diumenge,
records,
temps passat,
muntanya,
enyorança?
el temps s'escola,
el rellotge avança,
però la ment
segueix viva,
i recorda...
els anys deixen emprempta,
el cos imposa limitacions,
el cap recorda els fets,
el seny demana, prudència?
merda! jo estimo la muntanya
i l'enyoro,
pujar-hi,
dormir-hi,
gaudir-hi,
omplir-me de la seva energia...
tic,
tac,
tic,
tac,
temps...
2 comentaris:
sols cal anar-hi una mica mes a poc a poc. Fer moltes fotografies per endur-te'n trossets amb tu, no fos cas que oblidessis.
Gràcies Lidia,
sí, sempre faig fotografies dels llocs on vaig... serveixen per gaudir un altre cop allò que he vist i com tu dius, per si algun cop la memòria ens deixa.
s@lut
Publica un comentari a l'entrada