dimarts, 25 de setembre del 2012

"aniversaris...

inauguració de la taula d'orientació al cim del Moncau (1052 metres)
d'esquerra a dreta: Àngel Miño (director del parc), Francesc Muntada (president del CET), Manuel Planchat (ex-president del CET), Josep M Escoda (artífex creador de la nova taula d'orientació)

el diumenge al matí, al cim del Montcau del parc natural de sant Llorenç i la serra de l'Obac, va tenir lloc l'acte de substitució de l'antiga taula d'orientació datada de juny de 1962, una peça de pedra de prop de 300 kg de pes, per una altra de més moderna i precisa, realitzada en acer inoxidable i bronze

ens hi vam aplegar un nombrós grup d'excursionistes, poc més de dos centenars, per tal de fer la inauguració oficial, un acte més dins de la celebració del centenari del Centre Excursionista de Terrassa...

la inauguració va ser presidida pel president actual, en Francesc Muntada, i el que era el president quan es va col·locar la anterior taula dorientació, en Manuel Planchat

tot això ve a tomb, perquè, dins del meu cap hi ha un bullidor d'efemèrides: 20 anys dels JJOO de Barcelona (25 de juliol de 1992), 50 anys dels aiguats del Vallès (25 de setembre de 1962), 30 anys dels aiguats de l'Alt Urgell (7 de novembre de 1982), 50 anys de la gran nevada de Barcelona (26 de desembre de 1962)... i aleshores penso per a mi, quan hom te tants fets històrics a la seva vida...

de tots els esdeveniments, n'he estat d'una o altra manera testimoni directe, vaig ser voluntari olímpic als jocs de Barcelona, els aiguats del Vallès em van agafar en un campament als Hostalets de Balenyà, recordo ara, que em vaig despertar a la nit, sentint com el terra de la tenda estava inflat, estranyat pel fet, vaig mirar pel petit finestral, i en veure tot el campament negat amb més de 30 cm d'aigua vaig donar la veu d'alerta: INUNDACIÓ! després tinc un seguit de records confosos, marxar a peu cap al poble dels Hostalets i ser acollits en algun lloc semblant a un gimnàs o pavelló...

els aiguats de l'Alt Urgell, els vaig viure a Organyà on treballava, i la gran nevada de Barcelona em va agafar a casa dels avis en un pis de l'eixample barceloní...

algun dia hauré de recuperar fotografies de tots aquests fets, de moment, en puc adjuntar una dels aiguats de l'Alt Urgell, en tinc més al meu àlbum

imatge dels "tres ponts" prop d'Organyà l'endemà de la riuada (8-11-1982)
imatge del mateix indret dos dies després... (9-11-1982)

els que pugeu a Andorra, segurament reconeixereu l'indret, si podeu, pareu i veureu la veritable magnitud de la crescuda, va arribar fins l'empit de pedra de la carretera, ho podeu constatar si mireu a l'esquerra, on son les restes d'arbres i branques encastades a les dues torres de mitja tensió...

sols ha estat un recordatori de fets que d'alguna manera han estat presents al llarg de la meva vida, i de les que he estat testimoni presencial


2 comentaris:

Tony ha dit...

Vaya catastrofe..es terrorífico, no me hubiera gustado haber estado alli....Saludos Tony

ric@rd ha dit...

Tony, lo viví en vivo y en directo...
y sí, fué una catástrofe espeluznante
gracias por comentar
s@lut