divendres, 16 d’abril del 2010
"els pilars de la terra"
contemplant aquests pilars, i les voltes que suporten, hom no deixa d'imaginar-se com s'ho feien els mestres constructors, amb les seves rudimentàries eines, per no parlar dels "paletes" i resta d'obrers amb els seus no menys rústics estris, per aconseguir elevar-los ben amunt i ben esvelts, sense que desplomessin, bombessin, o altres vicis d'una mala "obra"
sols puc pensar que en allò que en diem: estimem el que fem i deixem la nostra empremta de "perfecció" per que sigui admirada per els que han de venir
sovint, contemplant aquestes obres, o altres com les piràmides egípcies o maies, muralla xinesa, temples indis o del sud-est asiàtic, entre d'altres; sovint dic, penso: algunes de les nostres obres actuals, fetes amb formigó, amb grues i gats hidràulics, amb vidre i més vidre enganxat amb silicona, amb l'ajut de sofisticats programaris que realitzen milions de càlculs matemàtics i dissenys automatitzats, en el que el "mestre arquitecte" a prou feines a de fer gaire més que pitjar quatre tecles d'un giny, per que un altre giny comenci a escopir fulls i més fulls de dibuixos i càlculs, de toleràncies i de mides estandaritzades per "estalviar" en el conjunt de l'obra, que difícilment es diferenciarà d'una altra cosina germana...
em pregunto: d'ací mil, dos mil, tres mil, cinc mil anys, encara restaran dempeus?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada