"fantasmes..."



formacions fantasmagòriques, coves de Nerja (Motril, Màlaga)


formacions de milions danys, esperant ser descobertes per mostrar-se...
sota terra, amagades, resten centenars, milers... de llocs com el que podem observar a la imatge
no sabrem mai la quantitat d'aquestes coves i avencs, que resten prop nostre, i que sense saber-ho nosaltres, amaguen tresors visuals...
de tant en tant, la casualitat, o l'afany "aventurer", posen al nostre abast aquest llocs; com és el cas de la imatge
ara fa cinquanta dos anys, cinc marrecs del poble proper de Maro, s'hi van acostar a agafar rat penats i s'hi van anar endinsant... 
la gent no se'ls creia, fins que un mestre, cansat de sentir-los-hi dir, s'hi va endinsar i va confirmar la troballa, d'aquí en endavant tot va ser un reguitzell de "personatges" sortint a les notícies de l'època

"ferèstec..."



fulles modificades d'Opuntia ficus-indica (los Caños de Meca, Cadis)


malgrat que no ho sembli, aquestes "punxes" son fulles modificades, que han evolucionat per protegir-se de la evapo-transpiració excessiva...
"misteris" de la natura!
allò que ens sembla "agressiu", possiblement sigui una forma d'auto protecció davant de les agressions del medi extern, en entorns hostils... potser també sigui bo mantenir a distància, allò que ens pot fer mal
malgrat tot, el conjunt i la forma d'evolució de les fulles de la figuera de moro, no deixen de ser "bells", i la realitat és que la seva adaptació funciona, no perden aigua i tampoc s'hi deixen acostar...
de lluny poden desmotivar la aproximació de qualsevol, però si ens hi acostem i contemplem amb cura, podem observar molts detalls que ens deixaran bocabadats...

"finalment..."



safrà de muntanya* (Irati, Nafarroa)


curiosament, és en el mon de la aproximació, allà on el detall petit és més important, on millor i més bons resultat em dona la meva actual Olympus €-3 aparellada a un objectiu Zuiko de 50 mm "macro" que te una "lluminositat" de f: 2,0

...
seguint el fil d'ahir i per anar tancant el tema, unes anotacions finals...


Nikon, objecte de desig, quasi be sempre associada amb fotògrafs de natura i reporters de guerra...
Canon, "fotocopiadores" que fan fotos, associades a fotògrafs esportius i de societat...

quan el mon fotogràfic era "analògic", ¿algú recorda els rodets amb les sals de plata foto sensibles? els revelats, els positivats, les còpies en paper...
repeteixo, quan la fotografia era analògica, Nikon era una mena de buc insígnia, i Canon anava una passa endarrere... 
quan la fotografia es va fer "digital", Nikon va fer algunes "pífies" importants, i la cosa es va equilibrar, Canon va arribar a ser "number one"; ara la cosa està parella...


així doncs la decisió final no deixa de ser anecdòtica, o no! però en tot cas va lligada de manera important a les òptiques i la resta d'accessoris que haurem d'utilitzar; i ara sí!
ara sí que cal afinar, i molt!

"cor" versus "cervell"...
vet aquí el dilema! o potser no...
la darrera elecció que vaig fer amb el "cervell", em va durar 18 anys... i va fer més de 400.000 km amb mi, ara en te quasi be 500.000 km, i segueix funcionant...
i el seu successor és de la mateixa marca...

per anar acabant el tema... 
"finalment el cap composa allò que la ment veu amb els ulls que el vidre de les emocions filtren..."
"... i el dit prem el botó que obre la finestra que impressiona el sensor del giny"

si hem estat afortunats, el resultat es farà mirar... 
l'estri sols serà el mitjà, es digui com es digui...


* Colchicum  autumnale


nota: finalment donar-els-hi  les gràcies al Pere Soler i al Jordi Bru per la seva ajuda i consell, sempre sense afany de proselitisme... la elecció ha estat una Canon EOS 5D Mark II

"a voltes amb els dubtes..."

