"recuperant..." (la memòria)

...

recuperant l'arxiu "analògic", negatius en B&N de fa 50 anys que amb moltes deficiències, però sense perdre de vista que van ser fetes amb una càmera molt senzilla, una "Super Capta" construïda amb baquelita i òptica fixa, que utilitzava rodets de pel·lícula "120", i feia negatius a mida 6x4,5...

ja m'agradaria saber què passarà amb els negatius digitals que fa la meva actual Canon 5D Mk II, de 21,1 Mp per "negatiu"...

doncs be, com deia en la anterior entrada, i per celebrar el 50è aniversari de les colònies del Pares Escolapis "Jordi Turull" aquest proper cap de setmana del 29, 30 i 31 d'agost, els hi he fet arribar una colla de fotografies "recuperades", la primera d'elles correspon a "la casa" tal com era al juliol del 1964...

"la casa" tal com era a l'estiu del 1964

la següents corresponen a diferens enquadraments dels voltants de la casa...

vista parcial, amb la bandera dels Pares Escolapis en primer terme

una de les moltes excursions realitzades per la zona

vista cap al fons de la vall, amb el Mont Perdut i la seva imponent cara nord...

quatre companys a l'altar on es celebrava la missa els diumenges, i també lloc de concentració pels jocs 

quatre amics d'aquelles colònies, d'esquerra a dreta: Laredo, Ribas (jo), Palomar i Carbonell, em sap greu recordar tan sols els cognoms... 

be, aquest cap de setmana, que en principi era de descans... se m'ha complicat!

no cal dir que el motiu no és cap altre que assistir d'alguna manera als actes de celebració del 50è aniversari, cal recuperar part dels records, també, i d'afegit, per que la vall m'ha aportat moltes vivències, tant com a muntanyenc, doncs quasi be tots els pics de més de tres mil metres que la volten els he ascendit... com ara fa dos anys quan vaig ser-hi amb la meva filla petita als campaments del CEC... i tants d'altres moments que recordo

"impressionant..."

escenari de ball de les fades de la "bassa de la Mora" (ivon de Plan, Osca)

la imatge, que podeu ampliar si la descarregueu, no fa justícia a l'indret que podeu contemplar...

han fet falta tres imatges per fer aquesta petita panoràmica, que d'altra banda, van ser fetes contravenint totes les regles de fotografia, sense trespeus, sense disparador, sense aixecar el mirall, sense desactivar els automatismes de la càmera... potser encara me'n deixo

el resultat, malgrat tot, permet copsar la magnitud del lloc, tan sols per fer-vos una idea aproximada, penseu que la base de la foto és a poc més de 1900 metres, i la muntanya de la dreta , el pic de Rivereta, te 2685 metres, uns 700 metres en vertical! 

però... el més important, tot i ser-ho, no és la majestuositat de les muntanyes, el que realment és impresionant, és el bosc d'avetosa que rodeja el llac, i la flora que s'hi pot observar, en la entrada anterior es poden veure algunes de elles; molt especialment la "flor de neu"

"Leontopodium alpinum", flor de neu, o més coneguda per edelweiss (bassa de la Mora, Saravillo, Osca)

"l'estall..."

Ophrys sphegodes (???) (Finestres, Osca)

un altra dia, nous indrets i noves experiències...
també aquí, la floració va endarrerida...
més llocs on anar a perdres un cap de setmana sense presa...

Finestres (la Franja, Osca) 

Ophrys sphegodes (?) (Finestres, Osca)

ermita i castell de sant Vicenç (Finestres, Osca)

"esclat..."

Centaurea montana (vall de Tena, Osca)

avui he llegit una frase que m'ha fet pensar...

"hi ha persones que lluiten un dia i són bons; n'hi ha que lluiten un any i són millors; n'hi ha d'altres que lluiten molts anys, i són molt bons...

però n'hi ha que lluiten tota la vida, aquestos són imprescindibles!"

Bertolt Brech

quanta veritat i quina clarividència i percepció de l'èsser humà,

de l'èsser humà "bo"

és cert, és ben cert que el que cal és lluitar, lluitar per ser bons, per ser bones persones, per ajudar qui tenim prop...

per intentar fer més amable tot el nostre entorn...

"bellesa captiva"

Ajuga pyramidalis (vall de Tena, Osca)

petita i delicada, pot passar desapercebuda,

sota les bràctees violades i piloses, s'amaguen unes corol·les delicades,

que contrasten pel seu color blau intens,

el seu hàbitat natural son les pastures alpines

"pal·lidessa..."

narcissus pseudonarcissus (vall de Tena, Osca)

darers exemplars florits...

just a punt de marcir-se, però encara bells...

"primeres llums..."

midi d'Ossau (el Portalet, Osca)

primeres llums il·luminen les crestes somitals del Midi d'Ossau...

darrera d'aquesta imatge, idíl·lica, hi han sentiments retrobats,

sentiments de muntanyenc que mira enlaira i veu els "camins" recorreguts no fa gaire, encara recorda el darrer cop que, amb altres dos companys, Gil@ i Amàlia, va recórrer quasi be fins al cim del petit pic d'Ossau, el més punxegut dels dos; va recórrer dic, l'aresta Peyreget, recorregut elegant i valent, no pas massa difícil, per accedir a aquest cim dels Pirineus

el dia magnífic, no va ser el que va impedir fer cim, ni tan sols la tècnica, ni el cansament, a vegades hem de renunciar per ètica i per amistat...

aquest va ser el darrer "gran" recorregut d'alta muntanya que vaig realitzar, el cim, a escassos vuitanta metres de desnivell, va quedar per millor ocasió...

de moment no ha estat possible tornar-hi, i possiblement no hi torni, no vull dir segur, queda doncs com la darrera fita pendent...

des d'aleshores, ara fa tres anys, hi he tornat dos cops, aquests però no duia la motxilla amb cordes i piolet, aquests cops, duia uns altres estris: càmera de fotos, objectius i trespeus...

ara cerco una altra visió de la muntanya, de baix estant contemplo les belleses a ran de terra; de reüll però, segueixo mirant enlaira i recordo tants i tants moment viscuts, intensos i gravats a la memòria més interna del meu cervell, aquella que segur serà la darrera que perdi; la intensitat de les vivències i dels sentiments viscuts, el compartir amb companys jornades maratonianes d'alta muntanya, el seguir a fil d'aresta les grans fites dels gegants dels Pirineus, han deixat un solc inesborrable...

aquesta imatge sintetitza quasi be tot el que sento quan miro, veig, contemplo, els dos mons que més he estimat: les muntanyes, i la natura; encara sort que la fotografia em permet seguir gaudint d'ambdues; d'una banda puc recuperar i a l'hora gaudir, vells records de les incursions a les meves estimades muntanyes, i de l'altra em permet seguir-ne gaudint tan sols sigui en "terra ferma"...

gràcies Pirineus, gràcies pel que meu donat, he sigut i segueixo sent feliç podent recórrer les valls ara, tant com els cims abans, puc considerar-me un ésser afortunat...

s@lut!

"trèvol d'aigua"

Menyanthes trifoliata (vall de Tena, Osca)

va ser una troballa a mitges, prop de la "reina",

possiblement per aquest motiu passa desapercebuda,

és una flor esplèndida, fotogènica i brillant,

he de dir que potser la foto no ho mostri totalment,

però en viu, veure la seva blancor immaculada en mig de l'aiguamoll,

és com un llamp de llum...

de totes les que vaig poder veure i fotografiar, és la que més em va fascinar,

aquest és el motiu de donar-li una entrada sols per a ella...