"camins..."

via ferrata "teresina" (St. Jeroni, Montserrat)

camins...

camins que ens duen a fites "conegudes",

per recorreguts "incerts",

en sabem de les dificultats,

però no si serem capaços de vèncer-les...

a cops ens hi trobem en un d'aquests,

d'altres ens hi endinsem per voluntat pròpia, o,

empesos per les circumstàncies que ens envolten...

molts cops però, si haguéssim tingut la "habilitat" d'observar la situació des de certa distància,potser hauríem estat capaços d'actuar i decidir de manera menys esvieixada, més objectiva i meditada, però un cop feta la decisió, hi ha el que hi ha, i no es pot tornar endarrere...

sols cercar una solució, o una sortida, digna i "poc" traumàtica; empresa àrdua, que esmerça força recursos, especialment emocionals...

a la meva vida de muntanyenc, m'hi he trobat en situacions difícils; moments de recórrer espais ignots, de cercar camins poc transitats, en condicions poc favorables; aquests, però, quasi be sempre son els que m'han donat més alegries, dels que guardo més bons records, i potser més satisfaccions; les dificultats i l'assoliment de les fites menys conegudes, o amb més esforç, han estat així de manera proporcional ...

rellegint l'escrit, trobo a faltar un final...

hi ha fi? o, potser és la mateixa existència la que ens marca els límits?

penso molts cops que, potser és fàcil dir: fins aquí!

però...

---

mentre estic escrivint això, recordo de manera molt especial una d'elles; va ser de tornada del refugi d'Amitges al parc nacional de sant Maurici i Aigües Tortes; repassant les meves notes, puc afegir que era el 14 de febrer de l'any 2005...

us en contaré la història en una propera entrada...

foto realitzada pel meu bon amic Gil@

a la foto: Amàlia i jo mateix