tretze dies conta rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts
una escalforeta important ens desperta cap a les 7 del matí, trec el cap per la porta de la tenda i veig que el sol apreta de valent, sortim del sac de plomes i ens hi tornem a quedar adormits a sobre... ahir vam fer mol tard!
tres hores després ens tornem a despertar amb un cel com el que podeu veure a la foto de sota... una boira humida i freda ocupa tot el campament
un esmorzar no massa ràpid, recollir la tenda molla, i endreçar-ho tot, ens du quasi be dues hores! sembla que el temps se'ns ha enganxat; abans de marxar, anem a veure uns cavalls que hi ha prop que sembla que els estan ferrant...
 |
| carregant el nostre "jimny" a Hólaskjól (Eldgjá, Iceland) |
 |
| cavalls islandesos pasturant sota la boira a Hólaskjól (Eldgjá, Iceland) |
finalment reprenem la marxa, però abans passem per la recepció a pagar la nostra estada
de camí cap a Búland per la 208, ens creuem amb un parell de cicloturistes carregats amb unes alforges inhumanes, pensar que han de recórrer el camí que ahir vam fer nosaltres per anar a Landmannalaugar ens fa sentir esgotats...
 |
| dures condicions pels cicloturistes... camí de Landmannalaugar (Eldgjá, Iceland) |
una de les indicacions que ens van donar abans de marxar, va ser arribar-nos fins els engorjats de Fjardrárgljúfur, unes formacions que el riu Fjardrá va construir fa tants sols uns "dos milions d'anys"!
en una de les moltes aturades que vam fer-hi, vam poder observar més exemplars de flora autòctona, aquestes dues les hi vull dedicar de manera molt especial al meu bon amic i company de sortides fotogràfiques, en Jordi Bru, biòleg i gran coneixedor del món de les orquídies, no en bades l'anomenem "orquidiaman"...
 |
| exemplar de "Coeloglossum viride" (Fjardrárgljúfur, Iceland) |
 |
| un altre exemplar d'orquídia islandesa "Platanthera hyperborea" (Fjardrárgljúfur, Iceland) *veure nota al peu |
tornem sobre les nostres passes cap a Kirkjubaejarklaustur... ostres! si n'hi han de noms impronunciables en aquest país, o quasi be...
seguint la 1, arribem a un indret on decidim aturar-nos a dinar en una de les àrees que trobem sovint marcades a la carretera; un parell de taules amb els seus bancs serveixen per poder fer un mos contemplant els paisatges que ens envolten, en aquest cas, la especial cascada de Foss a Sidu
aquest cop, i sense saber-ho, ens ha permés contemplar després de dinar, els afloraments de roca basàltica de Dverghamrar
 |
| columnes basàltiques prop de la platja (Dverghamrar, Iceland) |
 |
| conjunt basàltic de Dverghamrar amb la cascada de Foss a Sidu (Dverghamrar, Iceland) |
reprenem el camí, i en un moment determinat ens crida la atenció des de la carretera estant, una construcció... redueixo la marxa i prenc una desviació que ens hi apropa, es tracta d'una mena de borda soterrada i mig desballestada que serveix per aixoplugar els ramats, les restes de deposicions al terra ho confirmen
 |
| "borda" soterrada per aixoplugar les ovelles (Dverghamrar, Iceland) |
altre cop en marxa de camí cap a Skaftafell, i el seu centre d'informació de visitants del Parc Nacional de Vatnajöjull, on ens aturarem per fer nit
abans però, mentre ens hi apropem, la visió del volcà Oraefi i del massís de gel de l'Öraefajökull ens impressionen de ben lluny...
 |
| visió un xic fantasmagòrica de les glaceres de l'Hvannadalshnúkur de 2109 m (Skaftafell, Iceland) |
 |
| el massís de gel d'Öraefajokull amb les planures de lava d'Skeidarársandur al seus peus (Skaftafell, Iceland) |
els "sandar", paraula d'origen islandès que serveix per anomenar les planures desolades produïdes per les grans avingudes d'aigua del desgel, agreujades fins a l'extrem amb les erupcions, que arrossegant quantitats enormes de sediments, sorres, graves i blocs de gel, i que s'enduen els camps de conreu fins a fer-los desaparèixer...
les que podem observar a la foto superior, que ocupen una extensió de "1000 km2", es van formar per l'esclat de l'Skeidarárjökull
la darrera d'aquestes erupcions a càrrec del Grimsvötn, es va produir relativament fa pocs anys, el 1996, i va ser una de les quatre en importància del prop passat SXX
aquesta darrera dic, es va endur tres dels ponts de la carretera 1, per recordar-nosho, hi ha una zona d'aparcament abans d'arribar a Skaftafell que ho rememora ens uns plafons; per reblar-ho, hi han deixat uns quant "bocins" d'acer de les restes d'aquells ponts...
 |
| vista complerta del volcà Oraefi i Öraefajökull, i el pic Hvannadalshnúkur (Skaftafell, Iceland) |
 |
| el cel islandés ens acomiada el dia a les 21:21:21 així ho diu l'exif de l'arxiu (Skaftafell, Iceland) |
be, per fi arribem al centre de visitants d'Skaftafell, on hi ha tot un seguit d'extensos prats habilitats com a càmping, on hi ha gran quantitat de gent...
cal tenir present quer aquest és un lloc estratègic per a fer excursions, doncs la glacera del Vatnajökull atreu grans quantitats de turistes autòctons i forans amb ànsies de fer d'alpinista... però compta! en aquesta glacera hi han perdut la vida moltes persones, els camps d'esquerdes i els seracs són importants, i cal anar de la ma d'un guia local per poder sortejar-los amb seguretat; també és la base de sortida per ascendir al cim més alt d'Islàndia, el Hvannadalshnúkur, de 2019 metres, i que no ens enganyi la seva "petita" altura, no hem de perdre de vista que el desnivell que hem de fer és total, doncs el punt d'arrencada és a nivell del mar, els canvis de temps són ràpits i sovint violents, i cal travessar els camps d'esquerdes i els murs de seracs per arribar al cim...
nosaltres però, volem anar a fer una excursió força més amable; la nostra intenció és matinar demà i adreçar-nos-hi per un corriol fàcil i força transitat, és per aquest motiu que matinarem, per assolir una de les joies de la corona islandesa, el salt d'aigua flanquejat de columnes de basalt negre d'Svartifoss...
però això serà demà!
nota: la foto del dia d'aquesta quarta entrega, i en honor al meu amic Jordi, és la "Plathantera hyperborea", no sols hi ha cascades, paisatges immensos i ocells a Islàndia
