"estona de llum..."

aquesta tarda, cap a 1/4 de 7, rebo un missatge via "whatsapp" que em diu: 

vols venir a fer unes fotos?

com que sempre sóc a punt per fer una escapadeta fotogràfica, em manca temps per acceptar l'oferiment, prenc la motxilla, agafo el "toy" i cap al lloc de trobada...

pel cap em passen força coses, una de manera especial era, si les darreres pluges haurien afectat les floracions

la tarda ha estat tranquil·la, sense gaire aire, cosa que ens ha afavorit el prendre fotografies, i la llum ha estat especialment bona i càlida... encara millor pels nostres interessos

abellera  "Ophrys apifera"

caputxina "Anacamptis pyramidalis"

orquis gros "Dactylorhiza elata"

abundants espècies han florit de manera més que espectacular, potser més que els darrers anys; les pluges i el sol s'han anat succeint de manera progressiva, i els senglars han respectat la majoria dels bulbs, quasi segur gràcies a la abundor de pastures...

han quedat algunes sortides per documentar al bloc, espero esmerçar-ho aviat...

"3110..."

... són els metres que fa el cim del Seil dera Baquo

sols amb el desig d'informar i documentar, les fotografies i els fets, són del dissabte 30 de juny de 2001... 

ascendint al primer dels pics de la cresta del Seil dera Baquo... (foto: Genis Monserrate)

segueixo accedint a documents dispersos, que intento arxivar de manera més endreçada i adient, per tal de poder recuperar-los més fàcilment més endavant, avui aquest parell...

la cresta del Seil dera Baquo, la conformen els següents cims:

Pic d'Audoubert (3.045 m) 

Cap dera Baquo Occidental (3.097 m) 

Cap dera Baquo Oriental (3.103 m) 

Gran Pic del Seil dera Baquo (3.110 m) 

Petit Pic del Portillón (3.000 m) 

Pico del Portillón d'Oô, o pic Ollivier (3.050 m) 

aquesta cresta és accessible des del refugi del Portillò d'Oô situat a 2570 m, de forma relativament fàcil, tot i que accedir als dos darrers pics, petit pic i pic del Portillò,  i baixar després cap a la presa i refugi, ja no és a l'abast de tothom; cal saber-se moure per terreny poc amable, i tenir coneixements d'escalada o haver fet molta alta muntanya, sense perdre de vista que un canvi sobtat de temps pot fer-nos viure una situació problemàtica, doncs la cresta un cop la has començat, sols té sortida per davant... o reculant sobre les pròpies passes

el vell i romàntic refugi del portillò d'Oô, va ser substituït per un de nou una mica més amunt; un cop construït, el vell va ser cremat per evitar accidents, doncs tot ell era de fusta i el sostre recobert amb tela asfàltica i alumini, cosa que el podia, en qualsevol moment, convertir-lo en una falla gegant!

feina feta, cervesa guanyada! ens va convidar el guarda del refugi

vam pujar divendres després de deixar el cotxe a les granges d'Astau, poc més amunt del poble balneari de Bagnères-de-Luchon; aquí s'inicia el camí que ens durà primer al refugi d'Espingo, on vàrem dinar; per tot seguit reprenguem el camí cap al llac d'Oô on és el refugi del Portillò

vàrem parlar amb el guarda a qui vam explicar les nostres intencions per l'endemà, el seu esguard i comentari ens mostraven la seva incredulitat d'aconseguir el nostre objectiu...

l'endemà, ben d'hora, i un cop esmorzats, ens vam posar en marxa cap a la gelera del pluviòmetre, una andròmina de ferro amb un centenar d'anys, i d'unes dimensions quasi be gegantines...

aquí ja tenim a la vista l'accès al primer dels pics de la carena, també són ben visibles el Gourgs Blancs, i el Jean Arlaud, l'Spijeoles, i el Gourdon entre d'altres, d'alguna manera a aquesta zona se la coneix com el lloc dels Pirineus on es pot fer una marató de "tresmils", una llista d'una quarantena llarga de cims que ultrapassen els 3000 metres...

ens enfilem per unes pales de neu d'uns 35º - 40º d'inclinació, fins a redreçar-nos sobre del primer del cims, l'Audoubert de 3045 metres; la carena que seguim, va d'oest a est i és relativament fàcil fins al pic del Cap dera Baquo de 3110 metres, i punt culminant de la carena

sense saber-ho, érem seguits amb els prismàtics pel guarda del refugi, per tal de saber com ens bellugàvem per aquests "andurrials", d'això ens en vàrem assabentar més tard

en un moment de la travessa, ens vam atrapar dos muntanyencs joves, pel que recordo eren uns bombers que feien una travessa, i que vam guiar per una zona que és el pas clau de la travessia... val a dir que nosaltres teníem en aquesta època entre els 46 anys del Toni i del Ramon, i els 48 anys del Genís i meus

la baixada, relativament fàcil, tret de les dues travesses de corredors de neu, veritables tobogans que de relliscar, ens durien directament al llac ple de blocs de gel...
finalment vam arribar cansats i contents al refugi amb el plaer d'haver aconseguit el 90% del nostre propòsit, la cervesa la teníem ben guanyada... ens vam sentir agraïts i afalagats en saber que ens convidava el guarda, al mateix temps que ens felicitava per la nostra performance mentre ens explicava que el que havíem fet no es un recorregut gens habitual, de fet els que ho fan, arriben fins al gran pic dera Baquo, i desprès giren cua i se'n tornen per on han arribat... 

