Polygala calcarea
Orchys olbiensis
Orchys olbiensis
Ophrys passionis
Ophrys lupercalis
aquest matí, he estat als mateixos llocs on vaig ser diumenge,
l'ànim res a veure,
hi havia quelcom diferent,
potser el sol, el silenci,
els ocells...
potser l'amor propi ferit,
o potser la sensació de no saber si havia perdut la capacitat d'embadalir-me davant aquestes petites grans meravelles de la naturalesa...
he cercat pels mateixos llocs,
he trobat quasi be els mateixos exemplars,
n'he trobat algun de diferent...
al final,
el joc de bateries de la meva càmera ha dit:
fins aquí!
gràcies, sols puc dir aquests dos mots:
sóc afortunat!
2 comentaris:
La penúltima flor amb aquest color vermell sang tant contrastat és molt bonica i la foto tècnicament també és la que més m'agrada.
Ja estàs d'humor, ja, buscant i rebuscant... però com que ho fas de grat...
Salut.
doncs sí, m'agraden molt aquestes petitones, la seva diversitat, el color, les formes, les estructures...
les estratègies per aconseguir que un bitxo acudeixi a polinitzar-les de les maneres més increíbles...
fins al punt que en el cas de la que tu dius "ophrys passionis", que t'agrada; si el borinot "fecundador" ha d'escollir entre la flor o l'abella, algun cop ha anat a la flor...
sí! ja sé! "borinot" havia de ser, jejejejeje
gràcies per comentar
;-)
Publica un comentari a l'entrada