"instants perduts..."

castell de focs, paradigma de l'efímer (14 de juillet, Paris)

ara fa un mes, en el marc de MontPhoto, més concretament en la mastrerclass que va donar el mestre Manel Soria, va dir entre moltes altres coses una frase que no per no sabuda deixa de ser "lapidària": "Cada instant es preciós i irrepetible"

fa uns dies que em volta pel cap prendre una imatge "diària", una sola imatge per penjar al bloc, sempre hi ha un moment especial que es pot considerar digne de ser congelat, fotogràficament parlant...
 
a tomb del que estic parlant, us vull comentar dues situacions que m'han succeït en pocs dies...

diumenge u de gener, al matí, assegut en un banc d'un carrer d'una població de l'Alt Penedès, vaig veure un avi assegut amb les cames estirades, amb un caliquenyo a la boca i el cap cobert per una gorra de pana, amb un posat que em demanava a crits "fes-me una foto", i al cap em voltava una mena de títol: veure-les a venir... no la vaig fer, i es va perdre per sempre, però al cap la tinc ben gravada
 
aquest matí, d'hora; anant per una carretera del Priorat, en una raconada he vist una petita columna de fum; els arbres i els matolls tenien una lleugera capa de gebre, que el minso sol començava a fondre, la qual cosa conferia al paisatge un ambient força especial; al darrera de la petita foguera on fumejaven més que cremaven, uns branquillons fruit d'una poda lleugera, hi havia el pagès, dret, mig envolcallat pel fum i les bromes, ben abrigat, amb boina... un altre instant fugisser perdut per sempre, però gravat al meu cap
 
no tinc perdó! el més greu, i el que més em remou, és que en ambdós casos duia la càmera a sobre calçada amb un tele objectiu de 100 mm suficient per capturar l'instant; ambdós han estat uns "instants perduts"
 
he volgut incloure aquest petit relat, tan sols per deixar-ne constància, com una mena de penitència al meu "pecat" d'omisió fotogràfica, una mena de mea culpa pública
 
espero que d'ara en endavant sigui capaç d'aturar-me; en ambdós casos, tot i anar conduint, podia haver aturat el vehicle; i deixar aturat aquells instants màgics, aquells que sovint ens passen pel davant però que és un vist-i-no-vist...




nota: per aquella època, juliol de 2008, la meva càmera era una Olympus €-500 amb un Zuiko D 14-45 mm f:3,5-5,6 de kit; aquesta foto és feta amb aquest conjunt

"Montserrat, un regal de Reis..."

panoràmica de Montserrat (parc natural de Montserrat, el Bruc) 

dissabte matí, amb dos bons amics, vàrem decidir anar a fer una excursió al massís de Montserrat

habituals del Montsant, per on hem fet moltes sortides junts, per a ells, era el primer cop que hi anaven, el que d'alguna  manera era un repte per a mi
els hi volia donar a conèixer indrets màgics, llocs feresctecs i recòndits de la muntanya, que tenen un fort component emocional...

faig un incís, d'entrada tinc una certa preocupació, el dia abans, Reis, em feia mal el genoll, una mena rossec que no em feia massa bona espina, però... una píndola al vespre, i una altra al matí, van fer un petit miracle... el massís hi va ajudar

deixem el cotxe a la zona de can Massana; finalment la decisió va ser anar a la regió d'Agulles, que és un dels sectors més representatius del massís, una zona de camins que es caragolen, pugen i baixen, s'emparren per canals i rodegen agulles, vorejant monòlits recorreguts per escaladors...

si mireu la panoràmica, aquesta regió ocupa el terç esquerra; el que va des de l'extrem més a l'oest, esquerra, fins la depressió que es pot veure força marcada, que és coll de Porc; s'hi pot veure un petit monòlit anomenat cor de Be


l'itinerari que vam recórrer, dic, va ser sortida per aquest extrem esquerra,per tota la vessant nord, pel d'arrere, i pujant fins el coll de Porc; aquí, el camí elegit va ser emparrar-nos pel camí equipat que passa per dalt de la carena, fins al coll del Portell estret o coll d'Agulles,on vam fer una petita aturada per reposar forces
ara, podíem anar tranquilament cap al refugi Vicenç Barbe, o pel contrari seguir la mateixa tònica que fins ara... i sí varem seguir acumulant metres de desnivell, seguint tot el "dent de serra" fins... 
abans però, sorpresa! un vell amic va reconèixer la meva veu i em va cridar, no m'ho podia creure! 


Benjamí, vaig respondre, no pot pas ser veritat que siguis tu, mira que hi ha dies i la muntanya es gran... 
fins a cert punt però, no és gens estrany, difícil potser si, però no estrany; en Benjamí és un habitual de la zona, hi va sovint a escalar, i hi du amics i clients, és instructor de la ECAM; des dels quinze anys que ens coneixem, ell va ser el meu primer company d'escalada, i ho vam ser molts anys, de fet, si ara vaig algun cop a escalar, poc sovint, hi vaig amb ell

el Martell en primer terme a l'esquerra, i diverses cordades escalant en diferents agulles

som  al peu de l'agulla dels Espeleòlegs, i tenim tot un regitzell d'escaladors, recorrent diferents vies d'escalada, per tot un seguit de monòlits: la Bola de la Partió, la Filigrana, les Bessones, el Dàtil, el Martell, el Senatxo...


després d'una estona de xarrar, ens acomiadem, ell se'n va a seguir escalant, i nosaltres a terminar el nostre circuit; ara toca anar baixant cap al coll de les Portelles, desgrimpar-lo i fer els darrers metres fins al coll de Guirló i altre cop a can Massana... 

muralla nord oest de la regió d'Agulles (coll de Guirló, PN de Montserrat)

abans però contemplo la immensa muralla nord d'agulles, amb una certa nostàlgia, que no pas melangia, i record de tants i tan bons moments compartits amb tants diversos companys i amics... 

d'esquerra a dreta, l'agulla del Lloro amb en Francesc i Paco en primer terme (regió d'Agulles, Montserrat)

gràcies Francesc, gràcies Paco, per haver-me deixat que us acompanyes, i a l'hora compartís amb vosaltres una nova jornada de muntanya

"collita d'avui..."

