"la primera..."

...

estant de viatge pel Marroc, vaig rebre un missatge del meu amic Jordi Bru, adjuntant una imatge i un comentari que deia: "flipaaaaaaaa"

la imatge, era la d'una primerenca "Ophrys forestieri", i la data de captura el 2 de gener... doncs sí! per flipar en colors; crec que mai havien estat tant ràpides en poncellar...

be doncs, arribat de la meva/nostra curta estada al Marroc, aviat la segona entrada,  juntament amb la resta de companys del grup que vam publicar aquest Nadal el llibre "Orquídies de les serres del Montsant i de la Mussara", editat per Editorial Piolet, i que podeu adquirir si me'l demaneu a mi o, directament a la editorial; per la mòdica quantitat de 

25 € 

un llibre amb 112 pàgines, de gran format, 28x28 cm, amb les 40 espècies trobades al nostre territori... 

un llibre que no vol pas ser una guia de camp, tot i tenir una fitxa complerta de cada una de les espècies; que incorpora com a tret diferencial, unes aquarel·les de la part soterrada de cada una de les plantes; que presenta cada flor a pàgina complerta, i que finalment, mostra tota una munió de rareses, entre elles, albinismes, hiper i hipocromíes, dobles labels...

primer llibre editat, i dedicat íntegrament a les orquídies de les comarques tarragonines

be, un cop fet l'incís per la publicitat, entendreu també d'aquesta manera, el meu llarg silenci al meu blog, mai podia pensar que escollir fotografies, paginar, maquetar... amb llargues reunions de treball amb la resta de l'equip, i més tard amb l'editor, poguessin arribar a ser tant esgotadores...

reprenc el fil inicial, el Jaume, el Biel i jo, vam anar ahir al nostre territori de captures fotogràfiques, i les vam poder fotografiar nosaltres nosaltres també

un bon exemplar d'Ophrys forestieri (Ophrys fusca ssp lupercalis)

un dia d'aquests, faré una entrada amb les fotografies del dia de la presentació del llibre, que va tenir lloc a la llibreria Oryx de Barcelona, on també el podeu adquirir; i al cap de dos dies, al Palau Bofarull de Reus...

vam poder delectar-nos i fotografiar diversos exemplars, en diferents estadis de floració, i abundants peus d'altres espècies, ara sols cal que una gelada no les malmeti, i els senglars, conills i daines, no se les mengin!

anirem seguint el fil de les floracions... i altres esdeveniments

"seguim..."

...

i de moment ja m'ha arribat que les primeres "barlies" ja floreixen... 
enguany pot, no, segur que serà un bon any!!!

rètol editat per la ocasió

i l'enllaç:

• http://www.tauli.cat/tauli/informacio-corporativa/sala-de-premsa/agenda/orqu%C3%ADdies-un-món-petit-exposició-de-fotografia

"muntatge..."

...

divendres tarda, feina a mans plenes...

iniciant la "maquetació" de la exposición...

amagant les cues dels fils per evitar la seva visió fora de lloc...

això va succeïr divendres 2 de gener, i es va allargar al dimecres 7 de gener...

finalment es va poder donar per bona la feina feta a la vista dels resultats...

sala "Àngel Casanovas", cau de les meves orquídies...

punts de llibre editats per la exposició al Centre Excursionista de Terrassa

entitat que aixopluga la meva obra...

costat dret de la exposición...

costat esquerra de la exposició...

el president de la entitat, en Francesc Muntada fent la presentació...

vista de la sala en el moment de la presentació-inauguració...

un altre moment de la presentació...

el meu torn de paraula...

una visió de la sala des del punt de vista del autor...

un moment de la sala un cop finalitzada la presentació...

nota, vull agrair molt especialment la cesió de totes les fotografies que ilustren aquesta entrada al bon amic Jordi Albareda ©

"exposició..."

...

el prop passat dilluns 21 de maig, es va procedir a la inauguració oficial de la exposició al "hall" d'entrada de l'Hospital Universitari de Bellvitge, de la meva obra "Orquídies, fotografia d'aproximació", amb la presència del responsable de "Bellvitge Art", part de la directiva de l'hospital i, l'assistència d'alguns bons amics i usuaris del centre assistencial...

vull agrair des d'aquí a l'hospital de Bellvitge, la cessió de l'espai per poder exposar la meva obra, esperant que la contemplació de la mateixa pugui servir, si més no, per treure les cabòries tan sols una estona dels pacients i familiars mentre les contemplen, si això es compleix em dono més que satisfet

si voleu, encara teniu fins el proper 20 de juny per anar-hi i, gaudir-ne

gràcies



vista de la entrada, "hall" de l'Hospital de Bellvitge (H. Univeritari de Bellvitge)

 


vista d'una part de la exposició al "hall" de l'Hospital de Bellvitge



vista del "hall" des del costat contrari





"raresa..."

