Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora amenaçada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora amenaçada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juny del 2011

"Iñaki's team" (vall de Tena i d'Ordesa)

"Iñaki's team" a Ordesa (foto: Jordi Garcia)

aquest és el grup amb el que darrerament surto a entorns de natura a fer fotografia...
no hi som tots, alguns per uns motius o altres no van poder assistir aquest darrer cap de setmana,
cap de setmana que va ser especial per molts motius...
d'entrada, per la companyia d'Iñaki Relanzon, sense ell segurament no existiriem,
la assistència a un curs que va impartir al febrer de 2010, va fer que coincidíssim en Manel, en Jordi G i jo mateix, en un taller de Fotonatura a Ordesa...
posteriorment, al maig del mateix any, i gràcies a un curs de fotografia de viatges, dut a terme en un entorn natural privilegiat, el Montseny; amb classes maratonianes de 3 i 4 hores, organitzat Eva, i amb Iñaki com a docent, va fer que la major part de nosaltres ens coneguèssim...
al setembre, vam tornar a coincidir a la Cerdanya; aquest cop, la escusa va ser un veritable taller de fotografia de natura: nocturna a Eina amb circumpolars incloses, excursió al llac de Malniu, pujada a prat d'Aguiló fotografiant el Cadí...
d'aquí en endavant, ens vam consolidar com a grup, i amb objectius diferents: delta de l'Ebre, cap de Creus, Montseny, la Mussara, Montsant, Matarranya... hem anat confegint un grup d'amics que compartim la afició a la fotografia i a la natura, i també i més important, neguits i riures
be, retornant al fil inicial, i a la vista d'aquesta fotografia de grup, en la que es pot copsar la felicitat general del moment, es pot dir que va ser deguda a molts motius...
el primer ja l'he dit, el "bos" és amb nosaltres, i això ens fa sentir "importants"
la segona, poder capturar fotogràficament parlant, exemplars de flora molt especials i rars, fins al punt que un d'ells, està permanenment vigilat per un grup de tècnics de natura
tot seguit cal destacar el fet de gaudir d'un entorn absolutament encissador: la vall de Tena amb el Midi d'Ossau a la seva capçalera, i el massís de los Infiernos de centinella...
l'endemà, a la vall d'Ordesa: tozal del Mallo, Gallinero... i excursió a les cascades que hi ha a poc més d'una hora de camí de la zona d'aparcament "la Pradera"
les cascades de Arripas, de la Cueva i del Estrecho, formen part, finalment, del nostre "viatge comú" i col·lectiu...
en un altre ordre de coses, i no menys important, no tant pel fet per ell mateix, va ser compartir tots junts una jornada de futbol com és la de lafinal de la "Chamions", on el Barça va fer una demostració d'allò que sap fer molt be: "ser fidel als propis principis", o com diu el seu darrer eslogan: "el valor de tenir valors"...
així doncs, no és gens estranya la felicitat general dels integrants de la sortida... i he volgut compartir-ho!

de tornada, al cap vullen nous reptes: paissatges de Pirineus, brama del Cérvol...

s@lut

nota:
drets d'esquerra a dreta: Ricard, Antonio, Iñaki
a terra en el mateix ordre: Montse, Jordi B, Jordi G, Dori, Claudi, Jessè, Manel, Nani, Júlia i Eva

diumenge, 13 de juny del 2010

"sabatetes de la mare de dèu"


cypripedium calceolus (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm


Fets que ara no venen al cas, o sí, m’han mantingut uns dies en sense publicar.
D’una banda, fer un canvi en el format de captura de les meves fotografies, abans en jpeg, i ara raw.
Haver-me d’implicar i habituar a processar jo mateix les meves imatges, amb la dedicació de temps que això implica.
I d’altra, familiriaritzar-me a una nova eina, el Mac,amb tot el que això implica; i encara sort, i això ajuda i molt, que el salt qualitatiu és m’és que evident i important, però no exent de riscos ni de “dolor”; tots els aprenentatges ho son de dolorosos; estan fent que juntament amb el dia a dia, on també hi ha canvis d’ubicuïtat personal, canvis d’entorn propi, d’espai d’acollida i recolliment... fan que el cap vagi per un lloc i, l’esclavatge del cos, per un altra.
Al que anàvem, fa dies que no publico, ni “exposo” cap de les meves fotografies, i ja comença a tocar, no tant per mostrar-ho, sinò per que d’alguna manera, quedi constància del meu dia a dia personal.No fa massa, vaig penjar en aquest bloc un document recuperat, on m’acomiadava del meu anterior lloc de treball; el vaig penjar fa pocs dies, però el vaig introduïr al lloc on li correspon en el temps. Ho vaig fer tant per la recuperació de la memòria, com per mantenir una certa continuïtat en el bloc.Recuperant el fil, fa dues setmanes vaig anar a la recerca d’una flor, orquídia, a un indret del Pirineu d’Osca.
És aquesta, una orquídia molt especial i en greu perill de desaparèixer, sols hi ha quatre indrets coneguts als Pirineus, tres a Osca, l’altra al Catllaràs, Barcelona.
La fan especial i única, tant la seva peculiar manera de reproduïr-se, el fet de ser l’indret més al sud d’Europa on es pot trobar, i finalment, i no per això menys important, la seva lentitut de creixement; si voleu documentar-vos, us deixo unes adreces al peu de l’escrit.
Doncs be, aquesta flor és la que ilustra aquesta entrada; dir-vos que segurament no he aconseguit mostrar absolutament la seva bellesa, però a mi em va embadalir, i en dono fe que no vaig ser l’únic; en els dos dies que vaig ser per aquells indrets, vaig poder copsar l’imant que te vers les persones, fins al punt d’haver-la de protegir.
En aquesta manteixa escapada vers la recerca de la “cypripedium calceolus”, vaig ser en llocs on no fa pas massa m’hi movia de manera habitual, escenaris d’alta muntanya, indrets “màgics” i altívols; Midi d’Ossau, Balaitus, Gran Facha, Infiernos... Vaig sentir enyor, alegria i a l’hora ràbia.
Enyor del molt que he fet i gaudit per aquests Pirineus nostres tan estimats; alegria pel temps que la vida m’ha donat per poder-ne gaudir en companyia de bons amics; i... ràbia, ràbia per no poder-ne seguir gaudint de dalt estant, i ensenyar als més petits, allò que m’ha fet tant i tant feliç.
Prou per avui, un altra dia continuarà.