"camins..."

petjades a la platja... (los Caños de Meca, Cadis)

petjades a la sorra com si marquessin el camí, prop de l'aigua, prop del mar...
petjades que segons com, semblen indecises, però amb una direcció clara...
les ombres que dibuixa la llum a la superfície de la sorra, provoca una certa sensació d'inestabilitat, un cert sentit de "desequilibri"... 
he intentat "jugar" amb possibles girs de la imatge, cercant una "horitzontalitat" que no trobo...
ufff! 
em venen al cap paral·lelismes entre la imatge i alguna de les seves múltiples interpretacions...


mentre he estat mirant i "elaborant" la imatge, he llegit una entrada al bloc d'un bon amic i millor fotògraf, en Francesc Muntada; en ella parla del canvi d'hora d'aquest cap de setmana, però per a mi l'important, ha estat el conjunt, i en especial un paràgraf: 

"...m’hauré de llevar una hora més d’hora que la setmana passada per ser dins l’amagatall per fotografiar voltors, per exemple; o per enganxar les primeres llums que retallen la Cadireta i la Roca Foradada de Montserrat contra el cel de l’hora violeta matinal..."

 i he recordat que fa temps, quasi be cinc anys, quan vaig decidir venir a viure a aquest indret del Priorat, tenia al cap una fita, una entre moltes, i que, per una o altra cosa, ha anat quedant posposada...


(continuarà...)

"desert..."

"haima's" (campament a Lompoul, Senegal)

aquesta va ser la primera visió del campament on havíem de passar la nit a Lompoul, idíl·lic a la vista, si més no aparentment...

a mida que es ponia el sol, els colors anaven augmentant en intensitat i saturació, la sorra es va anar tornant ataronjada, i el cel va anar prenent aquell color blau intens quasi be negra...

poc a poc, el cel es va anar cobrint d'estrelles, primer centenars, després milers, i finalment van ser incomptables; un cel blau-negra com l'atzabeja, curull de puntents més o menys intensos, més o menys junts, no recordo en totes les meves nits passades al ras als meus estimats Pirineus, un cel com aquest, val a dir que no existia cap rastre de contaminació lumínica...

ball al sons dels djembe, risses, converses...

de cop, per darrera d'una de les cabanes es veu una resplendor cada cop més intensa; la silueta de la seva teulada de palla (un incís, dono fe que no deixa passar ni una mica d'aigua fins hi tot en les pluges més intenses), queda absolutament retallada per la llum intensa de la lluna plena...

després de sopar i mantenir-nos a la fresca una estona, mentre xarrem de les vivències i sensacions, ens dirigim a les nostres haima a dormir...

curiosament, va ser la més calorosa de totes, i la única que vaig sentir la presència dels mosquits!