Dactilorhyza fucsii "albina" (muntanyes de Prades, Tarragona)

en el món de la natura sempre hi ha alguna raresa, una petita "mutació" en els gens pot fer que un determinat individu, destaqui i es "desmarqui" de la resta de companys d'espècie...


recordeu al nostre estimat "floquet de neu"? 


doncs be, avui, en el decurs d'una jornada més de macrofotografia, aprofitant que la floració està en el seu punt més àlgid, hem estat recorrent alguns dels indrets més prolífics, orqidiològicament parlant, de les muntanyes de Prades; hi hem trobat diversos exemplars interessants...
a darrera hora, m'ha cridat la atenció una flor blanca que no responia als meus esquemes mentals... 
per la forma i mida no hauria de ser blanca, així que m'hi he apropat i... sorpresa!!!


un exemplar albí!!!


us deixo la mostra, n'hi ha més...








no me'n podia estar...
després de dotze anys voltant pel Montsant, de fer quasi totes les rutes hagudes i per haver, d'haver-me estirat per terra centenars de vegades... mentre m'havia d'escoltar: 
"vigila amb els escurçons que n'hi ha i son perillosos..."
avui, Belen, una de les companyes de la sortida, em diu: mira Ricard, una serp!


hòstia! és un escurçó "morrut"!!!


be, no sé si aquest és el seu veritable nom, però en castellà fora: "víbora hocicuda"
feia uns 35-40 cm, cap triangular amb el morro enlairat, les pupil·les el·líptiques, i la característica franja en ziga-zaga del dors...
s'ha deixat fotografiar més prop del que era prudent, tenia el cos tens i preparat per saltar... la sort era que érem a contrapeu seu, ne'm fet unes poques fotografies, i hem mirat com marxava tranquil·la un cop a vist que les nostres intencions no eren "agressives"...

Vipera latastei (sta. Maria de Montsant)

la veritat és que la seva mirada imposa, malgrat la seva "petita" magnitud...

"bon dia a tothom..."

Ophrys subinsectifera 

al final d'una jornada esgotadora, després d'haver gaudit contemplant i fotografiant diferents exemplars de flors...

a darrera hora, com volent deixar una marca de referència del dia, apareix amb tota la seva minúscula magnitud... 

de cop, totes les mirades dels que hi érem, van convergir vers aquest minúscul representant del món de les orquídies...

la capacitat d'aquests vegetals per imitar exemplars d'himenòpters per atraure la seva atenció, i que en un intent de còpula d'aquests insectes que pensen que és una representant femenina de la seva espècia, el que aconsegueix és que, un cop els sacs pol·linis s'aferrin al seu cap, aquests siguin els primers en arribar a la següent flor... 

d'aquesta manera l'insecte és un fecundador però no pas d'un altre insecte, si no de la flor... 

l'exemplar d'avui és especial per la seva "raresa", no de formes, que també, si no pel nombre d'individus que es poden trobar a la zona...

els que segueixen més a baix, no són tant rars de trobar, però ni de bon tros cal pensar que siguin multituds...

Ophrys sphegodes spp Pasionis

Plathantera bifolia 

Ophrys sphegodes spp Pasionis

"presents..."

Ophrys fusca

Orchis mascula

l'esclat "hormonal" fa acte de presència a tot el territori, i el mon vegetal tampoc se'n lliure...
poc a poc, les espècies van poncellant segons els canvis de temperatura; el fred i la sequera vam endarrerir i en alguns casos, fins hi tot paralitzar, el naixement i la creixença d'algunes, d'altres van sucumbir sota una gelada tardana que va malmetre els "ulls" i no reeixiran...
però, un cop les pluges i l'escalf del sol s'han instaurat, la terra ha anat agafant embranzida i ja no té aturador...
aquest matí he vist que els almesquins i les calabruixes, han deixat espai a les fritil·làries i els albons...
també les foixardes i les jonces comparteixen territori amb el lli, l'herba donzella...
les peònies fan acte de presència, i tot just els primers capolls són a punt d'esclatar...
hi ha però unes que juguen en una altra "lliga", són especials, petites i delicades, que quasi be passen desapercebudes; ran de terra, i sovint amagades pel fenàs i les "males" herbes... les orquídies!

si aneu seguint les entrades del blog, podreu anar veient aquest procés, poc a poc van augmentant les meves captures, i va creixent la meva col·lecció...
poc a poc, dia a dia, setmana a setmana, any rere any...

