divendres, 9 de març del 2012

"nou de març..."

en algun refugi de muntanya*... (fotografia de Guillem Miralles)
 a les 10 del matí d'un dilluns, ara fa un munt d'anys, vaig "aparèixer" en aquest mon preciós, malgrat que alguns s'entestin en malmetre'l...

tot i els anys transcorreguts des d'aleshores, tinc el convenciment de seguir mantenint una mirada de nen trapella, i una curiositat a proba de tota mena de contratemps...

cada etapa del anar afegint anys al meu document d'identitat, han estat diferents els neguits que m'han fet esmerçar totes les meves forces i implicacions...

atletisme, handbol, muntanya, escalada, esquí, tennis, alta muntanya, btt, esquí de muntanya, vies ferrades... sempre activitats esportives preferentment d'aire lliure, i a poder ser en contacte directe amb la meva natura estimada...

la observació i l'aprenentatge de flora i fauna amb alguns companys, ja que no vaig poder assolir els estudis de biòleg en el seu moment, han estat una altra constant de les meves escapades a muntanya...

Montserrat, Montseny, Montsant, Pirineus, Dolomites... han estat territoris per on he caminat i compartit il·lusions i desigs amb bons amics i companys...

no em vull oblidar de les meves filles Laia, Bàrbara, Berta, Anna i Èlia...
i tampoc de la meva mare Lola... ni del Magí el meu pare a qui sempre he trobat tant i tant a faltar... tampoc de Teresa ni de Núria, les mares de les meves filles... malgrat les diferències...

ja veieu, sempre és difícil condensar en quatre rengles mal escrits totes les vivències que em venen al cap...

els que em coneixeu, sabreu que estic deixant-me alguna cosa, oi?

doncs sí, en tot el que he arrenglerat, hi ha un nexe d'unió, una mena de fil d'Ariadna que et permet no perdre's al laberint... se'n diu fotografia!

va començar allà pels 9 anys, i cada cop ha anat prenent més força i més presència, segurament a mida que les forces disminueixen i no em permeten accedir segons a quines fites, sí puc però capturar allò que m'emociona o em fa vibrar... i tanmateix ha anat acompanyat cada cop més de la paraula...

arribats aquí, vull agrair a tots aquells que d'una manera o altra, en el dia d'avui, m'heu recordat que comença el darrer de la collita dels 50's... espero seguir posant mirada i posat, i també actitud de "nen trapella i entremaliat" amb un xic, o un molt de "barrufet rondinaire" o "geniüt" amb un cert punt de "mala llet" en alguns moments...

gràcies a tots, altre cop, per recordar i recordar-me, que avui fa cinquanta nou que vaig arribar a aquest mon preciós... com deia de bon començament, malgrat que alguns s'entestin en malmetre'l...

us estimo!


* el meu amic Guillem Miralles m'ha enviat un correu amb les dades d'on i quan va ser feta la foto; el lloc és al refugi d'Amitges, i la data el 15 de març de 2008; i correspon a una sortida de raquetes amb la Comissió d'Infants del CEC


1 comentari:

lanuor ha dit...

Moltes felicitats!! El meu fill petit també va néixer un 9 de març: acaba de complir 14 anys. Quina casualitat!