Aquesta imatge em du molts records i li tinc un especial "afecte"; tots nosaltres, "captors" de la llum, tenim sempre alguna imatge d'aquestes.
Curiosament havia "perdut" el seu rastre, i furgant pels arxius, me l'he trobat de sobte; la vaig utilitzar com a Nadala el mateix any (2005), i s'hi podia llegir:
"arriba un moment a la nostra existència,
que la contemplació de la bellesa que ens envolta,
és una forma extrema de gaudir de la vida"
...
ara com ara, segueixo pensant de la mateixa manera.
que la contemplació de la bellesa que ens envolta,
és una forma extrema de gaudir de la vida"
...
ara com ara, segueixo pensant de la mateixa manera.
2 comentaris:
M'agrada el clarinet i peso que pot ser un petit homenatge a tots els músics que es guanyan la vida de vila en vila i de mercat en mercat, tocant allò que la vida els ha robat. Tens una filosofia i unes imatges fantàstiques. Gràcies. Et seguirè.
Hola ricard de nou, gracies pels teus comentaris al meu blog. Si, l'ànec es banya a l'estany de Puigcerdà. (Molt observador) i per altre banda veig que compartim el gust per les vinyes, els seus canvis de colors, ja que coneixes be la zona. Tinc moltes vinculacions amb Sant Sadurni i amb tot el Penedès i tant a la primavera com la tardor es fantàstic sortir amb la càmara i captar els seus contrastos. Es una zona privilegiada. Record's.
Publica un comentari a l'entrada