"la collita d'avui..."

capoll d'Orchis purpurea (la Mussara, muntanyes de Prades)

Ophrys arnoldii (fusca) (la Mussara, muntanyes de Prades) 

Erinus alpinus (rupícola) (st Joan del Codolar, Montsant)  

Globularia alpynum (foixarda) (st Joan del Codolar, Montsant)  

collita d'aquest matí, preparant els tallers del "MontsantFoto_2012" d'aquest cap de setmana, m'he trobat indrets furgats pels senglars que han arrasat dues localitzacions d'orquídies...

per si amb això no n'hi havia prou, molts peus han estat literalment "cremats" per les darreres gelades de fa tres setmanes...

si tot i així us sembla que ha estat poc, l'estrés que van patir per la manca d'aigua fins fa un mes; des de l'octubre que no ha plogut, han estat més de quatre mesos sense aigua...

malgrat tot, sempre hi ha elements que aconsegueixen reeixir malgrat tots els impediments i contrarietats...

per mostre, aquestes poques... però almesquins, calabruix, poligal·les calcàries, porrasses o albons de muntanya n'hi he vist forces, algunes més avançades que d'altres, però ni ha...

avui ha seguit plovisquejant mentre anava fent les meves fotos, ho podeu veure per les microgotetes que empolainen les petites joies de la natura...

la entrada d'avui, tretze d'abril, la dedico especialment a la meva mare que compleix 86 anys
i al "boss", l'Iñaki Relanzon, que també en compleix... bastants menys!

"les primeres..."

Ophrys tenthredinifera (mas de Xenxu, Arbolí)

Barlia robertiana (la Mussara, muntanyes de Prades)

avui, finalment, he començat a trobar algunes orquídies "obertes", de peus n'hi han forces, però entre la manca d'aigua d'aquest hivern, i les gelades de fa un mes, tota la floració va endarrerida


els almesquins ara son força presents, els calabruix tot just se'n veu algun, també he trobat un curraià blanc, però de fritil·làries encara no n'he trobat cap...


d'ara en endavant, gràcies a les pluges de fa dues setmanes, i a les que ara mateix estan caient, hem d'esperar que facin una bona empenta a l'esclat d'aquesta primavera incipient...

"mas del xexu"

Polygala calcarea

Polygala calcarea

Orchys olbiensis

Orchys olbiensis

Ophrys passionis

Ophrys lupercalis

aquest matí, he estat als mateixos llocs on vaig ser diumenge,

l'ànim res a veure,

hi havia quelcom diferent,

potser el sol, el silenci,

els ocells...

potser l'amor propi ferit,

o potser la sensació de no saber si havia perdut la capacitat d'embadalir-me davant aquestes petites grans meravelles de la naturalesa...

he cercat pels mateixos llocs,

he trobat quasi be els mateixos exemplars,

n'he trobat algun de diferent...

al final,

el joc de bateries de la meva càmera ha dit:

fins aquí!

gràcies, sols puc dir aquests dos mots:

sóc afortunat!

"aceras anthropophorum"

orquídia de l'home penjat (Arbolí-Montsant) / €-3 + ZD 50 mm "macro"

aquest matí,
després d'una setmana de curs i de ser lluny d'aquest indret,
on hi tenia més el cap que no pas a la classe,
he pogut fer una escapada, tan sols mitja hora, suficient!
mitja hora per retrobar les orquídies que vaig deixar;
algunes, han estat "massacrades" pels senglars,
les he cercat, i tan sols hi quedaven restes de la flor,
l'"orchis porpra", marcida, un forat a terra,
i el bulb... cruspit per la bèstia!
les antropophorum, sembla que no els hi agraden,
n'hi ha una bona col·lecció!
poc temps, molt de fred i força vent,
elements tots ells enemics d'una sessió fotogràfica,
he conegut però un grup de bona gent, amics de les orquídies,
miraré d'acostar-m'hi i aprendre d'ells,
gràcies

nota: no cal dir per quin motiu se l'anomena de tal manera, no?