la il·lusió "personificada" (cavalcada de Reis, anys 50) |
soroll de fons...
mirada perduda...
agafat a una ma ferma...
esperant...
quants de nosaltres no hem viscut moments com aquest?
i ara?
no ens està succeint quelcom de semblant?
segueix havent remor de fons: economia, precarietat, inseguretat...
seguim tenint l'esguard perdut: cerquem respostes...
aquí sí que no! ens manca una "ma" ferma...
o potser sí, potser si que la tenim, la ma ferma és tot aquell entrellat d'amics i família que ens "protegeix"...
esperem... seguim esperant!
ara potser ens cal quelcom més que una cavalcada de Reis...
be, en tot cas, us desitjo tota la il·lusió i la sort del mon, en aquest any tot just encetat...
que els "reis" nostres de cada dia ens guiïn a bon port, i ens facin arribar tot allò del que som mereixedors... i si és possible, tot bo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada