Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Látrabarg. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Látrabarg. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 d’octubre del 2013

"Iceland..." (11/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



Látrabjarg...

un penyassegat de 14 km de longitud que arriba als 441 metres d'alçada a la part més alta, alberga la colònia més nombrosa d'ocells marins de tota Europa, somorgollaires, gavines de tres dits, gavots, frarets... 


far i antena de radio telegrafia, i aparcament on comença el camí als penyassegats (Látrabarg, Iceland)

primers esguards vers els penyassegats (Látrabarg, Iceland)

com vaig dir en una entrada anterior, les indicacions del meu amic, i bon fotògraf, en Cesc Muntada, ja ens van fer pensar i organitzar el viatge fent una marrada per arribar a aquesta llunyana península del nord oest d'Islàndia, i punt més occidental d'Europa; les seves explicacions de quan hi va ser-hi fa uns anys, on ens deia que de bon matí es van adreçar als penyassegats i quan duien una "estona" caminant i fent fotografies, es van dir: "potser que hauríem de pensar en esmorzar, no?"... quan van mirar el rellotge eren les 5 de la tarda!!!

aquesta situació, a nosaltres se'ns va repetir quasi be cada dia...

doncs be, com deia, teníem aquesta etapa marcada en el nostre periple illenc per molts motius, però especialment pel que fa a la possibilitat de poder fotografiar ocells marins de ben prop, especialment la "Fratercula arctica", conegut pel nom de fraret, un ocell de mida mitjana que passa la major part de la seva vida a mar obert

el fet que a la segona etapa del nostre viatge sols en poguéssim veure un de solitari als roquers de Dyrhólaey, els dies que van seguir sempre tenia un cert neguit en no poder fer realitat un dels meus somnis més desitjats i esperats...



hola! sembla dir-me aquest primer fraret que vaig veure... (Látrabarg, Iceland)

arribar al voral del cingle i poder tenir al meu davant aquest visió... no té preu!

jo que venia preparat amb el 70-200 mm més la lent multiplicadora que el convertia en un 98-280 mm, vaig haver de treure ràpidament la multiplicador i usar en la major part dels casos la focal més curta... és que els tenia a tocar!

el fet de sortir de bon matí amb unes bromes importants i un vent excesivament fort, ens feia patir en no poder veure allò pel que havíem arribat fins aquí, en veure aquest primer exemplar, es van esvair de cop!



una parella de frarets fora del niu... (Látrabarg, Iceland)


... saluden el nou dia, i a nosaltres al mateix temps (Látrabarg, Iceland)


d'aquí en endavant va ser un festival!

els frarets entraven i sortien del cau, estiraven les ales, algun anava a fer el seu bany sense ni pensar-s'ho, sortia al seu replà, obria les ales i... ops! "aterrava" uns centenars de metres mar endins...



camí que segueix la vora del penyassegat... (Látrabarg, Iceland)

vam seguir el corriol que es dibuixa paral·lel a la cinglera una bona estona, el temps però no ajudava gens, vents forts i una humitat important no ens donaven cap al·licient per seguir fins al punt més alt del penyassegat, així que ens vam dedicar a fotografiar tants ocells com vam poder...
















potser que ja hi ha prou, no? (Látrabarg, Iceland)



gavina de tres dits "Rissa tridactyla" (Látrabarg, Iceland)




gavines de tres dits "Rissa tridactyla"  i gavots "Alca torda" (Látrabarg, Iceland)


* foto del dia

així de prop els vam tenir... (Látrabarg, Iceland)


adéu, adéu, i torneu aviat! sembla dir-nos aquest fraret entremaliat (Látrabarg, Iceland)


una petita platja arresserada, amb un petit refugi d'emergència, mireu el punt taronja (Látrabarg, Iceland) 


aquesta és la platja escombrada pel vent, on es troba el el guesthouse (Látrabarg, Iceland)




vista del fiord Patreksfjördur, camí de tornada (Látrabarg, Iceland)


recepció de l'hotel, i càmping a Flókajondur prop de la sortida del ferri (Bardaströnd, Iceland)


vam ser tot el matí voltant i recorrent els penyassegats de Látrabarg, ens vam quasi cansar de fer fotografies als ocells, però les condicions es van tornar cada cop més dificultoses per seguir-hi...

