat és que, com les idees que deia abans, s'està coent a foc lent i suau...
haurem de vigilar que tot plegat no s'enganxi... o encara pitjor, no sobreïxen!

s@lut


nota: les millors fotografies, com sempre em passa darrerament, han quedat a les meves retines i al calaix dels records...

"fiasco*..."

panoràmica vers el sud des del mirador del castell d'Abd-el-Azia (Siurana, Spain)

malgrat un refredat manifest, i un mal de cap important, abans d'ahir em vaig aixecar d'hora per apropar-me al mirador de Siurana abans de la sortida del sol, i intentar aconseguir una bona llum il·luminant la serra del Montsant, els fets molts cops ens donen la esquena...
però... 
esperant el moment de la sortida, vaig dirigir les meves intencions en assajar altres "mirades"...
la imatge que podeu obrir si feu clic a la imatge, si la volguèssim imprimir, ens caldrien prop de 140 cm x 16 cm de paper fotogràfic, i això després d'haver-la "civilitzat" una mica...
sols va ser un "divertimento", una manera de entretenir la ment i el cos esperant el moment...  si finalment arriba, o no! com va ser aquest dia
per cert, me'n oblidaba, per aquesta imatge, ha calgut ensamblar-ne 7; sí, 7 fotogrames que han estat editats amb un programa informàtic d'edició d'imatge ue facilita la tasca, i que serà un dels aprenentatges que formarà part d'un dels tallers de MontsantFoto 




*segons Enciclopèdia Catalana: fiasco, poc èxit, especialment d'un autor o d'un artista... 

"camins..."

transport (Ibel, Senegal)

típica imatge d'Àfrica...
persones caminant amb un fardell al cap,
per pistes de terra vermelles com la sang,
i un verd intens a les vores...
és un "leiv motiv" a qualsevol carretera, pista o camí,
tant se val si hi ha una població a prop o no,
després de les cames, les bicicletes o els "set places",
son els mitjans de transport escollits,
us asseguro que els set places et produeixen, si més no, una sensació de desassossec...
veure el que algun dia va ser una cotxe "familiar" amb dues fileres de seients darrera del conductor, que el menys que poden tenir son vint anys, no cal dir que les "inspeccions tècniques" no existeixen... dic que veure aquests vehicles, amb neumàtics quasi be llisos, fars "testimonials", interiors que poden ser producte d'aprenents d'una escola de bricolatge, cordes que serveixen de maneta per obrir les portes, vidres que es mantenen a lloc per una petita falca de fusta que cal retirar per que les finestretes s'obrin...
no vull saber com deu ser obrir el capó o mirar suspensions, direcció o frens...
doncs veure la perícia dels conductors al comandament, circular per pistes plenes de fang, en alguns llocs d'un pam de fondària, circular lliscant més que no pas rodar, és si més no per treure's el barret
vaig gaudir de la experiència per anar de Mako al campament de Badian, la distància no arribava als dos quilòmetres, però com experiència va ser única; i pensar que aquí, si no tenim una andròmina tipus 4x4, la major part de les vegades no ens atrevim a fer ni una recorregut de pista en relatiu bon estat...
us deixo una imatge capturada per una de les integrants del viatge, Jessè Alemany, a qui agraeixo que em permeti usar-la per documentar l'escrit

set places a la pista de Mako a Badian (foto: Jessè Alemany)

podeu observar el que us he dit respecte del mitjà de transport, 

també es segueixen confirmant que els colors del terra, i de la vegetació, són d'una intensitat impresionant...

val a dir que el fet d'anar-hi en la estació de les pluges va ajudar molt a aconseguir bona saturació de colors...