tercera etapa, amb sortida i arribada a Erfoud, després de travessar Rissani i arribar a Merzouga per una de les múltiples pistes, val a dir que l'asfalt et du fins a la mateiza població, però vam voler prendre una desviació en veure un ramat de dromedaris, tot i que tothom els anomena camells*, i el seu "pastor"...
 |
| Risani, la "porta" del desert sud oriental... |
 |
| l'Erg Chebbi, el Sahara a les portes del país alauita... |
 |
| un dromedari al seu ambient... |
 |
| dromedari tosut i el seu pastor camí de casa... |
 |
| un altra dromedari a la seva bola... |
 |
| típica vegetación prop de la sorra sahariana, una resistent acàcia... |
... han passat molt anys, cert, però la memòria segueix "quasi" intacta, recordo els llocs, però no els "reconec", Merzouga era un grup petit de barraques de tova, construccions fetes amb blocs de fang, sorra i palla, diseminades i protegides amb petites tanques de branques i fulles de palmera...
en aquell 1986, possiblement Merzouga no superés el centenar d'habitants, ara segons em va dir Hasan, germà d'Alí "el cojo", hi viuen més de 3.000, en part degut a que molts dels tuaregs i nòmades, s'hi han assentat per manca de recursos i modus de viure; transportar sal o altres mercaderies des de Malí, Mauritània, o Algèria, és molt menys rendible que fer de guies als turístes, i endinsar-nos per les dunes del desert a llom de camell o amb els seus "toyota"; certament és una manera força més còmoda de guanyar-se el sustent, però molt menys romàntica...
 |
| la gran duna de l'Erg Chebbi |
 |
| mapa dins de la recepció de l'alberg Atlas du Sable, d'Alí "el cojo"... absolutament recomanable! |
 |
| rastres... |
 |
| de tornada seguim creuant-nos amb més dromedaris camí de casa... |
després d'accepter un té amb menta, com a benvinguda i oferiment d'hospitalitat, de part del Hassan, germà d'Alí "el cojo", ens endinsem en una conversa en que parlem de família, de la evolució que ha sofert el Marroc en tots els aspectes, la situació global, els neguits i la pèrdua de turisme degut als esdeveniments dels darrers anys... tot i així, té manté un bon estat d'ànim i diu que tot es resoldrà, finalitzant amb el sempitern "in-xa-Al·lah", o com diem nosaltres, "si Déu vol"
 |
| de tornada a Erfoud des de Merzouga, ens aventurem a fer-ho per una de les pistes que les enllacen... |
 |
| paisatges desèrtics, i petites constructions testimonials... |
 |
| mercat d'Erfoud a darrera hora... |
 |
| les afamades olives magrebines, i les llimones confitades, per acompanyar el pollastre... |
avui no hem fet un gran recorregut en distància, finalment aquest circuit ens ha fet recòrrer 147 km, poca cosa si tenim en compte les grans distàncies d'aquest país
sense anar més lluny, a la etapa d'ahir, la segona, en vam fer 366 de quilòmetres... i el dia abans, en vam fer 260, i a la etapa "pròleg", la que vam fer el dia de l'arribada, pràcticament fosc, tot el recorregut, 154 km
així doncs, de moment:
- etapa pròleg: 154 km
- primera etapa: 260 km
- segona etapa: 366 km
- tercera etapa: 147 km
* el dromedari, a diferència del camell, té una sola xepa i és tributari de tota la geografia del nord d'Àfrica, Orient mitjà i nord de l'Índia, amb una colònia força important a Austràlia que va ser introduïda per treballar a la línia del ferrocarril degut a la seva duresa i resistència
