dimecres, 8 de febrer del 2012

"neteja... i records"

campament d'estiu a banys de Tredòs (vall d'Aran, Lleida)


recordo perfectament que va ser el juliol del 1988, n'estic segur perquè després, tot va canviar...
---

és el que té fer neteja, vulguis o no acabes per ensopegar-te amb records...
però fa temps que he decidit "fer neteja", i copiant una frase que vaig llegir al llibre "Maktub" de Paulo Coelho:


En algunes tradicions màgiques, els deixebles trien un dia a l’any –o un cap de setmana sencer, si molt convé- per entrar en contacte amb els objectes de casa seva.

Toquen totes les coses i pregunten en veu alta:
- Realment em fa falta, això?
Agafen els llibres del prestatge:
- El rellegiré algun dia, aquest llibre o revista?
Miren els records que han conservat:
- Encara considero important el moment que em recorda aquest objecte?
Obren tots els armaris:
- Quan fa que ho tinc i que no ho he fet servir? Em farà falta algun dia?
Diu el mestre:
Les coses tenen vida pròpia. Quan no les utilitzes, es transformen en aigua estancada dins de casa, un bon lloc pels mosquits i la podridura.
”Cal mantenir-se alerta, deixar fluir lliurement la energia; si conservem les coses velles, les noves no tenen espai per manifestar-se”


i, com dirien en castellà: "estoy en ello!"
...

cap a finals del 2004, diguem-ne que per motius aliens a la pròpia voluntat, ja vaig haver de fer una neteja a fons del "magatzem històric"... allà on anem guardant en caixes, millor o pitjor endreçats, -perdoneu-me la expressió- records i altres collonades que ens lliguen a moments, vivències, o senzillament estats d'ànim...
quan passen els anys, ja no recordem el que hi tenim en aquelles caixes, i quan les obres cercant quelcom en concret, comencen a emergir un darrera l'altra sense demanar permís, com diu la cançó del JM Serrat...


"son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel,
o en un cajón."


no cal dir-ho, algunes de les "coses" que apareixen, tenen veritable categoria de RECORDS, d'altres tan sols recorden fets, llocs, o moments eteris de la pròpia existència; i qui com jo, te el costum de guardar fins hi tot retalls d'acudits o articles de diari, el cúmul de paper es fa important, i quan finalment em decideixo a fer net, i hi poso mans a la feina, se me'n gira força... tan sols em queda arremangar-me, respirar fons i... som-hi!



a la foto: Laia, la meva filla gran; Adrià, el fill gran d'un molt bon amic meu, i que van néixer amb tan sols 3 dies de diferència, i la petita, la Marina, germana de l'Adrià