dos anys "sabàtics" són molt de temps sense publicar rés; han estat motius molt diversos i variats, els que ho han generat;
deixar la vida laboral activa, trasladar el leu lloc de residència habitual, un cert desencís en seguir publicant aquest bloc, una certa pèrdua de activitat creativa...
 |
| potser aquest sigui el meu "awake"?... |
en definitiva, per dir-ho ras i curt, poques o nul·les ganes de fer rés!
enguany vam començar l'any a Cava, petit poblet de l'Alt Urgell;
mentre esmorzem, proposso d'anar a veure un racó proper del que em va parlar la meva filla Laia:
 |
| petit fulletó que ens entreguen en acabar la visita... |
truco per concertar una possible visita, i l'Esther ens diu que a les 12 ens espera per fer-nos una de guiada
recollim la taula i ens hi adrecem, és un quart de dotze i cal anar de Cava a Músser, que ès el poble on rau aquest enclau escultòric, tel·lúric, existencial, màgic... és difícil definir-ho!
 |
| travessem Músser i seguim un camí de carro en direcció oest fins trobar aquest rètol... |
 |
| una de les montes "cares" ens vigila... |
 |
| ens segueixen amb la seva mirada per arreu... |
 |
| fins hi tot, n'hi ha que ens fa ganyotes... |
 |
| "is quod superibus est, sicut id, quod inferius est", que ve a dir... "el que és a sobre, està per damunt, del que és a sota"... |
 |
| què mires? sembla dir-nos aquest troll de tres ulls, mentre nosaltres observem el Cadí al fons... |
 |
| l'ull que tot ho albira... |
 |
| una mena d'espiral de la vida... |
 |
| un cor "explossiu" tancat dins d'un espai quadrat... |
 |
| un dels follets del bosc, ens pica l'ullet sense perdre'ns de vista... |
 |
| una cara de múltiples mirades... no saps mai quin ull t'esta mirant, o potser ho fan tots tres a l'hora! |
 |
| al final del recorregut, dalt d'un turonet, l'ull "diví" ens mostra el camí de la llum de l'entorn... |
aquesta matinal feta el primer dia de l'any, ens va apropar a una visió ben diferent de l'entorn que este acostumats;
aquesta zona, a cavall entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, és una mena de terra de ningú, de fet l'indret té ben be un "peu" a cada comarca
com sempre, centenas de pensaments corren sense aturar-se prou temps com per fer-hi el niu i repossar... caldria aturar-se i permetre-ho, i fer-ho de forma conscient i activa
ens hi posem?