vam decidir tornar i vam aprofitar per arribar a una altra platja propera, aquest cop la pista és veritablement 4x4 total!

finalment vam arribar a la platja de "Keflavik", on vam ensopegar amb un refugi d'emergència, que ja veiem de lluny gràcies al seu color vermell ataronjat...

vam donar mitja volta i ens en vam entornar, per arribar finalment al guesthouse, on, després de prendre un bon bany, dinar i, recollir-ho tot, ens vam acomiadar de la mestressa, la Bilma, i de l'Ariadna i la Maria, prometent que els hi faríem arribar unes fotos dels frarets que vam fotografiar...

altre cop dins del nostre petit tot terreny per desfer el camí que ens hi havia dut... la visió de tornada era una mica diferent, i ara vam prendre més precaucions als indrets on la pista es fa més intransitable...

arribem a l'embarcador on demà agafarem el nostre ferri per travessar el fiord de Breidafjördur i desembarcar a Stykkishölmur  per recórrer Snafelness... 

però això serà demà i encara hem de tenir un nou ensurt...

6 km més enllà de l'embarcador, hi ha Flókalundur, amb un petit hotel, benzinera amb un "store", i un càmping on anem a plantar la nostra tenda sopar i anar a dormir una mica d'hora per estar frescos per l'endemà... be, una mica d'hora és relatiu, finalment eren les dotze del vespre! 






* nota: aquest cop està molt clar, no? 
exactament! els frarets són els protagonistes, i jo he escollit la que hi ha marcada


divendres, 4 d’octubre del 2013

"Iceland..." (10/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...


avui toca jornada "maratoniana" de kilòmetres...

des d'on hem dormit, a Laugarbakki, fins la nostra destinació a Breidavik hi ha una bona tirada per no gaire bones carreteres... 

Breidavik va ser una fita afegida a darrera hora abans de marxar, gràcies a les recomanacions d'un bon amic, i mestre, en Cesc Muntada, ho vam agrair molt i molt a la vista dels resultats obtinguts i haver de realitzar alguna de les jornades anteriors a un ritme una mica més ràpid de lo aconsellable, però no avancem aconteixements...

aquesta, tot i ser una jornada de trànsit, no va estar exempta d'al·licients, ni de sorpreses; per davant ens esperaven 400 kilòmetres majoritàriament fets per "gravel roads"... 

ens vam posar en marxa a Laugarbakki, seguint com no, la road ring 1 fins Stadarskáli, on ens vam desviar en direcció a Hólmavik per la 61, aquí ens hi vam aturar per dinar...

després per la 605, vam fer un canvi de fiord, i vam arribar a Króksfjardarnes on vam seguir la 60 en direcció oest; déu-ni-do amb la carretera

la nostra destinació, Breidavik, encara era lluny, però les expectatives eren altes, i s'hi va afegir un nou al·licient... la Maria, amiga de la meva filla Anna, era treballant a la Breidavk guesthouse i li volíem donar una sorpresa

bon sentit de l'humor el dels islandesos (Króksfjarnes, Iceland) * foto del dia

el "Baldur", ferri que fa la travessia des de Brjánslaekur fins a Stykkishólmur (Brjánslaekur, Iceland)

en arribar a Brjánslaekur, vam pensar, encertadament, a fer la reserva dels passatges per demà passat; aquest ferri sols realitza la travessia dos cops al dia en ambdós sentits, un al matí a les 12:15 hores i l'altra a mitja tarda a les 18:45 hores, i nosaltres volíem agafar el del matí per aprofitar millor el dia... la travessia que té una durada de 3 hores, fa una petita aturada a Flatey per pujar i baixar persones i mercaderies...

la senyora que realitzava les reserves va tenir alguns problemes de connexió via internet, finalment ho va aconseguir via telefònica, i nosaltres vam aconseguir els nostres passatges, 2 adults i un vehicle petit...

tenir els bitllets ens donava tranquil·litat de cara a assegurar-nos la travessia de tres hores fins a Stikkishólmur a la península d'Snafelness...


