"tot té una raó de ser..."

un dels nombrosos ràpels que confegeixen el descens del Barranc del Desferracavalls...
recorregut realitzat el 13 de gener de 2008

fa temps, quasi be cinc anys, va caure a les meves mans un escrit, un escrit significatiu; des d'aleshores el seu record m'acompanya sovint...
avui, mentre intercanviaba amb un company un seguit de comentaris tot recordant una activitat que vaig dur a terme el gener del 2008, ha tornat a aparèixer aquest escrit  en la agenda d'aquell any...
l'he cercat al disc dur, i... aquí el tenim, íntegre, tal com el vaig guardar el 4 de gener d'aquell mateix any, nou dies abans d'anar a fer la activitat que us deia, una de les fotos encapçala aquesta entrada...
gràcies José Luís! m'has fet recuperar un racó de la memòria, no oblidat, però sí amagat...
demà vaig a dinar amb un dels companys de la fotografia, en Gil@! 
fa més d'un any que no ens veiem, i fa un parell de setmanes vam quedar per anar a veure'l a Castelló amb altres dos companys comuns... 
us en adoneu de com tot està relacionat?
...
una paella, i un rosat del Montsant, o dos o tres... ens esperen!!! i també els records de les moltes batalletes junts, i de projectes futurs...


s@lut

...

Creem la nostra pròpia vida, trobem-la i després visquem-la.

Sovint les persones arriben a les nostres vides i tot seguit ens adonem de que això succeeix per algun motiu, per servir a algun propòsit, per ensenyar-nos una lliçó, per descobrir qui som realment, per ensenyar-nos la fi que hem d’assolir.

No sabem qui són aquestes persones, però quan fixem els ulls en elles, sabem i comprenem que afectaran la nostra vida d’una manera significativa.

Alguns cops passen coses que semblen horribles, doloroses i injustes, però en realitat entenem que si no ho superem, mai hauríem assolit el potencial, la força o el poder del nostre cor.

Tot en aquesta vida, succeeix per alguna raó. Rés és per casualitat o per sort; malalties, ferides. L’amor, moments perduts importants o simples bestieses, tot succeeix per provar els límits de la nostra ànima.

Sense aquestes petites proves, la vida fora una carretera acabada de pavimentar, suau i llisa. Una carretera directa sense rumb a cap lloc, plana còmoda i segura, però entelada i sense sentit.

Les persones que coneixem afecten la nostra vida; les ensopegades, les caigudes, i els èxits que experimentem, ens creen tal com som. Fins hi tot aprenem de les males experiències. Sovint, aquestes són més significatives per a les nostres vides.

Si algú ens fereix, ens traeix o ens trenca el cor, donem-li les gràcies, doncs ens ha ensenyat la importància del perdó, de a qui donar confiança i tenir més cura de a qui oferim els nostres sentiments.

Si algú ens estima, estimem-lo també, no per que ell o ella ens estimi, sinó perquè ens ha ensenyat a estimar i a obrir el nostre cor i els nostres ulls a les petiteses de la vida.

Fem que cada dia compti i valorem cada instant, i d’afegit aprenem tot el que puguem, doncs és possible que més endavant no tinguem la oportunitat d’aprendre-ho. 

Fes els possibles per conversar amb gent que no coneguis i amb qui mai no havies enraonat, escolta’ls i sigues ben atent.

Permetem-nos enamorar-nos, alliberem-nos i posem la mirada en un lloc ben alt. Mantinguem el cap alt perquè tenim tot el dret a fer-ho. Repetim-nos que som unes criatures magnífiques i creguem-nos-ho, si no creiem en nosaltres mateixos, ningú més ho farà tampoc.

Creem la nostra pròpia existència, trobem-la i seguidament visquem-la... no oblidem que “déu” te un pla meravellós per a cada u de nosaltres i estem obligats a descobrir-ho.

Autor desconegut