"mocador..."

1982, iaia Remei, Laia i avi Bartomeu

fa uns dies, mentre atenia un pacient al CAP on treballo, i al fil d'una conversa intranscendent amb ell, em va preguntar d'on era fill
al respondre que vaig nàixer a Barcelona, em va dir que ell hi va ser-hi uns anys estudiant...

fins aquí, rés d'estrany, però em va dir que ho va fer als Salesians de Sarrià; ara sí, hi vaig parar més atenció i li vaig preguntar durant quins anys, doncs atesa la seva edat podia haver coincidit en el temps amb el meu avi que hi va treballar
en dir els anys, vaig confirmar les meves sospites, i aleshores li vaig preguntar si recordava que, qui li entregava les eines per fer les pràctiques, es deia Bartomeu; els ulls se li van il·luminar en recordar-ho...
aleshores, vaig recuperar unes fotos que sempre tinc sempre a l'abast, i en veure-la, ho va asseverar "sí, és aquest el que era al taller"

ja ho podeu veure, la vida és com un mocador!

més de 35 anys més tard, algú que no hagués pogut imaginar mai, era, d'alguna manera, algú proper a mi, si més no per haver coincidit durant un temps, amb el meu avi; aquest que amb una bata d'estar per casa, juntament amb la seva esposa, la meva estimada iaia Remei, i la meva filla gran la Laia; posen a la glorieta del seu pis del carrer de Provença, 110, de Barcelona

"el món és un mocador"... 

i com diria una antiga companya de feina: 
"... ple de mocs, per més senyes"!