"Iceland..." (guies i mapes)

...

quedava pendent...

ha passat quasi be mig any des que vam anar a Iceland, aquesta és una entrada que he anat post posant però que ja no vull allargar-ho més...

pels que volen saber les fonts d'informació emprades, aquí us les deixo, mapes i guies...

però, n'hi ha una informació molt més important, és la que em van aportar tots aquells que d'una o altra manera van voler compartir el seus coneixements amb nosaltres; sense els seus consells de ben segur no haguéssim sabut arribar a tots els llocs als que vam anar

gràcies Iñaki Relanzon, Nani Gonzàlez, Francesc Muntada, Jordi Sales... i alguns més que em deixo
gràcies a tots vosaltres per compartir les vostres experiències i coneixements, van ser de molta importància, especialment per anar a llocs que segurament ens haguéssim passat per alt, oi que sí?

i ara les les guies que vam fer servir:

• Islandia (guia básica para conocer "el País" / ISBN: 978-84-938544-4-7)
• Islandia ("Lonely Planet" / ISBN: 978-84-08-08874-5)
• Iceland, e.Roadbook ("International Photographer / ISBN: 978-2-9540219-1-1)*

troballa accidental a Breidavik... (international-photographer)

i els mapes: 

• Island ("Ferdakort" - 1:600.000 / 2011)
• Island ("Reise Know-How" - 1:450.000 / 2012)
• Ísland ("Ferdakort" - 1:500.000 / 2013)
• Iceland ("International.photographer" 1:600.000 / 2013)*

i no vull deixar de dir-vos que si algú dels que em llegiu teniu intenció d'anar-hi, no dubteu en demanar-me informació, serè feliç compartint-la amb qui la necessiti... i me la demani

* es poden comprar en línia tots dos, o sols el mapa, a: 

http://international-photographer.com/

"2014..."

...

bombolles de sabó a Central Park (Nova York, EU)

2014
un número estrany...

tots els números són al "bombo",
tots tenen la seva importància,
tots tenen dins el seu si 365 dies,
tots porten nous fets i sorpreses...
tots ens duen alegries i ensurts...

enguany per a nosaltres els catalans, té una significació important, celebrem el 300 aniversari de la nostra "derrota" com a poble; enguany podem reeixir i recuperar, per les urnes, les llibertats perdudes per les armes...

aquest  és per a mi un any especial, hi vaig adquirir un comprimís amb mi mateix, i això "marca"...

tres objectius a l'horitzó...

un d'ells és un compromís ferm i "tancat", una exposició fotogràfica que per a mi és important, exposar la pròpia obra en una sala per la que hi passen centenars de persones cada dia... si més no, intimida!
a finals d'abril us en donaré dades

els altres dos, de tipus més personal, demanen una tasca llarga i feixuga...

el segon, que en ser de tipus familiar, l'he anat aplaçant per diferents motius, principalment per remoure massa coses dins dels records, cosa que sovint fa mal...

i el darrer, que pel seu contingut lúdic i més agradable, tot i que igualment remourà records i vivències, el fet que aquests vagin lligats a moments de lleure i de relació i contacte amb la natura i la muntanya, seran mes complaents...

tres projectes que voldria que, en finalitzar l'any, fossin tres projectes "tancats" o quasi, és important...

- "Orquídies, un món petit en evolució permanent" (exposició fotogràfica)
- "Filles, l'herència i el record"
- "1994-2006, 13 anys de muntanya" (esborrany per un llibre)

mans a la feina!!!

"Nadal... Vida!"

...

pot semblar poc escaient, però quan vaig escoltar a l'Estrella Morente cantant-la...
senzillament em vaig estremir!

si voleu escoltar-la, feu clic

i la lletra...
pur sentiment 

Potser em deixin les paraules 

o potser em deixeu vosaltres 

o només els anys em posin 

a mercè d’alguna onada, 

a mercè d’alguna onada. 

