dilluns, 11 de gener del 2016

"28 anys són molts anys..." (01/09)


...

d'entrada desitjar-vos un bon any!


aquest any el comencem be, anirem fent entrades al bloc, a poc a poc, intentant recuperar el ritme perdut


el passat 1 de gener ens vam enlairar des de l'aeroport de Barcelona, en direcció a Marràqueix, per recuperar la memòria d'un viatge realitzat fa 28 anys, sí! vint-i-vuit anys!

sempre havia volgut repetir-lo, però hom proposa i la vida decideix, com de tots és sabut...

com deia, ens enlairem direcció Marràqueix, on arribem a les quatre de la tarda; agafem el cotxe emparaulat, que ens ha estat canviat a darrera hora; finalment la Dacia "Docker" escollida peassa a ser un Peugeot "301", un vehicle menys adient pel circuit que volem fer, però que finalment es comportarà d'allò més be, i amb un consum irrisori (4,6 l/100 km)


el nostre econòmic vehicle, un Peugeot 301

dons be, un cop fetes les formalitats dels papers, i carregades les nostres bosses al enorme maleter, prenem la carretera en direcció a la nostra primera destinació; per fer-ho ens caldrà circunvalar la capital alauita en hora punta... collons, comencem be!

totes les guies diuen el mateix, tots els consells per anar al Marroc ho diuen, la meva anterior experiència també m'ho recordaba... per poc que puguis, mai condueixis de nit al Marroc! si ja és perillós fer-ho de dia, de nit és una loteria; cotxes, camions, motos, tricicles, bicicletes, carros tirats per rucs, vianants... que poden dur, o no, llums o senyalitzacions 

dons be, filament una mica am sort, i una mica am intuició, vam anar a parar, després de 154 km, a Demnate, a quarts de deu del vespre!!! i sense lloc on dormir...

dues passades al poble, ens aturem per demanar informació i... veiem el rètol que hi diu "hotel", hahahahaha... a qualsevol cosa li diuen hotel, però no és hora d'anar amb miraments, encara sort que a adarrera hora ens vam recordar d'agafar els llençol-sac per poder dormir a "qualsevol" lloc...

el dormitori, situat al primer pis, consistia en un catre força gran, amb unes mantes d'higiene dubtosa; una finestra al capçal del llit, i una taula per deixar-hi les coses; no cal dir-ho, el "bany" era al replà, una porta dona a una, perdoneu la paraula, cagadora a peu dret, amb una aixeta i una galleda; i al costat una altra porta on hi ha un plat de dutxa... excuso dir-vos que no ens hi vam dutxar, i de la resta, vam fer el més just per anar passant

al matí, el nostre dormitori no té l'aspecte sòrdit d'ahir al vespre...

com que era tard i no havíem menjat rés, vam demanar si hi havia la opció de menjar quelcom, el que duia l'establiment, amb la amabilitat que caracteritza als marroquins, en general, es va desviure per preparar-nos una tagín que malgrat haver-se fet en menys d'una hora era força mengívola; la tagín es cou habitualment amb el mateix vapor de les verdures, durant unes 2-3 hores a foc lent; mirem-nos-ho pel costat positiu, vam poder sopar quelcom calent quan ja no hi comptàvem; ah! no ens oblidem del sempre present té a la menta... i ja parlarem més endavant de l'aigua

de la mateixa manera i amb llum de dia,  el "restaurant" tampoc sembla tant precari com ahir al vespre...

típica "tagín" magrebí

un cop hem dormit, ens mirem el recorregut que volem fer durant el dia, doncs malgrat haver fet una previsió del què veure, hem d'anar refent la ruta prevista i mprovitzant una mica sobre la marxa... cal estar disposat sempre a fer canvi de plans si s'escau!

avui volem anar a veure Imi n'Ifri o "boca de la gruta" en llengua berber, les cascades d'Ouzoud i les mones de Berberia...

cascades d'Ouzoud, amb unes barcasses que t'apropen al caient d'aigua


dos exemplars de mona de Berberia, espècimen que sols es troba aquí i al penyal de Gibraltar

tota aquesta regió, amb extensions interminables d'oliveres centenàries, és una gran productora d'oli d'una qüalitat excelent; veure camps i feixes arrenglerats i emparrant-se pels turons, nets de males herbes, produeix una agrait esguard


Demnate vista des del mirador anant cap a Imi n-Ifri, es poden observar les olivers integrades dins la ciutat

obrer "manual" reconstruint els murs de tàpia de contenció del camí, i de construcció de parets d'edificis

aquesta primera jornada, no compto la d'ahir al vespre, en la que vam fer 154 km en unes 3 hores, marcarà el ritme diari; fer entre 40 i 50 km a l'hora és un molt bon promig en aquest país

com deia, aquest dos de gener ens ha dut des de Demnate fins a Zaouira-ech-Cheick, 260 km més lluny...


visió de l'exterior de l'hotel vist des de la terrassa superior


esperant que el cuiner ens faci a la brassa, la carn comprada directament al carnisser...

properament la segona entrega del viatge...












1 comentari:

Unknown ha dit...

Tal vegada pot ser que estem una mica massa farts, com vulgar ment es diu, pero de tot el que ens deixes beure, fora del menjar, no esta pas tan malament, es pot dir que l'habitació per dormir tampoc es necessita gran cosa mes, ara ve.... per ha m'hi el menjar ja es una altra cosa!!! al que si que te que ser guapo de veure, es el paisatge i al que quotidianament es deu beura amb l'afer del dia a dia,tal com mercats, vida rural i el que es viu a les ciutats, quina embeija mes sana que em produeix beure aquestes imatges!!!! m'alegro que per el que beix, avereu passat uns preciosos dies de vacances. Salud hi llum.