"mocador..."

1982, iaia Remei, Laia i avi Bartomeu

fa uns dies, mentre atenia un pacient al CAP on treballo, i al fil d'una conversa intranscendent amb ell, em va preguntar d'on era fill
al respondre que vaig nàixer a Barcelona, em va dir que ell hi va ser-hi uns anys estudiant...

fins aquí, rés d'estrany, però em va dir que ho va fer als Salesians de Sarrià; ara sí, hi vaig parar més atenció i li vaig preguntar durant quins anys, doncs atesa la seva edat podia haver coincidit en el temps amb el meu avi que hi va treballar
en dir els anys, vaig confirmar les meves sospites, i aleshores li vaig preguntar si recordava que, qui li entregava les eines per fer les pràctiques, es deia Bartomeu; els ulls se li van il·luminar en recordar-ho...
aleshores, vaig recuperar unes fotos que sempre tinc sempre a l'abast, i en veure-la, ho va asseverar "sí, és aquest el que era al taller"

ja ho podeu veure, la vida és com un mocador!

més de 35 anys més tard, algú que no hagués pogut imaginar mai, era, d'alguna manera, algú proper a mi, si més no per haver coincidit durant un temps, amb el meu avi; aquest que amb una bata d'estar per casa, juntament amb la seva esposa, la meva estimada iaia Remei, i la meva filla gran la Laia; posen a la glorieta del seu pis del carrer de Provença, 110, de Barcelona

"el món és un mocador"... 

i com diria una antiga companya de feina: 
"... ple de mocs, per més senyes"!

"assaig de retrat..."

pensaments... (Cadí, Alt Urgell)

sols ha estat un assaig,
una manera de fer un canvi a la rutina de capturar flors o paisatges...
fa unes hores he anat amb la meva filla gran a veure el Cadí nevat,  i ensenyar-li com la llum va modelant les pedres i el relleu de les muntanyes...
mentre anava esperant els canvis, ella asseguda al cotxe, observava i pensava...
sense pensar-ho, instintivament, m'he dut la meva Canon armada amb el 70-200 a la cara i he "disparat"; tenia clar que hi havia el vidre del cotxe pel mig, però tot just aquest matí he adquirit un filtre CPL per aquesta òptica... i es nota
aquest és el resultat, personalment m'agrada molt,
aquest ha estat potser, per no dir segur, el meu primer retrat...

"neteja... i records"

campament d'estiu a banys de Tredòs (vall d'Aran, Lleida)

recordo perfectament que va ser el juliol del 1988, n'estic segur perquè després, tot va canviar...
---

és el que té fer neteja, vulguis o no acabes per ensopegar-te amb records...
però fa temps que he decidit "fer neteja", i copiant una frase que vaig llegir al llibre "Maktub" de Paulo Coelho:


En algunes tradicions màgiques, els deixebles trien un dia a l’any –o un cap de setmana sencer, si molt convé- per entrar en contacte amb els objectes de casa seva.

Toquen totes les coses i pregunten en veu alta:
- Realment em fa falta, això?
Agafen els llibres del prestatge:
- El rellegiré algun dia, aquest llibre o revista?
Miren els records que han conservat:
- Encara considero important el moment que em recorda aquest objecte?
Obren tots els armaris:
- Quan fa que ho tinc i que no ho he fet servir? Em farà falta algun dia?
Diu el mestre:
Les coses tenen vida pròpia. Quan no les utilitzes, es transformen en aigua estancada dins de casa, un bon lloc pels mosquits i la podridura.
”Cal mantenir-se alerta, deixar fluir lliurement la energia; si conservem les coses velles, les noves no tenen espai per manifestar-se”


i, com dirien en castellà: "estoy en ello!"
...

cap a finals del 2004, diguem-ne que per motius aliens a la pròpia voluntat, ja vaig haver de fer una neteja a fons del "magatzem històric"... allà on anem guardant en caixes, millor o pitjor endreçats, -perdoneu-me la expressió- records i altres collonades que ens lliguen a moments, vivències, o senzillament estats d'ànim...
quan passen els anys, ja no recordem el que hi tenim en aquelles caixes, i quan les obres cercant quelcom en concret, comencen a emergir un darrera l'altra sense demanar permís, com diu la cançó del JM Serrat...

"son aquellas pequeñas cosas,

que nos dejó un tiempo de rosas

en un rincón,

en un papel,

o en un cajón."

no cal dir-ho, algunes de les "coses" que apareixen, tenen veritable categoria de RECORDS, d'altres tan sols recorden fets, llocs, o moments eteris de la pròpia existència; i qui com jo, te el costum de guardar fins hi tot retalls d'acudits o articles de diari, el cúmul de paper es fa important, i quan finalment em decideixo a fer net, i hi poso mans a la feina, se me'n gira força... tan sols em queda arremangar-me, respirar fons i... som-hi!



a la foto: Laia, la meva filla gran; Adrià, el fill gran d'un molt bon amic meu, i que van néixer amb tan sols 3 dies de diferència, i la petita, la Marina, germana de l'Adrià

"aquelles petites coses..."

18-06-1981 bateig Laia (Tuixent, Alt Urgell)

doncs sí, el que son les coses, tal com molt be ens explica el poema del Joan Manuel*: en un racó, en un paper, en un calaix...

diumenge, en el decurs d'una conversa amb uns bons amics, a casa, vaig voler consultar un llibre, el "Dioscòrides renovado" del mestre Pius Font i Quer, vaig voler consultar dic, les propietats medicinals d'unes plantes; en l'obrir-lo, oh sorpresa! va aparèixer la fotografia que encapçala aquesta entrada...

i, volent saber si hi havia alguna referència, la trobo just al darrera: un petit escrit i una data: 18/06/1991; la data correspon al dia del bateig de Laia, la meva filla gran; curiosament i d'aquí el "joc", tot just aquest dissabte en farà 30 d'anys... del bateig vull dir; com podeu imaginar l'escrit queda entre ella i jo

... de cop, i sense esperar-ho; van anar passant en aquell moment pel meu davant, records, fets, i vivències; tots ells esperen a l'aguait, un descuit per aclaparar-nos amb la seva presència...

*
Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto de ida y vuelta.

Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.

Como un ladrón
te acechan detrás de la puerta.
Te tienen tan a su merced
como hojas muertas

que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando nadie nos ve.

JM Serrat "aquellas pequeñas cosas"