barca que em va recordar la caràtula d'un disc de "the Chieftains"  (Brjánslaekur, Iceland)

be, ara seguim amb la nostra ruta i reprenem el camí per la 62, en el petit coll que separa Bardaströnd de Patreksjordur, ens trobem una mena de monòlit representant un home que creiem "de mar"... més endavant vam indagar per saber quina significació tenia i quin era el motiu d'aquesta mena de monument conmemoratiu, és erigit als que de manera "manual" van fer possible que la carretera arribés a Látrabjarg


monument als que van fer possible la carretera (Látrabjarg, Iceland)

la foto que il·lustra aquest fet, la vaig realitzar l'endemà, d'aquí la diferència de llums amb la resta de les que vaig fer en el dia

seguim endavant fins el trencant on hem de prendre direcció oest per la 612, una pista de terra absolutament plena de grans sots, on encara ara no entenc com s'hi aventuren turismes convencionals; va ser en aquesta pista on vaig tenir l'únic ensurt de tot el viatge en travessar-se'm el petit "Jimny" i haver de corregir la seva cursa folla, ara cap la muntanya, ara cap al mar... finalment vaig poder aturar-lo i esbufegar per asserenar-me... el cor se m'havia desbocat un xic

val a dir que la velocitat que duia en aquell moment no era pas fora de lloc, a prou feines arribava als 40 km/h i duia la tracció a les quatre rodes engranada...


"Gardar" vaixell que va quedar avarat a la platja una nit glaçada del desembre del 1981 (Patreksjördur, Iceland)

US NAVY - Douglas DC-3 quadrimotor (1940), 4 motors en estrella de 12 cilindres (Patreksjördur, Iceland)


detall del motor en estrella de 12 cilindres sobre alimentats del Douglas DC-3 (Patreksjördur, Iceland)


església il·luminada per les darreres llums del sol de ponent a Breidavik (Látrabjarg, Iceland) 



finalment, i després de passar per les restes del vaixell "Gardar", que va quedar avarat una gèlida nit del desembre de 1981, i un esperpèntic o si voleu surrealista museu "Minjasan Egils Ólafssonar", on podem veure al costat d'un hangar, entre moltes altres restes de tota mena, un desballestat quadrimotor de la US Navy que va "aterrar" aquí al 1940, en plena 2a guerra mundial...

una estona més tard, arribem a la nostra destinació, Breidavik guesthouse

ens adrecem a la recepció, i ens rep la Bilma, la mestressa; ens presentem i li expliquem que volem veure a la Maria de Sant Sadurní d'Anoia, se li va il·luminar literalment la cara i va enviar la seva filla a buscar-la dient-li abans que era una sorprès i que no li digués el motiu de per que la reclamava...

en pocs minuts va aparèixer per la porta somriguen, ens esperava...

la meva filla Anna li va dir per whatsapp que l'aniríem a veure, tot i així, va estar molt contenta de veure'ns, i vam estar parlant una bona estona, després ens va dirigir a la zona d'acampada per muntar la nostra tenda... 

mentre ho fèiem teníem una estranya sensació de darrers dies d'estada... i viatge

una mena de buit a l'estòmac, els que viatgeu ja sabeu del què parlo


Breidavik guesthouse, lloc absolutament recomanable (Látrabjarg, Iceland)


tenda muntada, una bona dutxa, sopar relaxat malgrat una munió de francesos sorollosos que ocupaven el total del menjador lliure de la guesthouse...

després, mentre fèiem un cafè i una cigarreta a la entrada de la casa, amb una conversa distesa amb la Maria i l'Ariadna, que són treballant aquí des de finals de maig, i mantenen un estat d'ànim rialler i pensant en la propera setmana de vacances que els hi espera per anar a veure Jokurlsarlom a l'altra costat de l'illa... 

un esperit alegre i jovial, que contrasta absolutament amb el de la parella de gallecs que treballaven a Steinsstadir, elles treballen tres setmanes seguides per poder fer una setmana sencera de vacances, i encara es quedarán treballant fins al setembre...

el bon rotllo entre els que són treballant a aquest lloc és palès 







nota: la foto del dia és per a mi al sentit de l'humor d'aquest poble de víkings, que han sabut enfrontar-se a la derrota dels mercats financers amb èxit