Mentre tot això m’arriba, 

que a la força ha d’arribar-me, 

potser tingui temps encara 

de robar-li a la vida 

i així omplir el meu bagatge. 

Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 

Encara veig a vegades, 

de vegades veig encara 

els meus ulls d’infant que busquen, 

més enllà del glaç del vidre, 

un color a la tramuntana. 

M’han dit les veus assenyades 

que era inútil cansar-me; 

però a mi un somni mai no em cansa, 

i malgrat la meva barba 

sóc infant en la mirada. 

A vegades veig encara... vida, vida! 

Si em faig vell en les paraules, 

si em faig vell en les paraules 

per favor tanqueu la porta 

i fugiu de l’enyorança 

d’una veu que ja s’apaga. 

Que a mi no m’ha de fer pena, 

que a mi no em farà cap pena 

i aniré de branca en branca 

per sentir allò que canten 

nous ocells del meu paisatge. 

Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida! 

Si la mort ve a buscar-me, 

si la mort ve a buscar-me 

té permís per entrar a casa, 

però que sàpiga des d’ara 

que mai no podré estimar-la. 

I si amb ella he d’anar-me’n, 

i si amb ella he d’anar-me’n, 

tot allò que de mi quedi, 

siguin cucs o sigui cendra 

o un acord del meu viatge, 

vull que cantin aquest signe... vida, vida! 

Potser em deixin les paraules 

o potser em deixeu vosaltres 

o només els anys em posin 

a mercè d’alguna onada, 

a mercè d’alguna onada. 

Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 

Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Bon Nadal 

aprofito per desitjar-vos-els a tots...
ens veiem l'any vinent amb nous projectes

"Vallparadís..."

...

ahir em van convidar a anar a un aguait que hi ha dins del parc urbà de Vallparadís...

en sabia de la seva existència pel Grup de Fotografia del Centre Excursionista de Terrassa

ara fa una any, des del CET es va fer una proposta a la direcció del Parc per tal de poder instal·lar-hi un petit aguait per poder fer fotografia d'ocells, aprofitant una zona que inicialment havia estat parcel·lada com a horts urbans, i que ara han quedat erms...

a quarts d'11 ens hi vam adreçar, i després de fer una mica de "gardening", les males herbes arrivaben a tocar del petit bassal que serveix d'abeurador, i provocaven el recel dels ocells que evitaven acostar-s'hi...

passada una estona en silenci, que ens va permetre observar de lluny, un tudo, alguna cota fumada, diverses garces una mica més allunyades, un parell de carboners... 

i els més agosarats, i descarats: les cueretes blanques i els mosquiters comuns, entraven i sortien de la zona com per casa seva, i tan sols dirigien esguards de reüll o de cara, als trets en ràfega de les nostres tres càmeres

tot seguit el mosquiter donant-se un bon bany...

brrrrr... què freda (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

... però com m'agrada (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

ben net per tot arreu (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

apa-l'hi! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

a eixugar-me, i a punt per tot el dia (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

i aquí la cuereta blanca abeurant...

hola!!! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

sembla que és freda... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

uhmmm... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

què bona! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

espero poder-hi tornar aviat, la experiència ha estat profitosa
un parell d'espècies diferents en un parell d'hores, amb expectatives de que siguin unes quantes més, donen ganes de tornar-hi!

"somniar..."

...
tot i que l'encapçalament no s'adiu gaire a l'entrada, sí és perfecte pel que fa referència a la fotografia que l'il·lustra...



el darrer dissabte vaig ser a Girona per poder ser a dos esdeveniments importants... 
en ambdós ens reuníem un grup d'amics, diferents però...

en el primer, un grup d'amics ens trovàbem per celebrar, de nou, un dinar de germanor aprofitant que s'apropa el solstici d'hivern...

abans d'anar a dinar, vam fer un vol per la zona "vella" de Girona, al cap i la fi, el restaurant era ubicat al barri del call, així doncs sols calia fer una curta passejada des d'on vam deixar els cotxes...

