"Iceland..." (10/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...


avui toca jornada "maratoniana" de kilòmetres...

des d'on hem dormit, a Laugarbakki, fins la nostra destinació a Breidavik hi ha una bona tirada per no gaire bones carreteres... 

Breidavik va ser una fita afegida a darrera hora abans de marxar, gràcies a les recomanacions d'un bon amic, i mestre, en Cesc Muntada, ho vam agrair molt i molt a la vista dels resultats obtinguts i haver de realitzar alguna de les jornades anteriors a un ritme una mica més ràpid de lo aconsellable, però no avancem aconteixements...

aquesta, tot i ser una jornada de trànsit, no va estar exempta d'al·licients, ni de sorpreses; per davant ens esperaven 400 kilòmetres majoritàriament fets per "gravel roads"... 

ens vam posar en marxa a Laugarbakki, seguint com no, la road ring 1 fins Stadarskáli, on ens vam desviar en direcció a Hólmavik per la 61, aquí ens hi vam aturar per dinar...

després per la 605, vam fer un canvi de fiord, i vam arribar a Króksfjardarnes on vam seguir la 60 en direcció oest; déu-ni-do amb la carretera

la nostra destinació, Breidavik, encara era lluny, però les expectatives eren altes, i s'hi va afegir un nou al·licient... la Maria, amiga de la meva filla Anna, era treballant a la Breidavk guesthouse i li volíem donar una sorpresa

bon sentit de l'humor el dels islandesos (Króksfjarnes, Iceland) * foto del dia

el "Baldur", ferri que fa la travessia des de Brjánslaekur fins a Stykkishólmur (Brjánslaekur, Iceland)

en arribar a Brjánslaekur, vam pensar, encertadament, a fer la reserva dels passatges per demà passat; aquest ferri sols realitza la travessia dos cops al dia en ambdós sentits, un al matí a les 12:15 hores i l'altra a mitja tarda a les 18:45 hores, i nosaltres volíem agafar el del matí per aprofitar millor el dia... la travessia que té una durada de 3 hores, fa una petita aturada a Flatey per pujar i baixar persones i mercaderies...

la senyora que realitzava les reserves va tenir alguns problemes de connexió via internet, finalment ho va aconseguir via telefònica, i nosaltres vam aconseguir els nostres passatges, 2 adults i un vehicle petit...

tenir els bitllets ens donava tranquil·litat de cara a assegurar-nos la travessia de tres hores fins a Stikkishólmur a la península d'Snafelness...

barca que em va recordar la caràtula d'un disc de "the Chieftains"  (Brjánslaekur, Iceland)

be, ara seguim amb la nostra ruta i reprenem el camí per la 62, en el petit coll que separa Bardaströnd de Patreksjordur, ens trobem una mena de monòlit representant un home que creiem "de mar"... més endavant vam indagar per saber quina significació tenia i quin era el motiu d'aquesta mena de monument conmemoratiu, és erigit als que de manera "manual" van fer possible que la carretera arribés a Látrabjarg

monument als que van fer possible la carretera (Látrabjarg, Iceland)

la foto que il·lustra aquest fet, la vaig realitzar l'endemà, d'aquí la diferència de llums amb la resta de les que vaig fer en el dia

seguim endavant fins el trencant on hem de prendre direcció oest per la 612, una pista de terra absolutament plena de grans sots, on encara ara no entenc com s'hi aventuren turismes convencionals; va ser en aquesta pista on vaig tenir l'únic ensurt de tot el viatge en travessar-se'm el petit "Jimny" i haver de corregir la seva cursa folla, ara cap la muntanya, ara cap al mar... finalment vaig poder aturar-lo i esbufegar per asserenar-me... el cor se m'havia desbocat un xic

val a dir que la velocitat que duia en aquell moment no era pas fora de lloc, a prou feines arribava als 40 km/h i duia la tracció a les quatre rodes engranada...

"Gardar" vaixell que va quedar avarat a la platja una nit glaçada del desembre del 1981 (Patreksjördur, Iceland)

US NAVY - Douglas DC-3 quadrimotor (1940), 4 motors en estrella de 12 cilindres (Patreksjördur, Iceland)

detall del motor en estrella de 12 cilindres sobre alimentats del Douglas DC-3 (Patreksjördur, Iceland)

església il·luminada per les darreres llums del sol de ponent a Breidavik (Látrabjarg, Iceland) 

finalment, i després de passar per les restes del vaixell "Gardar", que va quedar avarat una gèlida nit del desembre de 1981, i un esperpèntic o si voleu surrealista museu "Minjasan Egils Ólafssonar", on podem veure al costat d'un hangar, entre moltes altres restes de tota mena, un desballestat quadrimotor de la US Navy que va "aterrar" aquí al 1940, en plena 2a guerra mundial...

una estona més tard, arribem a la nostra destinació, Breidavik guesthouse

ens adrecem a la recepció, i ens rep la Bilma, la mestressa; ens presentem i li expliquem que volem veure a la Maria de Sant Sadurní d'Anoia, se li va il·luminar literalment la cara i va enviar la seva filla a buscar-la dient-li abans que era una sorprès i que no li digués el motiu de per que la reclamava...

en pocs minuts va aparèixer per la porta somriguen, ens esperava...

la meva filla Anna li va dir per whatsapp que l'aniríem a veure, tot i així, va estar molt contenta de veure'ns, i vam estar parlant una bona estona, després ens va dirigir a la zona d'acampada per muntar la nostra tenda... 

mentre ho fèiem teníem una estranya sensació de darrers dies d'estada... i viatge

una mena de buit a l'estòmac, els que viatgeu ja sabeu del què parlo

Breidavik guesthouse, lloc absolutament recomanable (Látrabjarg, Iceland)

tenda muntada, una bona dutxa, sopar relaxat malgrat una munió de francesos sorollosos que ocupaven el total del menjador lliure de la guesthouse...

després, mentre fèiem un cafè i una cigarreta a la entrada de la casa, amb una conversa distesa amb la Maria i l'Ariadna, que són treballant aquí des de finals de maig, i mantenen un estat d'ànim rialler i pensant en la propera setmana de vacances que els hi espera per anar a veure Jokurlsarlom a l'altra costat de l'illa... 

un esperit alegre i jovial, que contrasta absolutament amb el de la parella de gallecs que treballaven a Steinsstadir, elles treballen tres setmanes seguides per poder fer una setmana sencera de vacances, i encara es quedarán treballant fins al setembre...

el bon rotllo entre els que són treballant a aquest lloc és palès 







nota: la foto del dia és per a mi al sentit de l'humor d'aquest poble de víkings, que han sabut enfrontar-se a la derrota dels mercats financers amb èxit