diumenge, 10 d’octubre del 2010

"foscor..."

fumeral a Oia (Santorini - Egeo)

segons la definició del diccionari, foscor és la mancança de llum...

aquest fumeral, ben be ens podria servir com a símil,
si no hi ha fum, és que no hi ha foc al seu si

potser sols serveix d'excusa per guarnir una teulada,
ens ho pot fer pensar que no s'hi veu sutge a les vores, ni tan sols al seu interior

però ens diu quelcom important,
la casa a la que pertany cuiden els detalls

cuidem els detalls, nosaltres?

costa arrenglerar lletres i paraules composant frases i oracions,
per finalment transmetre una idea

a mi em costa, malgrat voler expressar tot un garbuix de pensaments que venen al meu cap com les onades arriben a una platja, a vegades ho fan de manera suau i cadenciosa, d'altres amb ferotgia devastadora

escriure per abocar en uns rengles tot allò que bull dins meu... difícil!
algun cop he sabut mig fer-ho, d'altres, la major part de les vegades, sincerament: no en sé!

potser alguna de les meves fotografies ho expressen millor, un amic a escrit al peu d'una de les seves imatges capturades de tornada d'un "viatge" fotogràfic:

"al final del viatge, si hem entès quelcom, valorarem que el veritable sensor està en el nostre cor i no en la nostra càmera"

gràcies Manel per compartir aquesta frase amb nosaltres, una frase carregada de sentit, de molt més sentit del que es pot llegir a primer cop d'ull...

2 comentaris:

quizas_caiga_una_estrella ha dit...

Hola!

Acabo de llegir el comentari que em vas deixar.

Si que és cert que algun cop em tanco i no m'obro als altres, però a vegades de tant obrir-me i no rebre res a canvi, m'acabo cansant i em rendeixo i deixo d'esforçar-me. Tot i així, les amistats d'ara no seran per sempre perquè encara em queda molta vida per endavant.

El meu problema és que el que penso, i el que també sol pensar altre gent, no m'ho solo guardar i ho dic sense pèls a la llengua, no m'agrada falsejar ni la gent que ho és. I aquest món n'està ple de gent així... tot serà acostumar-s'hi, oi?

De nou, gràcies pel teu comentari i pel consell. El posaré en pràctica un altre cop a veure si em serveix ni que sigui per un any o uns mesos.

ric@rd ha dit...

gràcies per comentar, i ànims, sempre hem de mirar endavant amb els ulls i el cor d'un nen...
del nen que tots portem dins...
s@lut