en u dels carrers pel que vam passar, just darrera de l'Onyar, i entre el pont de Pedra i el pont de les "Peixateries velles", em va cridar la atenció en un primer moment, un escrit "blanc sobre negre", a sota d'un munt d'ampolles...

de més prop vaig veure que dins de cada ampolla hi havia una imatge i un nom, cada una d'una destinació diferent, com una mena de missatge dins d'una botella, de nàufrags urbanites...

cada un dels "missatges" volia poder ser, sub liminalment, el "shangri-la" dels que hi passàvem pel davant...

"viatjar és l'únic que compres que et fa més ric..." ("Jet-lag", Girona)

seguint el fil del que us deia, després de dinar i d'una bona sobretaula, un passeig per la catedral i els carrers del voltant, uns quants comerços més ens van cridar la atenció...

un d'ells de roba íntima femenina, lluïa models...
un altre que obria les portes, rescatava de l'emparedament, les voltes d'un vell claustre, i sota els peus, podíem observar el que havia estat un pou, i l'antic terra amb restes de ceràmica i d'altres, entre les que destacava una bala de canó de la guerra amb els francesos...

...
tocava reprendre el camí per tal d'arribar a l'hora al segon esdeveniment del dia, en aquest cas es tractava d'una festa d'aniversari...

50 anys d'un dels integrants de "l'Iñaki's team", van ser la excusa perfecte per retrobar-nos una part important del grup, i veure que el temps no passa enbades...

malgrat tot, vam poder recuperar part de les nostres històries, i fins hi tot, pensar en alguna sortida, però... que lluny queden aquella dies que es va formar un grup d'eixelebrats amb ganes de passar-ho be, tenint l'excusa perfecta per ver fotografies...  tempus fugit!

"onomàstica..."

...


aquest anys ha estat una any de dates importants...
molts dels meus amics han complert xifres "rodones"...

la major part la seixantena...
d'altra banda no és estrany tenint present que també és la meva edat...

d'altres la cinquantena...
també estrany tenint present la meva...

a tomb de què be aquest preàmbul, pensareu...
ara vaig!

fa uns dies les dues filles d'un dels meus millors amics, al que sempre he considerat com el meu germà aquell que mai he tingut, em van demanar que escriguis unes paraules per a incloure en un mural o pòster, com ho preferiu, amb una frase que fes referència a quelcom que m'agradés d'ell...

les paraules van sortir ràpides, sense dubtar gens...
són aquestes...

"60 anys... i més de 50 junts!!! 

escolapis, excursions, handbol, Arnedillo, guateques, esquiades... i a seguir!!! 

i els 70... 

i els 75... 

i els 80... 

i els...  

apa-l'hi, tens al davant els millors anys de la teva vida!!! 

una abraçada del teu amic/germà" 

 

amistat, felicitat... (Piera, març de 2005)

Guillermo, avui és el teu aniversari, aquest matí m'has dit que no et "senten" gaire be...

eo! que som vius, i encara ens en queda molta "guerra" per davant...

tu i jo sabem de les moltes hores junts, 
de les moltes confidències fetes, 
dels molts neguits i dubtes vitals i existencials... 
sense anar més lluny en la nostra conversa d'aquest matí, ne'm parlat d'alguns d'aquests dubtes....

tu i jo sabem, que aquestes quatre paraules sols són una pinzellada superficial del que hem compartit, ara podria afilerar un darrera l'altre els molts moments viscuts... 
tan se val, no cal fer-ho, amb aquestes escarides paraules queda quasi tot comprés...

aquest vespre les teves filles et faran un regal...
em sap greu no poder ser-hi per veure com et canvia la cara, 
com tot de cop et corren infinitat d'imatges i moments pel teu cap, 
com, en definitiva, se't fa una mena de nus a la gola que no et deixa respirar...

som vius...

seguim endavant...

una abraçada ben forta germà!

ric@rd