"Montserrat, un regal de Reis..."

panoràmica de Montserrat (parc natural de Montserrat, el Bruc) 

dissabte matí, amb dos bons amics, vàrem decidir anar a fer una excursió al massís de Montserrat

habituals del Montsant, per on hem fet moltes sortides junts, per a ells, era el primer cop que hi anaven, el que d'alguna  manera era un repte per a mi
els hi volia donar a conèixer indrets màgics, llocs feresctecs i recòndits de la muntanya, que tenen un fort component emocional...

faig un incís, d'entrada tinc una certa preocupació, el dia abans, Reis, em feia mal el genoll, una mena rossec que no em feia massa bona espina, però... una píndola al vespre, i una altra al matí, van fer un petit miracle... el massís hi va ajudar

deixem el cotxe a la zona de can Massana; finalment la decisió va ser anar a la regió d'Agulles, que és un dels sectors més representatius del massís, una zona de camins que es caragolen, pugen i baixen, s'emparren per canals i rodegen agulles, vorejant monòlits recorreguts per escaladors...

si mireu la panoràmica, aquesta regió ocupa el terç esquerra; el que va des de l'extrem més a l'oest, esquerra, fins la depressió que es pot veure força marcada, que és coll de Porc; s'hi pot veure un petit monòlit anomenat cor de Be


l'itinerari que vam recórrer, dic, va ser sortida per aquest extrem esquerra,per tota la vessant nord, pel d'arrere, i pujant fins el coll de Porc; aquí, el camí elegit va ser emparrar-nos pel camí equipat que passa per dalt de la carena, fins al coll del Portell estret o coll d'Agulles,on vam fer una petita aturada per reposar forces
ara, podíem anar tranquilament cap al refugi Vicenç Barbe, o pel contrari seguir la mateixa tònica que fins ara... i sí varem seguir acumulant metres de desnivell, seguint tot el "dent de serra" fins... 
abans però, sorpresa! un vell amic va reconèixer la meva veu i em va cridar, no m'ho podia creure! 


Benjamí, vaig respondre, no pot pas ser veritat que siguis tu, mira que hi ha dies i la muntanya es gran... 
fins a cert punt però, no és gens estrany, difícil potser si, però no estrany; en Benjamí és un habitual de la zona, hi va sovint a escalar, i hi du amics i clients, és instructor de la ECAM; des dels quinze anys que ens coneixem, ell va ser el meu primer company d'escalada, i ho vam ser molts anys, de fet, si ara vaig algun cop a escalar, poc sovint, hi vaig amb ell

el Martell en primer terme a l'esquerra, i diverses cordades escalant en diferents agulles

som  al peu de l'agulla dels Espeleòlegs, i tenim tot un regitzell d'escaladors, recorrent diferents vies d'escalada, per tot un seguit de monòlits: la Bola de la Partió, la Filigrana, les Bessones, el Dàtil, el Martell, el Senatxo...


després d'una estona de xarrar, ens acomiadem, ell se'n va a seguir escalant, i nosaltres a terminar el nostre circuit; ara toca anar baixant cap al coll de les Portelles, desgrimpar-lo i fer els darrers metres fins al coll de Guirló i altre cop a can Massana... 

muralla nord oest de la regió d'Agulles (coll de Guirló, PN de Montserrat)

abans però contemplo la immensa muralla nord d'agulles, amb una certa nostàlgia, que no pas melangia, i record de tants i tan bons moments compartits amb tants diversos companys i amics... 

d'esquerra a dreta, l'agulla del Lloro amb en Francesc i Paco en primer terme (regió d'Agulles, Montserrat)

gràcies Francesc, gràcies Paco, per haver-me deixat que us acompanyes, i a l'hora compartís amb vosaltres una nova jornada de muntanya