diumenge, 19 de setembre del 2010

"equilibris..."

setembre de 1967 (Blanes)

lluny en el temps,
i prop en "l'estat"

equilibri:

realitat:

...
sempre fem equilibris,
la ment i la "realitat" juguen amb nosaltres,
i no deixem de ser uns "titelles" a les seves mans,
quants "equilibris" hem de fer al llarg de les nostres vides?
quantes "realitats" vivim en el mateix temps?
sóc el mateix ara que a la foto?
o... al contrari, aquell no existeix,
i el d'ara tampoc és...
vull dir:
estem fets de moments i realitats en equilibri inestable,
quina força interior ens permet mantenir la "verticalitat"?
i, en tot cas, què vol dir "verticalitat"?

...
miro aquesta foto, realitzada ara fa 43 anys a la estació de Blanes,
al finalitzar la meva primera "gran" excursió, i em pregunto:

què en queda d'aquell noi tot just orfe de pare?
que voltava pel seu cap en aquell moment?
...
massa preguntes,
massa dolor,
massa desempar,
massa incògnites...
per tants pocs anys
...
encara ara,
segueixo cercant...
respostes,
bàlsam,
protecció,
aprenentatge,
vida...

en definitiva:
"l'equilibri"

2 comentaris:

Araceli Merino ha dit...

Insinues potser alguna cosa del "bon servei" de la renfe?
:-)
La fotografia sovint també es un joc d'equilibris. Prou que ho saps.

ric@rd ha dit...

Gràcies Araceli, ens seguim...