"stacks to john o'groats"

stacks john o'groats (Duncansby - Scotland) / €-3 + ZD 14-54 mm

aigües calmes, cels clars,
setembre, temps de pau i recolliment,

segons m'han contat,
amb la primavera, es converteix en un bullidor,
bullidor de vida, de soroll, de llum,
les colònies de frarets, corb marins, gavines platejades, i d'altres,
son presents arreu, son en plena època de criança,
ens podem imaginar doncs quina mena de "safareig" s'hi pot observar...

"cape wrath"

Cape Wrath (Highlands - Scotland) /€-3 + ZD 8 mm "fisheye"

aïllat, ignot, absolutament necessari,
davant seu, i darrera del fotògraf,
tres mars s'hi ajunten i s'hi barallen,
s'hi enfronten i fan les paus,
oceà atlàntic, mar nord i mar de noruega,
...
fa anys, al 1983, hi havia un farer,
ara, al 2009 , tot era automatitzat,
s'ha perdut en el canvi calidesa i hospitalitat,
s'hi ha guanyat en eficàcia (?)
segur que s'hi ha guanyat en despesa,
...
però s'ha perdut romanticisme i conversa,
conversa amb l'home que el regentava,
que explicava anècdotes i vivències,
dies durs de tempestes terrorífiques,
dies calms que permetien albirar les costes d'Islàndia,
...
en temps futurs, ningú explicarà com va ser el dia que va esclatar el "Eyjafjallajokull"

"st. Jordi"

rosa, rosa, rosam... (st. Jordi) / €-500 + ZD 14-45 mm

és el meu regal pels que seguiu el meu bloc, de tot cor!
bon dia de sant Jordi.

s@lut

"mireu com les gasta el nostre planeta"

Benvolguts,
Ha arribat al meu poder aquest enllaç:

More from Eyjafjallajokull - The Big Picture - Boston.com

crec força interesant compartir-lo amb tots, mireu com les gasta un petit volcà en una petita illa... heu pogut veure com ha afectat les comunicacions de la nostra estimada Europa, i segurament afectarà a la climatologia; no cal dir que si el seu veí també s'emprenya i fa de les seves, la cosa pot ser bastant caòtica.

De moment gaudimt amb aquestes imatges

"vinyes emparrades, camí dels cartoixans..."

vinyes emparrades (Priorat) / €-3 + ZD 14-54 mm

esclat de colors abans que vergues i pàmpols facin el seu camí, s'omplin de fulles i raïms, i poc a poc, com es fa tot en aquesta terra, els grans es carreguin de sucres, per que finalment, entrada la tardor, els fruits recollits a la verema, es converteixin en beuratge exquisit...

"els pilars de la terra"

sta. Maria del Mar (Barcelona) / €-500 + ZD 14-45 mm

contemplant aquests pilars, i les voltes que suporten, hom no deixa d'imaginar-se com s'ho feien els mestres constructors, amb les seves rudimentàries eines, per no parlar dels "paletes" i resta d'obrers amb els seus no menys rústics estris, per aconseguir elevar-los ben amunt i ben esvelts, sense que desplomessin, bombessin, o altres vicis d'una mala "obra"
sols puc pensar que en allò que en diem: estimem el que fem i deixem la nostra empremta de "perfecció" per que sigui admirada per els que han de venir
sovint, contemplant aquestes obres, o altres com les piràmides egípcies o maies, muralla xinesa, temples indis o del sud-est asiàtic, entre d'altres; sovint dic, penso: algunes de les nostres obres actuals, fetes amb formigó, amb grues i gats hidràulics, amb vidre i més vidre enganxat amb silicona, amb l'ajut de sofisticats programaris que realitzen milions de càlculs matemàtics i dissenys automatitzats, en el que el "mestre arquitecte" a prou feines a de fer gaire més que pitjar quatre tecles d'un giny, per que un altre giny comenci a escopir fulls i més fulls de dibuixos i càlculs, de toleràncies i de mides estandaritzades per "estalviar" en el conjunt de l'obra, que difícilment es diferenciarà d'una altra cosina germana...

em pregunto: d'ací mil, dos mil, tres mil, cinc mil anys, encara restaran dempeus?