fem un joc? / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm
mirades que ens distreuen,
que ens alliberen dels grillons,
que ens deixen volar més lluny...
...
Fa pocs dies algú em va recordar el poema d'en Kavafis excelentment musicat pel nostre estimat Lluís Llach.
El record i la seva lectura, dona altres perspectives i horitzons al dia a dia.
Gràcies
...
La sol·lució:
que ens alliberen dels grillons,
que ens deixen volar més lluny...
...
més lluny, hem d'anar més lluny,...
més lluny de l'avui que ara ens encadena.
I quan serem deslliurats
tornem a començar amb nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creiem que ja arribem, sapiguem trobar noves sendes.
Fa pocs dies algú em va recordar el poema d'en Kavafis excelentment musicat pel nostre estimat Lluís Llach.
El record i la seva lectura, dona altres perspectives i horitzons al dia a dia.
Gràcies
...
La sol·lució:
bombolles d'existència, immobilitzades per l'aigua congelada en la cerca del seu camí...el temps les farà lliures...llibertat per la existència i pèr l'aigua, a la recerca del seu destí...caldria que n'aprenguéssim una mica tots, de l'exemple de la natura...
---
tret de la versió poètica...
la "crua" realitat és: el regalim d'aigua per sobre d'una pedra, que s'ha anat glaçant i ha inclòs al seu si bombolles d'aire.
fotografia realitzada a ma alçada, estil macro, sense flaix, al camí de pujada a Restanca, vall d'Aran
la "crua" realitat és: el regalim d'aigua per sobre d'una pedra, que s'ha anat glaçant i ha inclòs al seu si bombolles d'aire.
fotografia realitzada a ma alçada, estil macro, sense flaix, al camí de pujada a Restanca, vall d'Aran
s@lut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada