dimarts, 17 d’abril del 2012

"excuses..."


flor de jonça* "Aphyllantes monspeliensis" (st Joan del Codolar, PN de la Serra de Montsant)

sempre tenim excuses, o ens les creem molt sovint per tal de no enfrontar-nos a les nostres pròpies limitacions o incapacitats, i fins hi tot, certes dosi d'imperícia, fan que recorrem a elles...

aquesta entrada ve a tomb del que fa temps em produeix una mena de rau-rau o neguit interior, i vull aprofitar aquest espai per expressar-ho obertament
sé, i n'estic segur, que cada u de nosaltres tenim els nostres límits "naturals", aquests límits vénen marcats pel que duem dins nostre, allò que en denominem gens, que d'alguna manera expressen les nostres aptituds
certament aquestes aptituds, poden, amb l'aprenentatge, la dedicació, i el temps... anar millorant, i en alguns casos arribar a rebre el reconeixement de qui ens envolta, siguin família, amics, coneguts... o entorn social en el que ens movem...

tot aquest preàmbul, és per situar al lector i a mi mateix, m'explico:
fa molts anys que "prenc" fotografies, en algun altre moment d'aquest blog ja ho he comentat, vull recordar ara que la meva primera càmera la vaig tenir als 9 anys...
fins aquí rés diferent que molts altres, però... vet aquí que d'alguna manera vaig anar prenent fotografies en excursions amb amics, i algun viatge familiar
als 17 anys em van preguntar què m'agradaria rebre com a regal d'aniversari, no vaig dubtar gens, una càmera rèflex!
Olympus: OM-1n, OM-2n, iS1000, AF-1... en allò que ara s'anomena format analògic... per tal de diferenciar-lo del "digital" o "numèric"...

cap al 2005, esperava que la meva marca de tota la vida, traiés una rèflex una mica més evolucionada i també assequible que la €-1, primer model réflex de la marca que va trencar esquemes i conceptes, tal com és una constant en ella
d'aquesta manera, el 2006 vaig rebre, també com a regal d'aniversari, una càmera lleugera i versàtil, rèflex, una €-500, que venia amb un joc de dues òptiques: un Zuiko 14-45 mm i un 40-150 mm; un conjunt que omplia les meves expectatives...
amb el pas dels mesos, i algun viatge, vaig voler més prestacions, i va ser aleshores quan Olympus va renovar el seu vaixell insígnia i va treure la més que capaç €-3, que vaig regalar-me ara fa tres anys, i a la que ràpidament van acompanyar un 50 mm "macro", un 8 mm "ull de peix", un 50-200 mm "tele", un 14-54 "òptica tot terreny", un flaix "pro"... i alguns altres accessoris "imprescindibles"; aconseguint d'aquesta manera, un equip més que complert que em permetia fer "millors" fotografies...
sigui com sigui, el cas és que abans de 2 anys, sols veia que el meu equip se’m feia curt, el fet d'anar amb companys que en saben més, rodejar-me d'experts en la matèria, i llegir en molts "foros", em dur a pensar en fer un "salt" qualitatiu en aquest camp, i vaig anar per feina

descartat el sistema 4/3 d'Olympus, calia desprendrem dels diferents objectius, i fins hi tot de la càmera, si pogués ser, i evidentment sense perdre gaire en la operació; el cas és que exceptuant la càmera i l'objectiu "tt", la resta ho vaig poder vendre tot; ara començava la part difícil, la d'elegir nou equip!
aquest és un procés que demana ser acurat, doncs no és solsament la càmera el que cal elegir, cal saber per endavant quines òptiques voldràs, i quins altres accessoris et cladran per tal de completar el nou equip...
al seu moment, vaig fer la elecció, seguint consell de persones que considero dignes de crèdit, i lectures crítiques de diferents foros... sense oblidar-me de mirar quins dels meus referents utilitzaven quin sistema i fins hi tot per què

ja han passat 6 mesos, ja torno a tenir un equip més que digne, però... i aquí ve el quid de la qüestió:
"tant he millorat jo, i les meves fotografies, en relació a la despesa invertida, i no sols econòmica, sinó també, emocional?"