"l'individu ha lluitat sempre per no ser engolit per la tribu; qui ho intenta, les més de les vegades romandrà sol, i sovint espantat; però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix"

Friederich W Nietzsche



bolet de "soca" (Irati, Iruña)


arran d'una consulta relacionada amb un arxiu fotogràfic, abans en dèiem negatiu, i que no te res a veure amb el que encapçala aquest escrit, un bon amic em va donar una "classe magistral" amb tot un seguit de consells, i em va fer guaitar uns quants blogs de diferents fotògrafs, abans de prendre una decisió important fotogràficament parlant
després seguiré aquest fil...

com deia, he estat voltant per diversos blocs a la cerca d'informació, en un d'ells, l'autor és en Gorka Lopez, vaig ensopegar amb aquesta entrada: "la libreta", a l'entrada del 28 d'octubre d'enguany; de la seva lectura en vaig quedar entre d'altres coses, amb un parell de cites que tenen relació amb el que estic cercant, i que no tenen menyspreu, em permeto repetir-les aquí:- "el 99% de les òptiques son millors que el 99% dels fotògrafs"
- "existeixen dos tipus de fotògrafs de paisatge: els que utilitzen el trespeus, i els  que hauríem de fer-ho"
...

tot el que he escrit més amunt, te a veure amb la meva anterior entrada al bloc, i que des de fa quasi be un any m'està fent ballar el cap; algú em podrà dir que no tinc altra cosa a fer, i potser te raó... no ho crec, però en tot cas, a mi em fa rumiar molt, entre d'altres coses, per que la fotografia, després de la muntanya, és la meva gran passió; i amb la edat, ha passat de ser la segona, a ser la primera i principal alegria...

anem per feina! com deia, he estat un fidel usuari del fabricant de càmeres Olympus i les seves afamades òptiques Zuiko, des de fa 40 anys...
actualment els resultats que obtinc, crec sincerament que estan per sota de les meves capacitats fotogràfiques, i d'allò que espero obtenir quan realitzo una fotografia; alguns dels companys de sortides fotogràfiques també ho creuen; tot i així, m'he anat resistint a fer el canvi per molts motius, uns diguem-ne que sentimentals, d'altres per dubte o por a la errada en la elecció, i finalment del tipus econòmic...

un cop presa la decisió, cal definir el camí a prendre; a nivell amateur avançat, en fotografia hi ha "dos" camins a triar; i dic "dos" amb certa recança, crec que caldria afegir-hi un tercer i potser fins hi tot un quart... però no vull entrar, ja diré el perquè

arribats aquí, cal prendre una decisió "definitiva"... i és aquí on me'n adono del que poden canviar les coses en un moment determinat, quan els arguments que reps són "lúcids" i "neutrals", tot i venir de persones implicades en una de les opcions, gràcies Pere, gràcies Jordi...

la primera elecció seria la marca... o potser hauria de ser la segona, fem una aturada "tècnica"...
per ordre "alfabètic": primer aniria Canon, segon seria Nikon i en tercer lloc Sony...
un cop aquí, cal triar mida de sensor; és aquesta una elecció important, doncs un cop feta aquesta elecció hi va lligada la de les òptiques...
vull recordar pels menys entesos, que no és el mateix per a una òptica, cobrir la diagonal d'un sensor de 26,7 mm del APS-C de la Canon EOS D7; o els 28,4 mm del format equivalent de la Nikon D300s... això vol dir que la òptica, ha de fer aquesta mida, com a mínim, de diàmetre de llentilla interna; o que els més de 43 mm de diagonal del format anomenat "full frame", que usen tant la Nikon D700 actualment descatalogada, i a la espera de la nova "D800" que ha endarrerit la seva aparició degut als problemes relacionats amb el terratrèmol i posterior tsunami del Japó; o de la EOS 5D Mark II de Canon... ara caldria afegir aquí la "alpha"-900 de Sony, però malgrat que li reconec el seu gran valor fotogràfic, i saber que el cor del sistema és el sensor propi que, val a dir li ven a Nikon; i que les òptiques son totes Karl Zeiss o les d'origen Minolta, és per a mi mirar cap a un "sistema" minoritari... i ja hi he estat en un durant quaranta anys!

no hi han diferències "absolutes" en el còmput global de cada sistema; be, potser sí que n'hi ha algunes de diferències, i aquestes són les que marquen la diferència si em permeteu repetir-me; finalment s'aconsegueixen resultats semblants per camins paral·lels...

cal decidir, format "petit", l'anomenat APS-C, opció més "barata", o format "gran" dit també "full frame" o de quadre complert, una opció més cara... aquesta ha estat la finalment la opció escollida; i ara tornem al començament, Nikon? o Canon?

