"tardor a muntanya"




Ahir, la muntanya estava preciosa;
la neu, el cel, els rierols,
les fondalades amb els boscos vestits de tardor...
tot era poesia, tot era vida...
és allà on em sento viu,
és allà on hi tinc el cau,
és allà on em sento protegit;
és allà on, en definitiva sóc,
allà, hi és la vida,
aquí, la supervivència...
si algun cop he entès la diferència entre el ser i el estar,
és ara que la hi veig clara.

Bardamina, tardor de 2004

de llunyanies i enyorances...

barranc dels Desferracavalls (mont Caro, ports de Beseït)

la vida, o potser caldria dir la existència...
Llunyania d'aquell dia de setembre del 2006 en el que vaig triar un nou lloc on desenvolupar la meva professió i al mateix temps dedicar-me de manera més fàcil a les dues coses que més m'agraden: la natura i la fotografia.
La natura: el Montsant em permet recórrer tot un seguit d'indrets meravellosos, sovint desconeguts i canviants segons l'època de l'any, permetent-me blasmar per mitjà de la meva segona passió:
La fotografia: gràcies a ella puc expressar cada cop més la meva visió interior i captar moments i detalls, amb els que mostrar si és possible sentiments i estats d'ànim
Enyorança d'aquells dies passats en que recorria de manera lleugera indrets aeris del "meu" Pirineu: Aneto, Posets, Mont Perdut, Balaitous, Perdiguero, Pica d'Estats... tots els grans cims de la serralada, be, algun ha quedat per fer: Maladeta...
Avui sols ha estat un petit assaig...
s@lut

"60 anys ben portats..."

Citroën 2 CV, al darrera el centre Georges Pompidou (París, França)

Felicitats pels teus 60 anys!

"Midi d'Ossau..." (vist des d'Ayous)

Midi d'Ossau des d'Ayous (Pirineus, França)

el que segueix és l'escrit que vaig publicar conjuntament al "blocdefotos"
---

Bon dia companys,

Aquí vaig ser fa una setmana i encara revisc les moltes imatges captades, feina tinc per seleccionar-les i compartir.

Com veieu, és un cim compost, el gran pic i el petit pic, no cal dir quin és cada un d'ells; dir-vos que la ascensió que vam realitzar es desenvolupa per tota la cresta que puja del coll de Peyreget estant, a la dreta de la imatge, fins al cim del petit pic. A la imatge queda ven identificada.

Dir-vos també que després de la meva deserció d’aquests dies, ahir la meva “petitona” va fer 9 anys i va aprofitar que era diumenge per fer-ho coincidir-hi la seva 1ª comunió, ja sabeu: acumulació de tasques i mobilització de la família...

Vull donar-vos les gràcies als que vareu ser a la trobada d’Ullastrell, sé que us van fer arribar  les meves salutacions personals, jo ja he rebut les vostres. Vull avançar-vos que estic treballant en una trobada de tardor al Montsant, he pensat en una trobada de cap de setmana per allò de la distància i per tenir més temps, bàsicament el dissabte es faria una excursió i el diumenge una visita a Siurana i a “Scala Dei”, segueixo treballant-hi.

Be companys, gaudiu de la visió més idíl·lica del Midi d’Ossau, la que es pot contemplar de la terrassa estant del refugi d’Ayous.

"aresta Peyreget..."

aresta Peyreget (Midi d'Ossau, Pirineus)

... al petit pic del Midi d'Ossau. 

Pas d'una de les cornises amb neu en la ascensió a l'aresta Peyreget, que finalment vàrem abandonar al peu del diedre final per fer-se tard i haver de desfer tot el recorregut de pujada.

Aquests són els companys Gil@ i Amàlia, va per ells!

Malgrat no reeixir en fer el cim, la jornada va ser un plaer de roca, neu i bones vistes de tot l'entorn: Balaitous, Gran Fatxa, Frondelles...

Segueixen encara presents a la meva retina, les imatges del paisatge i les flors que m'han voltat aquests tres dies de muntanya, seguiré compartint algunes d'elles amb tots vosaltres.

---

2012.03.02 / han passat quasi be quatre anys i encara mantinc les imatges a la meva ment...

"aigua va..."



cova de les Gralles (Capafons, Tarragona)

 estic recuperant uns antics escrits i fotografies que vaig publicar a "blocdefotos", una pàgina web de fotografia
com sigui que les dates de publicació no corresponen amb la actualitat, i per tal de mantenir coherència tant en la part d'equip, com en l'estat anímic de quan la vaig penjar, respectaré la data d'orígen de la entrada

---

Ahir vaig decidir que avui aniria a fer un volt per la cova de les Gralles, a Capafonts; hi vaig ser-hi ara fa poc més d'un any i era tot sec, és per aquest motiu que hi he volgut tornar per veure com havia influït les pluges d'aquests darrers dies.
No anava errat.

Aquest matí m'hi he anat i: aigua a dojo per tot arreu; per arribar-hi, m'he agut de barallar per la llera del rierol que desguaça el toll que hi ha sota mateix del salt d'aigua que salta els més de 60 metres que fa la cova d'alçada.

Fonts que feia més d'un any que eren eixutes brollaven aigua fins a vessar, els camins eren recorreguts en molts indrets per rierols... tot plegat un be de Déu!

Aquests són els petits plaers de viure en un indret on la naturalesa és mestressa i senyora!