ara, quan prenc a les meves mans la 5D Mark II, sé que tinc una gran càmera; que té unes prestacions impressionants, que el seu rang dinàmic és dels millors que hi ha actualment, i que la capacitat d'augmentar la seva sensibilitat (ISO) sense veure gaire alterat el resultat, la fan una càmera molt desitjable... i aquí ve el meu "drama" realment és tanta la diferència? o, dit d'una altra manera, paga la pena el canvi?
he de creure que sí, i de fet hi veig moltes millores, però... puc dir que, en el dia a dia, a nivell de resolució de situacions i de maneig, la Olympus segueix estant molt per sobre de la Canon 5D...
el seu sistema de neteja del sensor, l'estabilitzador d'imatge al cos, el segellat i tancament del compartiment de les targetes i l'ús de 2 unitats CF i XD, la opció de tancar l'ocular per mitjà una cortineta dins del visor, pel que veus el 100% del camp de visió cobert, el tenir la pantalla "live view", mòbil i protegida, una petita unitat flaix que es pot usar com a "master"... i me'n deixo un grapat!

ara be, i aquesta és la sensació més important, abans sentia que a les meves mans hi havia un "giny" amb vida pròpia, ara sé que tinc un gran "aparell" amb moltes possibilitats, però que jo sento sense "vida"...
be! és una sensació difícil d'explicar, que em recorda èpoques passades quan hom parlavem de motos, discutíem que si Bultaco o Montesa, i uns pocs defensàvem a capa i espasa les mítiques OSSA...

---


podria escriure i escriure en referència a aquest tema, sols hi afegiré una part de la conversa que vaig mantenir ahir amb un company de fotografia que te una Nikon D700 des de fa dos anys, i que com jo, abans tenia una Olympus €-3
a la meva pregunta: trobes a faltar la Oly? va dubtar uns instants, suficients per ser significatiu; i en el que va aprofitar la seva dona Lucia per dir: sí! encara en dubta ara, i ja va pels dos anys...


i ha coses que no tenen remei, una cosa és el cor... i una altre molt diferent, el cap!


---


* la foto que il•lustra aquesta entrada, la vaig fer aquest cap de setmana amb una 5D Mk II i un 100 mm "macro", a ma alçada; si hi feu clic, s'ampliarà i hi podreu observar els grans de pol•len
* la foto que il•lustra la entrada "Malva sylvestris" del meu blog, està en condicions semblants, a ma alçada, un 50 mm “macro” que equivalen a un 100 mm pel factor de conversió 2x del sensor 4/3, la vaig fer amb la €-3


jutgeu vosaltres mateixos els resultats... i si voleu, deixeu una opinió, m’agradarà saber-la


gràcies








* la jonça, també es coneix com a "pa de cucut"

5 comentaris:

Esteve ha dit...

Veig que continues amb el tema de la Olympus!!!! Et veig molt afectat per la pèrdua! Però és el que dius tu, cada càmera és un món, és com canviar de cotxe!

ric@rd ha dit...

hola Esteve,
tot te una història, i aquesta és la meva i molt especial, algun dia te la contaré...
Olympus "is diferent"
Canon fabrica fotocopiadores...
Nikon és la divisió fotogràfica de la primera companyia del món: Mitsubishi...
i Sony, és el gegant tecnològic de la TV, que va comprar Carl Zeiss...
ho sento, per mi és la eterna "nòvia", la de tota la vida...
s@lut

Evelyn ha dit...

Ricard, jo no tinc tants coneixements en fotografia ni de tecnologia... però entenc la sensació que tens. Guarda en la memòria els bons moments olympus, però dona-li una oportunitat a la nova "companya" i segur que t'acabarà enamorant, li sabras treure tot el partit i fer molt bones fotografies.
Si l'anyorança pot amb tu... sempre tens la meva per recordar velles i belles experiències i, a més, amb el macro que tan bé coneixes ;)
Un petó

ric@rd ha dit...

gràcies Evelyn,
sols és una mena de sentiment que va amb mi sempre, és una mena de percepció que en prendre decisions, a vegades tinc la sensació d'haver perdut en el canvi... procés de dol en diuen
tot i així, la meva €-3 amb el Zuiko 14-54 mm f:2,8 segueixen amb mi...
però el macro... jejejejeje
un petó per a tu també

Evelyn ha dit...

;)