...

(continuarà)

"dubtes..."



flor de Cynara cardunculus (Cerdanya, Pirineus)


març de 1969...
el meu "segon pare" com a mi m'agrada dir en referir-me al Joan, em diu que esculli el meu regal d'aniversari...
ell sap que el que més desitjo és una càmera de fotografiar reflex, i jo sé que tampoc es tracta de "llençar" la casa per la finestra...
realitzo una prospecció de la realitat fotogràfica d'aquella època; les càmeres reflex que dominaven el mercat eren:
Nikon "F", i Asahi Pentax "Spotmatic", però tot just acabava de sortir al mercat una meravella anomenada Olympus Pen FT...
la Nikon la vaig desestimar, malgrat ser la meva primera opció, pel seu "preu"; crec recordar que rondava les 45000'- pts de la època...
la Asahi Pentax, malgrat ser més assequible, unes 24000'- pts, la considerava "cara" comparant-la amb la Olympus
la petita reflex de la casa Olympus, era revolucionària en quasi be totes les seves especificacions; com a valor afegit dir que sols costava 17000'- pts, i era la més petita de totes elles, una característica molt important si tenim present que la volia dur amb mi a escalar i a fer alta muntanya...
una característica "important" que vaig sospesar, va ser que els negatius que treia eren de 1/2 format, vol dir que tenint present el cost de les diapositives, que duien el revelat inclòs, en feia el doble pel mateix preu; d'un rodet de 24 imatges en treia 48/50 i d'un de 36 podia arribar a visionar 74-75 imatges!
...
des d'aquella època, han anat passant per les meves mans, una Olympus OM-1n al 1979...
anys més tard, en concret, des de 1994 fins el 2003, vaig estar usant una Olympus AF-10...
al març del 2003 i fins el 2006, a la espera de que els preus i les prestacions de les càmeres digitals estiguessin més a l'abast, vaig adquirir, d'ocasió, una Olympus iS-1000 amb la que vaig fer més fotografies que el seu primer propietari...
...
març de 2006, han passat 37 anys, i Olympus treu al mercat una petita reflex digital relativament "assequible", la €-500 que surt al mercat amb un kit de dues òptiques Zuiko 14-45 mm + 40-150 mm, per 800 €...
...
passen tres anys, som al 2009; es donen les condicions per ampliar i "millorar" el meu equip...
poc a poc vaig adquirint primer el nou cos de càmera de gama "professional": €-3
tot seguit, òptiques de la gama "pro": 50 mm "macro", 8 mm "ull de peix", 50-200 mm...
...

ara, després de 42 anys, estic valorant de manera seriosa, un canvi de sistema fotogràfic; és aquesta, una decisió molt important i "costosa" a l'hora...
hi ha molts factors que cal valorar...
la decisió és important per que tot canvi implica un "cost", no tan sols econòmic, si no també "emocional"...

vet aquí el motiu de la meva llarga entrada d'avui...

"dubtes..."

dubtes... quasi be "existencials"

"novembre..."



roca de les onze i racó dels boixets (Montsant , Tarragona)



ara sí, ara ja podem dir que som a la tardor de veritat, malgrat seguir gaudint de "bon" temps...
ja hem canviat l'hora, ens hem apropat una mica a l'hora solar, com si els sol i les estrelles tinguessin horari, convencionalismes humans...

avui és u de novembre; hem entrat de ple en la veritable tardor, aquella que ens dona dies ennuvolats, amb clarianes per les que treu el nas algun raig de sol il·luminant, com és el cas, les pedres del cingle de la serra Major del Montsant; o, si som afortunats, un auró solitari amb les fulles absolutament vermelles, o potser una cornera amb les fulles grogues tremoloses, abans que un cop de vent la deixi definitivament despullada...



cova de la Grallera i lo Corralot (Montsant, Tarragona)



novembre... 
temps per recloure's i posar al dia pensaments, per organitzar i planificar, per en definitiva, repassar els darrers "aprenentatges" i iniciar un "nou curs"... posar fil a l'agulla i endegar aquells projectes que fa temps esperen, com si haguessin de madurar...