anys més tard, l'estiu del 2005, els dies 13 a 17 d'agost, hi vaig tornar amb el meu bon amic "Gil@", vam aconseguir una bona collita de cims de 3000 metres, però aquesta serà matèria per una propera entrada, per avui n'hi ha prou




nota: imatges escanejades a partir d'unes fotografies impreses en paper Kokak "professional" 

"3144..."

la Bretxa Latour, veritable coll d'ampolla camí del cim del Balaitous 

any 2002...
juliol, dilluns 22... hospital
novembre, dissabte 2... cim del Balaitous

un any d'aquells que, tan bon punt et donen una fuetada, com després t'amanyaga...
la recuperació de la intervenció de la meva malmesa espatlla, va exigir-me un esforç important per recuperar-se, jo volia tornar a fer el mateix de sempre, tot i que ja es sap que un cop "tallen" rés torna a ser igual que abans... 
però, abans? de quin abans parlem, poc temps abans de la intervenció? o hem d'anar més lluny, potser recordar uns anys endarrere quan vaig ser "granger"...

l'estiu va ser plujós, i no va permetre fer gaires sortides als Pirineus, entre unes i altres coses, l'any anava magre... 

però n'hi ha una que restarà en l'imaginari col·lectiu de la "Comissió d'Infants" del Centre Excursionista de Catalunya, el 14 i especialment el 15 de setembre, una sortida al mont Caro al massís dels Ports, guiada per l'Albert Vidal, va provocar un abans i un després...algun dia en parlaré!

l'altra, una sortida llampec fins a la Sarra, i pujar al refugi de Respomuso; l'endemà... un dia esplèndid ens va permetre assolir el cim de tres mil metres més occidental dels Pirineus, el Balaitous!

com diuen, un any per oblidar, de fet, en repassar els meus apunts, he pogut confirmar que tret d'aquesta sortida i un parell de fets més...

Cadí...

zona central del Cadí, vist des de Cava 

9 d'abril...
30 de maig...
7 setmanes són moltes setmanes!

aquest any la mandra està fent de les seves, la mandra i tot un seguit d'esdeveniments que no ha estat al meu abast "controlar"...

alguns de tipus familiars, d'altres de tipus laborals, d'altres, imprevistos com la persistència del mal o bon temps segons es miri...

fins hi tot les meves incursions macrofotogràfiques als territoris habituals prop de casa, no han existit...

be, crec que cal esmenar tot aquest "desgavell", endollar-me les piles, carregar la càmera i... sant tornem-hi!!!

sóc a la espera de que aquest temps continu de neu i pluges, deixin pas al sol quasi be estiuenc, el juny és a la porta, i ens permetin d'anar a fer una nova estada per terres aragoneses a realitzar un bon "recull" de individus florals, abans potser, una escapada al sempre agraït delta de l'Ebre...

avui però vull obrir la porta a una imatge tot just d'aquest darrer diumenge, amb un Cadí curull de neu, molt més que molt sovint a ple cor de l'hivern

tornem doncs a endegar la maquinària i preparem tots els estris pels esdeveniments que estan arribant...

us mantindré informats puntualment, propera aturada... delta de l'Ebre i vall de Tena; al juliol festa grossa!!!

"Ophrys..."

aquest any estan espectaculars... (Ophrys sphegodes)

bona nit!

un hivern "correcte" metereològicament parlant, seguit d'uns inicis de primavera amb fred als vespres, calor durant el dia, i pluges intermitents i continuades els hi han proporcionat, i a nosaltres com esperançats espectadors, els nutrients necessaris per esclatar de manera exultant...

una petita escapada ara fa cinc dies, a territoris coneguts, per saber de primera ma l'estat de les nostres estimades orquídies, ens van sorprendre molt i molt gratament veure els diferents especíments, en un estat perfecte...

en breu, espero poder seguir afegint-ne a la col·lecció...
i compartir-les!

s@lut

vull afegir uns versos que una bona amiga em va dedicar el dia del meu aniversari, i que crec són adients a aquesta entrada:

"Passa a casa. Torna al bosc.
Des de tot arreu, farem paisatge"

una raressa... (Oprys lupercalis "hipochromatica")

una altra troballa... (Oprys tenthredinifera)

continuarà...

"MontsantFoto_2013"

cartells edició 2013 de MontsantFoto

darrerament he estat molt ocupat preparant aquest esdeveniment i he deixat una mica de costat el meu propi bloc...

actualment ja és operatiu el bloc del MontsantFoto, amb tota la informació detallada dels tallers d'enguany...

la setmana passada, amb la Maria Rosa Vila, el Francesc Muntada i el Jordi Brú, vam estar cercant localitzacions pels tallers, adjunto un parell d'imatges...

la serra de Montsant, des del mas de Montalt

"primera" orchis del taller

vessant nord de la serra de Montsant,  amb la cua del pantà de Margalef en primer terme

Maria Rosa Vila fotografiant al Francesc Muntada i a mi, durant una pausa de la cerca de localitzacions...

nota: fotografies realitzades amb mòbil