dilluns, 7 de novembre del 2011

"a voltes amb els dubtes..."

"l'individu ha lluitat sempre per no ser engolit per la tribu; qui ho intenta, les més de les vegades romandrà sol, i sovint espantat; però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix"
Friederich W Nietzsche


bolet de "soca" (Irati, Iruña)

arran d'una consulta relacionada amb un arxiu fotogràfic, abans en dèiem negatiu, i que no te res a veure amb el que encapçala aquest escrit, un bon amic em va donar una "classe magistral" amb tot un seguit de consells, i em va fer guaitar uns quants blogs de diferents fotògrafs, abans de prendre una decisió important fotogràficament parlant
després seguiré aquest fil...

com deia, he estat voltant per diversos blocs a la cerca d'informació, en un d'ells, l'autor és en Gorka Lopez, vaig ensopegar amb aquesta entrada: "
la libreta", a l'entrada del 28 d'octubre d'enguany; de la seva lectura en vaig quedar entre d'altres coses, amb un parell de cites que tenen relació amb el que estic cercant, i que no tenen menyspreu, em permeto repetir-les aquí:- "el 99% de les òptiques son millors que el 99% dels fotògrafs"
- "existeixen dos tipus de fotògrafs de paisatge: els que utilitzen el trespeus, i els  que hauríem de fer-ho"
...

tot el que he escrit més amunt, te a veure amb la meva anterior entrada al bloc, i que des de fa quasi be un any m'està fent ballar el cap; algú em podrà dir que no tinc altra cosa a fer, i potser te raó... no ho crec, però en tot cas, a mi em fa rumiar molt, entre d'altres coses, per que la fotografia, després de la muntanya, és la meva gran passió; i amb la edat, ha passat de ser la segona, a ser la primera i principal alegria...

anem per feina! com deia, he estat un fidel usuari del fabricant de càmeres Olympus i les seves afamades òptiques Zuiko, des de fa 40 anys...
actualment els resultats que obtinc, crec sincerament que estan per sota de les meves capacitats fotogràfiques, i d'allò que espero obtenir quan realitzo una fotografia; alguns dels companys de sortides fotogràfiques també ho creuen; tot i així, m'he anat resistint a fer el canvi per molts motius, uns diguem-ne que sentimentals, d'altres per dubte o por a la errada en la elecció, i finalment del tipus econòmic...
un cop presa la decisió, cal definir el camí a prendre; a nivell amateur avançat, en fotografia hi ha "dos" camins a triar; i dic "dos" amb certa recança, crec que caldria afegir-hi un tercer i potser fins hi tot un quart... però no vull entrar, ja diré el perquè

arribats aquí, cal prendre una decisió "definitiva"... i és aquí on me'n adono del que poden canviar les coses en un moment determinat, quan els arguments que reps són "lúcids" i "neutrals", tot i venir de persones implicades en una de les opcions, gràcies Pere, gràcies Jordi...


la primera elecció seria la marca... o potser hauria de ser la segona, fem una aturada "tècnica"...
per ordre "alfabètic": primer aniria Canon, segon seria Nikon i en tercer lloc Sony...
un cop aquí, cal triar mida de sensor; és aquesta una elecció important, doncs un cop feta aquesta elecció hi va lligada la de les òptiques...
vull recordar pels menys entesos, que no és el mateix per a una òptica, cobrir la diagonal d'un sensor de 26,7 mm del APS-C de la Canon EOS D7; o els 28,4 mm del format equivalent de la Nikon D300s... això vol dir que la òptica, ha de fer aquesta mida, com a mínim, de diàmetre de llentilla interna; o que els més de 43 mm de diagonal del format anomenat "full frame", que usen tant la Nikon D700 actualment descatalogada, i a la espera de la nova "D800" que ha endarrerit la seva aparició degut als problemes relacionats amb el terratrèmol i posterior tsunami del Japó; o de la EOS 5D Mark II de Canon... ara caldria afegir aquí la "alpha"-900 de Sony, però malgrat que li reconec el seu gran valor fotogràfic, i saber que el cor del sistema és el sensor propi que, val a dir li ven a Nikon; i que les òptiques son totes Karl Zeiss o les d'origen Minolta, és per a mi mirar cap a un "sistema" minoritari... i ja hi he estat en un durant quaranta anys!
no hi han diferències "absolutes" en el còmput global de cada sistema; be, potser sí que n'hi ha algunes de diferències, i aquestes són les que marquen la diferència si em permeteu repetir-me; finalment s'aconsegueixen resultats semblants per camins paral·lels...
cal decidir, format "petit", l'anomenat APS-C, opció més "barata", o format "gran" dit també "full frame" o de quadre complert, una opció més cara... aquesta ha estat la finalment la opció escollida; i ara tornem al començament, Nikon? o Canon?
...


