divendres, 8 de gener del 2010
"veure-les venir..."
aquesta olivera mig solitària, suporta estoicament,
el pes feixuc de la neu que li ha caigut a sobre,
els peus balbs de fred, amagats a sota terra,
les rames que encara tenen fruit,
suporten el pes de la neu,
neu que serà saó,
la saó que ha de venir...
aquesta olivera, de la mateixa manera que els humans,
suporta de forma pacient allò què,
sovint, ens aclapara i ens oprimeix,
sense albirar la "llum" que hi ha més amunt,
sense saber si, en algun moment,
deixarem d'aguantar aquest pes que ens ofega,
si podrem per fi, alliberar-nos de la càrrega...
sols cal deixar córrer les manetes del rellotge...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada