dissabte, 19 de maig del 2012

"pare..."

Chaenorbinum crassifolium, rupícola al refugi Ciríac Bonet (Siurana, serra de Prades)


cada any, tant bon punt arribem als volts del 12 de maig, sense pensar-hi, et fas més i més present...
ens vas deixar enguany n'ha fet 45...


quaranta cinc anys sense haver pogut gaudir de la teva presència, de les teves estimades, i per què no dir-ho, dels teus "calbots"...
vas patir el que no és dit, i ho vaig viure amb la "inconsciència" que donen catorze anys tot just acabats de fer...
no passa cap dia sense preguntar-me, per què?


sempre recordo que, quan tot just t'aixecaves per anar a treballar, et cridava que em duguessis un got d'aigua...
crinc, crinc, crinc... sentia que feia la cullereta dins del got, mentre remenaves la mica de sucre que hi havies afegit per endolcir-la, eren els "meus" minuts amb tu; desprès m'acoxaves i em feies un petó, a vegades ja ni sentia com tancaves la porta de casa, encara negra nit, per travessar Barcelona de punta a punta per anar a la fàbrica...
al migdia jo marxava a l'escola i tu encara no havies arribat, després de dinar te'n anaves al "teu" taller per fer una mica més de sou... em pregunto: tot plegat per què? 


als vespres, esgotat, sopavem i en acabar: "a fer nones que demà ja matines", era la teva cantarella...


han passat 45 anys, i si tanco els ulls, encara sento la cullereta remenant el sucre dins del got d'aigua...
era la "meva" estona amb el meu pare, aquesta estona sempre ha estat dins meu


no sé que hagués estat tot plegat si no ens haguessis deixat tan aviat, sols en tenies quaranta tres, i jo catorze...
quantes coses ens hem perdut, tu especialment; i jo, no cal dir-ho...


papa, t'estimo!



4 comentaris:

Esteve López ha dit...

Ostres, Ricard, sense comentaris.... bufff....

Anònim ha dit...

Ricard, molt bonic.
Emocionant.

Petons.

Carmen

ester ha dit...

Arriba fins a tocar la fibra sensible, sobretot si també has perdut el Pare de jove quan encara era d'hora per a ell. Molt bonic Ricard.

(per cert la planta rupícola és Chaenorbinum crassifolium)

Una abraçada
Carles

ric@rd ha dit...

gràcies a tots pels vostres comentaris...
ànims Esteva, aprofita encara
Carles, ja saps què es sent; i agraït per la teva aportació i possar peu a la flor que guarneix la entrada
s@lut a tots els que heu deixat comentari i als que heu llegit i entés el sentiment...