 |
| "street photography" a Times Square (Manhattan, Nova York) |
|
aquest inici d'any està sent més mogut de l'esperat, la qual cosa està produïnt que es vagin quedant endarrerides imatges que inicialment volia compartir en aquest blog...
la feina es va endarrerint i les imatges es van acumulant...
una exposició monográfica en marxa, amb dates ja compromeses, són prioritàries; estarà formada per quaranta fotografies en gran format (40x50 cm), acompanyades d'un curt comentari i la corresponent catalogació...
el compromís d'editar un llibre dins d'aquest any, juntament amb altres tres companys...
ambdós projectes per ells mateixos, són prou importants i ocupen força part del meu temps; d'altra banda, la resta d'ocupacions diàries també demanen dedicació i atenció, rés que no faci més o menys tothom... però, els projectes endegats i els compromisos contrets fan que pensi que potser, i dic potser, els objectius a assolir siguin una mica inabastables...
en aquest moments recordo aquell probervi xinès que diu: "un viatge de deu mil kilometres comença per una simple passa"... o potser de manera més poètica: "si vols veure l'arc de sant martí has d'estar disposat a sentir la pluja"...
be dons, en aquest "mullader" m'he embarcat, i d'ambdòs tinc intenció de reeixir... juntament amb la resta, com ja vaig deixar escrit en una anterior entrada: "
2014..." si la llegiu, veureu que hi havíen tres compromisos, el primer és el mateix, i el segon és nou; el que fa referència a "filles, l'herència i el record" està prenent forma... el darrer és, tot i ser el que més m'atreu, el que em costarà més de dur a terme...
...
com sigui que estic reorganitzant el meu arxiu, crec que aquesta és una tasca de mai acabar, aprofito per recuperar imatges per compartir, la que obre aquest post, és una d'elles
en el decurs de la nostra estada a Nova York la setmana a cavall entre el 2013 i el 2014, Manhattan és un bullidor de gent i de personatges, tot és nou i alhora conegut, cada mirada i cada racó et recorden centenars de "dejà vu", el cinema ha fet que un indret absolutament desconegut, deixi de ser-ho tant bon punt i poses els peus als seus carrers, les seves avingudes, o les seves places...
enumerar aquí llocs, edificis singulars, espais públics, monuments, grans magatzems, estacions de "subway", es convertiríen en una acumulació digna d'una guia, i no és el cas
no vam ser a Times Square per fi d'any, van preferir passejar pel pont de Brooklin, a 3º sota zero! tot contemplant l'skyline nocturn de la ciutat, i apropar-nos fins al "Charging Bull" de "Wall Street" a tocar de la zona zero; el mateix matí del dia 31, ens van avisar que anar a passar el cap d'any a Times Square és una mica temerari... no pas per la seguretat, sinó per que es produeixen unes aglomeracions que no et permeten bellugar-te massa, i que, si volíem anar-hi, ja podíem anar a prendre possicions al migdia!!! aquesta no era pas la visió que nosaltres volíem per gaudir del canvi d'any...
però la visita a Times Square és obligada, els llums i les botigues, per altra banda omnipresents a tota la ciutat, demanen una recorregut tranquil, dins del que podríem considerar com a tal, per observar i gaudir-ne... com passa molts cops, algun fet "estrany"pot convertir-se en especial i recordar-nos, altre cop les referències cinematogràfiques, unes seqüències d'una de les pel·lícules protagonitzades per en Dustin Hoffman i en John Voigt, "Midnight Cowboy"... ho recordeu?
 |
| "street photography" a Times Square (Manhattan, Nova York) |
|
el personatge de la fotografia, fins hi tot s'hi sembla en la seva fesomia, malgrat que en aquesta foto no es pot apreciar massa be, els seus ull amb una mirada buida, i el seu rictus gairebé inexpressiu, em va produïr una mena de tristor, una mena de sentiment d'amargura, vers aquell noi més proper a un "titella" de guinyol submergit dins la voràgine humana de la jungla novaiorquesa; talment em va recordar el film dirigit per John Schlesinger...
però, "the big apple", és molt més que això, és un garbuix on es baregen tota mena de sensacions... on el còmput final es pot dir que és positiu, malgrat que no deixa de ser un aparador del consum exhacervat i disbauxat, més proper a una orgia on l'únic important és comprar i comprar... a la recerca que el objecte o objectes comprats, t'apropin al nirvana...
hi vam passar de puntetes!!!
a tall d'exemple, seveixin com a mostra aquests 432 parells de Converse necessaris per confegir la bandera de les barres i estrelles...
