![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_zXN2LOU1S_-kGRYq_CAyxrZUPULiLhRGsp2aeL-95MC3mJ-wv4j-tKVA_qAyGt-suQOM9XHl9DvnwNx0Bp0ewjtRY4xB-dV36Lc18UN96q6N83mn63dJvp8AsZmbU4EMIRKyhj4VlA7/s400/arbres+%25281+de+1%2529.jpg)
boscos a la vall de Gabàs (Midi d'Ossau, Pirineus)
malgrat tot segueixo sent optimista, sé que hi ha llum darrera la foscor, sé que tot és relatiu, i sovint les meves expectatives queden aturades en el brancam que no em deixa avançar...
cal anar endavant, temps hi haurà per "llepar-se" les ferides, ara no és moment, és moment de treure el cap a la llum, i al darrera la resta...
com diu el Lluís:
"no somniem passats,
que el vent s'ha emportat,
una flor d'avui es marceix just a l'endemà,
cal que neixin flors a cada instant
...
enterrem la nit,
enterrem la por,
apartem els núvols que ens amaguen la claror,
hem de veure-hi clar,
el camí és llarg,
i ja no tenim temps d'equivocar-nos"
...
seguirem fent camí, amb la fe posada en el "present" que està arribant...
1 comentari:
Hola Ricard, estoy de acuerdo contigo, hay que ver siempre hacia delante, hacia la luz y luchar con todas las fuerzas. Ah buena foto..... Saludos Tony de Alicante
Publica un comentari a l'entrada