(continuarà)



dijous, 3 de novembre del 2011

"dubtes..."


flor de Cynara cardunculus (Cerdanya, Pirineus)

març de 1969...
el meu "segon pare" com a mi m'agrada dir en referir-me al Joan, em diu que esculli el meu regal d'aniversari...
ell sap que el que més desitjo és una càmera de fotografiar reflex, i jo sé que tampoc es tracta de "llençar" la casa per la finestra...
realitzo una prospecció de la realitat fotogràfica d'aquella època; les càmeres reflex que dominaven el mercat eren:
Nikon "F", i Asahi Pentax "Spotmatic", però tot just acabava de sortir al mercat una meravella anomenada Olympus Pen FT...
la Nikon la vaig desestimar, malgrat ser la meva primera opció, pel seu "preu"; crec recordar que rondava les 45000'- pts de la època...
la Asahi Pentax, malgrat ser més assequible, unes 24000'- pts, la considerava "cara" comparant-la amb la Olympus
la petita reflex de la casa Olympus, era revolucionària en quasi be totes les seves especificacions; com a valor afegit dir que sols costava 17000'- pts, i era la més petita de totes elles, una característica molt important si tenim present que la volia dur amb mi a escalar i a fer alta muntanya...
una característica "important" que vaig sospesar, va ser que els negatius que treia eren de 1/2 format, vol dir que tenint present el cost de les diapositives, que duien el revelat inclòs, en feia el doble pel mateix preu; d'un rodet de 24 imatges en treia 48/50 i d'un de 36 podia arribar a visionar 74-75 imatges!
...
des d'aquella època, han anat passant per les meves mans, una Olympus OM-1n al 1979...
anys més tard, en concret, des de 1994 fins el 2003, vaig estar usant una Olympus AF-10...
al març del 2003 i fins el 2006, a la espera de que els preus i les prestacions de les càmeres digitals estiguessin més a l'abast, vaig adquirir, d'ocasió, una Olympus iS-1000 amb la que vaig fer més fotografies que el seu primer propietari...
...
març de 2006, han passat 37 anys, i Olympus treu al mercat una petita reflex digital relativament "assequible", la €-500 que surt al mercat amb un kit de dues òptiques Zuiko 14-45 mm + 40-150 mm, per 800 €...
...
passen tres anys, som al 2009; es donen les condicions per ampliar i "millorar" el meu equip...
poc a poc vaig adquirint primer el nou cos de càmera de gama "professional": €-3
tot seguit, òptiques de la gama "pro": 50 mm "macro", 8 mm "ull de peix", 50-200 mm...
...

ara, després de 42 anys, estic valorant de manera seriosa, un canvi de sistema fotogràfic; és aquesta, una decisió molt important i "costosa" a l'hora...
hi ha molts factors que cal valorar...
la decisió és important per que tot canvi implica un "cost", no tan sols econòmic, si no també "emocional"...

vet aquí el motiu de la meva llarga entrada d'avui...

"dubtes..."

dubtes... quasi be "existencials"

dimarts, 1 de novembre del 2011

"novembre..."


roca de les onze i racó dels boixets (Montsant , Tarragona)


ara sí, ara ja podem dir que som a la tardor de veritat, malgrat seguir gaudint de "bon" temps...
ja hem canviat l'hora, ens hem apropat una mica a l'hora solar, com si els sol i les estrelles tinguessin horari, convencionalismes humans...

avui és u de novembre; hem entrat de ple en la veritable tardor, aquella que ens dona dies ennuvolats, amb clarianes per les que treu el nas algun raig de sol il·luminant, com és el cas, les pedres del cingle de la serra Major del Montsant; o, si som afortunats, un auró solitari amb les fulles absolutament vermelles, o potser una cornera amb les fulles grogues tremoloses, abans que un cop de vent la deixi definitivament despullada...