"sunrise" al delta de l'Ebre (port del Fangar, Spain)

flamencs (badia dels Alfacs, Spain) 

"vola, vola que t'atrapo" (badia dels Alfacs, Spain)

martinet blanc (Riet Vell, Spain)

mosquiter comú (Riet Vell, Spain) 

narcisos (Riet Vell, Spain)

aquest matí finalment he pogut gaudir, força, de la nova càmera
he pogut "potinejar" alguns paràmetres...
m'han deixat tastar algunes òptiques...
m'han sorprés, no per no esperades, les bondats d'aquest giny...
nitidesa i rang dinàmic* molt especialment, abans en deiem latitut d'exposició...
he aconseguit els meus primers negatius, "decents", d'aus en vol...
ara em cal aplicar-me, tinc feina per davant...


us deixo aquest tast, una petita tria amb diferents motius: una sortida de sol, ocells, flors
sols una mostra, gaudiu-ne!
jo ho he fet mentre les feia, i ara triant-les








* pels que esteu interesats en el que vol dir això del "rang dinàmic", us en recomano la lectura de la entrada que hi ha a la wikipèdia, és molt entenedor

"màgia..."

la il·lusió "personificada" (cavalcada de Reis, anys 50)

soroll de fons...
mirada perduda...
agafat a una ma ferma...
esperant...


quants de nosaltres no hem viscut moments com aquest?
i ara?
no ens està succeint quelcom de semblant?


segueix havent remor de fons: economia, precarietat, inseguretat...
seguim tenint l'esguard perdut: cerquem respostes...
aquí sí que no! ens manca una "ma" ferma...
o potser sí, potser si que la tenim, la ma ferma és tot aquell entrellat d'amics i família que ens "protegeix"...
esperem... seguim esperant! 
ara potser ens cal quelcom més que una cavalcada de Reis...


be, en tot cas, us desitjo tota la il·lusió i la sort del mon, en aquest any tot just encetat...
que els "reis" nostres de cada dia ens guiïn a bon port, i ens facin arribar tot allò del que som mereixedors... i si és possible, tot bo!

"avui..."

núvols i albada (Siurana, Priorat)

ahir vespre vaig decidir que aquest matí aniria a fer fotos de l'alba...
dubtes entre dur la meva estimada i coneguda €-3, o la flamant i encara per conèixer 5D Mk II...
finalment he cregut adient per molts motius, dur 5D
alguns pensareu que no te massa sentit aquests dubtes, d'altres potser, que qualsevol estri que faci fotos n'hi ha prou, i potser un altre grup direu: uf! 2/4 de 7 del matí... mitja volta i segueixo dormint
finalment he deixat els llençols buits i he pres la càmera, per dirigir-me al lloc que havia pensat, el cap diu altres coses, i al darrer moment he fet un canvi de destinació, error! 
des de dalt de Siurana no es te el mateix marc, ni la mateixa visió, que des de la Mussara, que és el lloc que havia triat de bon començament
tot plegat m'ha servit per anar fent cabòries:
m'he adonat que havia de ser al lloc uns vint minuta més aviat...
he pogut confirmar que em cal un objectiu de visió més ampla, un 24 mm com a mínim...
també he pogut adonar-me'n de les bondats de la 5D, que d'altra banda ja sabia, en referència al rang dinàmic, i a com suporta les altes sensibilitats...
finalment, i a la vista dels resultats, si fa molt de vent, fins hi tot amb trespeus, les fotos surten mogudes... 
i per molt que usis el temporitzador, és millor el cable disparador, sense oblidar-me de bloquejar el mirall... 
(gràcies Pere, mai més me n'oblidaré...)


fent una mica de balanç, em queda molt camí per recórrer, he de fer un intensiu per "conèixer" a fons la nova companya, i les seva indiosincràcia i particularitats
i finalment, em cal sortir de manera més habitual, com un compromís personal d'aprenentatge, fins a saber on és cada cosa...

"2012..."

penyasegat "penjat" (Tamarit, Tarragona)

un any ja!
tic, tac, tic, tac...


vull donar la benvinguda al 2012, 
amb una foto que vaig fer tot just fa un any...
després d'un cap d'any compartit amb un grup d'amics,
avui, imagino que en un moment o altre, tots ho hem recordat...


un any ple de vivències, bones, millors i no tant,
de sortides...
Matarranya, vall de Tena, Ordesa, Arbolí, delta de l'Ebre, la Mussara...
i de viatges...
Islàndia, Farkland, Senegal, Kenia, Marroc...


darrerament, les fites assolides han produït una mena de "somnolència",
caldrà agafar el ventall per revifar les brases del grup,
i reprendre el ritme,
hi ha pendent un bon "llegat" que cal fer arribar a bon port...
recordeu-ho!


així doncs, prepareu-vos per noves fites:
Beseit, Aigües Tortes, Ordesa, Formigal, delta de l'Ebre, cap de Creus...
i algun viatge... 
si les conjuncions astrals ens son favorables


anem doncs fent la carta als Reis de l'Orient, a veure si mostren la seva magnanimitat, 
i ens obsequien amb un any, si més no igual en lo bo, 
que el que acabem de deixar endarrere..




Bon Any 2012 a tothom!!!