cova de la Grallera i lo Corralot (Montsant, Tarragona)


novembre... 
temps per recloure's i posar al dia pensaments, per organitzar i planificar, per en definitiva, repassar els darrers "aprenentatges" i iniciar un "nou curs"... posar fil a l'agulla i endegar aquells projectes que fa temps esperen, com si haguessin de madurar...





dilluns, 31 d’octubre del 2011

"camins..."


petjades a la platja... (los Caños de Meca, Cadis)


petjades a la sorra com si marquessin el camí, prop de l'aigua, prop del mar...
petjades que segons com, semblen indecises, però amb una direcció clara...
les ombres que dibuixa la llum a la superfície de la sorra, provoca una certa sensació d'inestabilitat, un cert sentit de "desequilibri"... 
he intentat "jugar" amb possibles girs de la imatge, cercant una "horitzontalitat" que no trobo...
ufff! 
em venen al cap paral·lelismes entre la imatge i alguna de les seves múltiples interpretacions...


mentre he estat mirant i "elaborant" la imatge, he llegit una entrada al bloc d'un bon amic i millor fotògraf, en Francesc Muntada; en ella parla del canvi d'hora d'aquest cap de setmana, però per a mi l'important, ha estat el conjunt, i en especial un paràgraf: 
"...m’hauré de llevar una hora més d’hora que la setmana passada per ser dins l’amagatall per fotografiar voltors, per exemple; o per enganxar les primeres llums que retallen la Cadireta i la Roca Foradada de Montserrat contra el cel de l’hora violeta matinal..."
 i he recordat que fa temps, quasi be cinc anys, quan vaig decidir venir a viure a aquest indret del Priorat, tenia al cap una fita, una entre moltes, i que, per una o altra cosa, ha anat quedant posposada...


(continuarà...)



diumenge, 30 d’octubre del 2011

"temps de lleure..."

cúpula de la Maqsura protegint el Mihrab (Mesquita, Còrdova)

el curs acadèmic s'inicia amb la tardor a la vista, tot just l'estiu fa les darreres cuades...

personalment crec que és la millor època per gaudir d'un temps d'esbarjo o de vacances, de la mateixa manera que és una bona època per a viatjar i gaudir de llocs, on un parell de mesos abans es fa difícil ni tan sols bellugar-se...

mai m'han agradat les aglomeracions, ni les riades de gent amunt i avall...

la socialització dels viatges i l'accés als llocs més llunyans, o als més exòtics, però, sovint ens fa perdre de vista indrets que per "propers", ens semblen massa mundans...

enguany, per uns o altres motius, no he pogut assolir dues destinacions llargament desitjades, d'una banda la Índia i el Nepal... d'altra, Islàndia...
al sarró han quedat però, un viatge al Senegal*, i un llarg periple per terres hispanes, del que encara estic assaborint els records...


* veieu les entrades de finals d'agost i primers de setembre al bloc

dissabte, 29 d’octubre del 2011

"un altra cop..."

Pancratyum maritimum (cala del Monsul, cabo de Gata, Almeria)


per tercer cop he ensopegat amb aquesta bellíssima flor: el lliri de mar; en algun lloc l'anomenen també atzucena de mar...

be, cal que rectifiqui, i digui que una setmana més tard la tornaria a trobar en un altra indret més llunya, a la platja de los Caños de Meca, a la barra de sorra que uneix el "tómbolo" de cabo de Trafalgar amb terra ferma, i que constitueix un espai natural protegit...

rectifiquem doncs, i vaig a explicar la meva "història" amb aquesta flor tan especial i protegida; el primer cop que la vaig veure i fotografiar, va ser al setembre de 2008, a la costa sud de Creta, a l'indret anomenat Agios Pavlos; dos anys més tard, també al setembre, vaig veure-la al delta del Llobregat...

el lloc on era, les platges del cap de les Àgates, i la època eren adients, potser una mica tard, estem parlant de la primera setmana d'octubre; però les característiques especials d'aquest estiu i tardor, sense pluges i amb l'escalf del sol, era fàcil de tornar-me-les a ensopegar...

doncs vet aquí que en un racó de rocam basàltic, dues d'elles encara mantenien obertes les seues flors, la resta ja eren marcides... 

la natura (em) segueix mostrant les seves belleses, sols cal matenir els ulls oberts, i ser a l'agüait atent i expectant...